Un grup de voluntaris ajudà a netejar d'herba els habitacles adherits a la murada sud de la fortificació

Dia 18 de març va tenir lloc la primera jornada d’excavació de la temporada al Castell de Capdepera. Malgrat la idea inicial era únicament llevar l’herba que hagués sortit durant aquests mesos d’hivern a l’àrea ja descoberta, es varen poder, també, reiniciar les tasques d’excavació en el darrer habitacle, en el mateix punt on s’havia deixat a la campanya de l’any passat.

Així set voluntaris més els tres arqueòlegs, Tina Garau, Pep Merino i Bernat Oliver es posaren a per feines allà les nou. Després d’haver eliminat plantes que havien nascut entre les pedres, l’equip, com és habitual, es va distribuir dins l’àrea a treballar. Mentre uns perfilaven i perfeccionaven l’habitacle de devora, ja excavat anteriorment, els altres s'engrescaren en diverses tasques a la vivenda més recent. Així, seguint les directrius dels tècnics, el personal va picar dins aquesta àrea, per tal de llevar terra i assolir un determinat nivell de sòl.

Aquests dos mesos de no ploure es varen manifestar a la terra, que ens va mostrar la seva duresa, sobretot en superfície. No així la banda més propera a la murada. En aquest indret, el material era més fluix, amb pedres grosses i com si d’un farciment es tractàs, era molt més bo i ràpid de llevar. Després d’unes dues hores de treballar a l’habitació, es va començar a definir una pared, que va sortir on la lògica deia que ho havia de fer. Doncs, com ja es va destacar a cròniques anteriors, aquests habitacles adossats, vertaders refugis dels habitants d’un temps, tendrien dues parts: una més arrabatada a la murada i l’altra, inmediatament, més amunt, entre aquest espai i el suposat camí que donava accés a les vivendes, per on passa actualment l’empostissat de fusta. Com si d’un trenca-closques es tractàs, si a un espai surt una estructura, aquesta dóna bastants d’indicis de per on ha d’anar el mur divisori a l’altra banda. Tal i com va remarcar un dels tècnics, dins l’arqueologia, la interpretació, va molt lligada al moment concret en la que aquesta es fa. Així per exemple, avui es pot parlar de l'estructura d’un habitacle però la jornada següent, només el descobriment d’un petit element pot modificar totalment la idea anterior, d’aquí que sempre alhora de teoritzar, es xerri d’hipòtesi.

Pel que fa en aquest tema, les tasques es varen acabar quan ja s’albirava una mica el referit del mur divisori entre l’estança propera a la murada i la de dalt. De moment, encara no s’hi han descobert graons d’accès d’una banda a l’altra com a les altres vivendes. Pel que fa a les restes ceràmiques, es varen trobar bocins de teules, de ceràmica rústica i alguns trossets de vidre, en no massa quantitat.

El primer bocí de ceràmica talaiòtica a la torre d’en Nunís 

No fa massa temps, els arqueòlegs, varen trobar, a nivell de superfície, un petit bocí de ceràmica talaiòtica, del qual aquí en mostram una imatge. Malgrat, de moment, no hi hagis indicis clars de presència talaiòtica dins la fortificació del Castell, si que se sap que l’àrea de la torre d’en Nunís és la més antiga. En concret la part de la torre, de planta quadrada, dataria d’època musulmana, i, de fet, hi han probabilitats que la construcció actual en substituís d’altres de més antigues. Doncs no seria del tot improbable pensar que allà, potser davall o pels voltants, hi romanguessin les restes assentaments anteriors a la dominació musulmana, i fins i tot, prehistòrics.

Visita als darrers grafits descoberts a la Capella del Castell

Aquesta diada d’excavació va retre molt, no només perquè es varen assolir fàcil i ràpidament els objectius sinó perqué també, després d’haver berenat, la major part del grup, vàrem poder gaudir d’una exclusiva visita a les dependències de la Capella, situades, just a la dreta de l’absis.

En el pis de dalt d'aquesta cambra, usada com a lloc d'enmagatzamatge, fa uns mesos, l'equip d’arqueòlegs, hi va saber veure un altre conjunt de grafits de vaixells. Aquesta vegada la troballa va anar aparelleda a una dificultat, doncs, l'escala d'accés a la petita estança estava bastant desfeta i el sòl de la mateixa no pareixia gens segur, d'aquí que s'hagi hagut d'apuntalar per tal de poder-hi arribar però sobretot per poder-hi treballar sense perill i amb uns mínims de garantia. Ara per ara ja s’han calcat i tret en paper tots els grafits i estan en fase d’estudi i d’interpretació.

Mitja dotzena de persones hi vàrem pujar, un per un, sempre per seguretat tant dels qui hi anàvem com dels qui esperaven abaix. Amb el focus de llum es podien apreciar perfectament la forma d’algunes naus amb els seus pals així com també alguns canons, encara que era difícil interpretar-ne alguns elements, en primer lloc perqué la il.luminació era poc uniforme i també per l’escassa perspectiva que deixava tenir el menut espai.

En haver conclós la visita ens dirigirem altra vegada a la part inferior del Castell, en els habitacles que ara s’excaven. Devers la una i busques, la major part dels voluntaris ja havien partit, deixant la feina més grossa, de catalogació, registre i estudi a l'equip d'experts.
 

Ara la propera convocatòria de voluntaris per tal de continuar amb aquesta interessant tasca serà el dissabte 8 d'abril. Es convida a tothom que tingui interès i ganes a venir a col·laborar i treure a la llum aquests habitacles, que durant tants d'anys varen existir dedins el Castell i varen esser tan útils en els seus habitants.

Els qui hi vulguin participar s'hi han d'apuntar almenys amb una setmana d'antel·lació, ja que s'ha de gestionar l'assegurança. Ho poden fer a la porta del Castell: 971 188746 o mitjançant els arqueòlegs (Catalina Garau, 649749846; Bernat Oliver, 628082191).