La comitiva gabellina ha estat formada per representació municipal, encapçalada pel batle, Rafel Fernández, la regidora de l’Arxiu, Lorena Molinillo, la portaveu del PP, Maribel Vives, i la portaveu d’Es Grup, Margalida Rico. Cal recordar que varen ser moltes les persones implicades en el projecte, les quals han volgut ser-hi presents a Suïssa.
El llibre s’ha traduït a quatre idiomes: català, alemany, anglès, i per a la presentació a l’ONU en francès.
A la presentació han explicat com es va treballar per dur a terme la investigació històrica, entre Capdepera i Suïsa. El batle, ha expressat: «El projecte que presentam constitueix d’alguna manera la història de la fundació de Capdepera i de la zona turística de Cala Rajada com a poble modern».
La presentació a l’ONU ha estat possible gràcies a la Fundació ONUART, encarregada de difondre la cultura mediterrània, i aquest és l’únic projecte de Balears que s’hi ha presentat. A més, hi han col·laborat el Club del Llibre Espanyol de Nacions-Unides; Fundació ONUART; Associació de Funcionaris Internacionals Espanyols; Oficina Espanyola de Turisme de Suïssa; Consolat General d’Espanya a Ginebra; Representante Permanent d’Espanya davant les Nacions Unides a Ginebra, i Ajuntament de Capdepera.
L’acte ha tengut lloc a la sala dels Drets Humans i aliances de les civilitzacions
Des de l’Ajuntament de Capdepera volen expressar la seva «satisfacció» per la presentació del projecte ja que dóna a conèixer una part de la història de Capdepera.
El temps s’esmicola
«El temps s’esmicola» és va presentar fa dos anys a Capdepera. És un projecte realitzat per l’Ajuntament de Capdepera i la productora CAPELLA FILMS. Es tracta d’un estudi sobre la colònia d’emigrants centreeuropeus que es refugiaren entre 1930 i 1936 en el que abans era un petit port de pescadors, Cala Rajada, a Capdepera. La investigació històrica s’ha realitzat per un equip format pels historiadors Maria Massanet i Gori Rexac, i la historiadora suïssa Gabi Einsele. Així, existeix una doble òptica d’estudi des del país d’origen i des del país d’arribada. El fruit de la investigació és un llibre que ha servit de base per a la realització del documental, els autors del qual són Antoni Capellà i Agustí Torres, amb la col·laboració de Margalida Melià i Xisco Martorell.
Cala Rajada es va convertir durant la Segona República en la destinació elegida per a tota una sèrie de personatges centreeuropeus: intel·lectuals, artistes, pintors, escriptors... que arribaren a Mallorca fugint de les circumstàncies adverses que hi havia als seus països. De la nit al dia, el petit nucli de pescadors va duplicar la seva població i s’omplí de turistes “especials” que modificaren el ritme de la vida quotidiana. Mirant el padró d’aquells anys, s’ha comprovat que la colònia d’estrangers empadronats a Cala Rajada durant els anys 30 era de més de 200 persones, en una població de poc més de 400. Aquests nouvinguts obriren perfumeries, perruqueries, salons de te i d’altres comerços inimaginables per als mallorquins de l’època. També cal dir que alguns d’aquests estrangers sobrevisqueren com varen poder durant la seva estada a Cala Rajada. 
Algunes de les persones més destacades de l’estudi són el novel·lista Franz Blei i la seva filla, l’actriu Sibylle Blei; els pintors Henry Davringhausen i Rudolf Levy; empresaris com Henry Kraschutski o Conrad Liesegang.
Des de l’Ajuntament de Capdepera es vol agrair als descendents de les famílies immigrants que s’afincaren a Capdepera la seva col·laboració en el projecte, sobretot a les famílies Liesegang, Villiger, Thümmler i Bloch.
