El règim parlamentari ho deixa tot a la decisió de les majories; com no han de voler decidir les grans majories fora del parlament? Si vosaltres, en la cúspide de l’Estat tocau el violí, quina altra cosa cal esperar sinó que els qui estan abaix ballin?
XVIII Brumari de Lluis Bonaparte
K.M.
L’ou de dos vermells dels pressuposts del pròxim any ha estat la posada en marxa dels pressuposts participatius mitjançant el Fòrum associatiu, una reunió de les diverses associacions que hi ha registrades al municipi i moderada pel regidor de Participació Ciutadana, Pere Terrassa.
Al voltant d’un 7% del capítol d’inversions és la qüantitat de que disposen els participants del Fòrum, obert a “les associacions constituïdes per a la defensa d’interessos generals o sectorials del veïnatge... sempre que estiguin inscrites en el Registre Municipal d’Associacions, que té per objecte permetre a l’ajuntament conèixer el nombre d’entitats existents en el municipi, les finalitats i la representativitat, sense perjudici que s’hagin d’inscriure també en el Registre d’Associacions de la comunitat autònoma”.
Algunes de les idees que es presentaren al Fòrum foren l’asfaltatge de carrers, la reparació de fanals, l’adequació de les parades d’autobús o la creació d’una pista de bàsquet a Cala Rajada. Finalment, els regidors del consistori gabellí debatran les propostes per decidir quines es duran a termini.
La idea dels pressuposts participatius agafa cos al Foro de la “ciutat roja” de Porto Alegre com a resposta a la crisi de legitimitat de les democràcies realment existents i la seva organització s’inspira en els principis de la ciutadania republicana.
Després d’haver sigut ridiculitzat pels polítics del “establishment” i prèviament domesticats seguint els principis del ciutadà consumidor; han arribat a les costes de les institucions locals europees per a pal·liar el creixent desinterès vers la política, fins al punt que han desembarcat a Capdepera amb més pena que gloria i sense que representin el més mínim canvi en les relacions de poder locals, per a tranquil·litat del cos electoral.
Dels continuistes pressuposts del 2017 s’hi desprén que el Consistori ha renunciat, de grat o per força, a liderar els processos socials/econòmics/culturals conformant-se en ser un gestor “a posteriori” dels mateixos, d’acord amb els valors hegemònics que informen la política avui dia a l’Europa democràtica. Més merkelistes que Merkel, l'Ajuntament s’ha esmerçat en eixugar el dèficit i a 31 de desembre de 2017 el deute quedarà reduït, de complir-se les previsions, al 9,5% del pressupost –“ad majorem gloriam” Montoro-.
