El divendres dia 4, en el Centre Melis Cursach, “Cap Vermell” va inaugurar l'exposició “35 anys d'història”, una mirada a la història de la nostra associació i una mirada a la història del poble en les tres dècades i mitja que fa que solcam el mar de la informació i la cultura locals. La mostra recull fotografies, llibres, anuaris, material original dels primers temps de la revista, felicitacions i reconeixements rebuts...  

Acompanyats de molts d'amics, celebràrem una bona festa, amb sorpresa inicial. Aquesta va consistir amb la interpretació de l'obra “Cap Vermell” a càrrec de la Banda de Música de Capdepera. Aquest és un bell tema compost per Joan Ramon Xamena, que fou director d'aquesta agrupació, i que va ser estrenat l'any 2003, quan lliuràrem el nostre premi a la banda. D'aleshores ençà, no havia tornat sonar. De manera que, d'entrada, hem de dir ben fort: gràcies Banda, gràcies Miquel Gayà, gràcies Llucià Serra, gràcies músics!

Després arribaren les paraules. Fou Llucià Sirer l'encarregat de donar la benvinguda als molts assistents a l'acte i de passar el torn d'intervencions al batle Rafer Fernández, en primer lloc, el qual, a més de felicitar-nos, va expressar el desig que continuï la col·laboració que, en tantes ocasions, hem mantingut nosaltres amb l'Ajuntament i aquest amb nosaltres.

A continuació va ser en Biel Pérez, qui va prendre la paraula. Per a alguns, especialment els més joves, en Biel potser els va resultar un desconegut, però no ho és per a “Cap Vermell”, ja que ell va tenir molta culpa de l'inici de la nostra associació, en va ser un primer impulsor i un membre actiu mentre va viure a Capdepera. Les seves foren paraules plenes de seny i de sentiments, de saviesa també, per a parlar de tolerància, de convivència, de respecte.  

Finalment, el nostre president Josep Terrassa va fer un breu però exhaustiu recordatori de la nostra trajectòria en aquests 35 anys, dels temps en paper i del temps digital, de la nostra tasca editorial i del Premi Cap Vermell..., una caminada per aquest tram que hem transitat mirant de prendre el pols a la vida del poble.

L'acte havia començat amb música i amb música va acabar. En Suso Rexach ens regalà dos dels seus temes més emblemàtics, “Gira la vida”, i “Aquesta terra ja no és seva”, mentre que la Coral s'Alzinar interpretà la coneguda “Cançó de beure”. També, a tots ells, moltes gràcies! I en aquest capítol d'agraïments, no podem passar per alt el grau de col·laboració i d'implicació que hem tengut de na Maria Massanet i d'en Gori Rexach, que ens ho han posat molt fàcil a l'hora de muntar l'exposició.

Després de la música arribà el moment de brufar-ho. Cava i vi, coques i pastissos..., uns pastissos obra del mestre Toni Navarro que, a més de boníssims, causaren l'admiració de tots els assistents: una obra d'art. I arribà també el moment de la conversa llarga i agradable amb uns i altres, constatant com alguns ens hem anat fent vells amb “Cap Vermell”, i com uns altres hi han crescut i hi han descobert molts de caires de la realitat del nostre poble.

Fa mal parlar d'un mateix sense caure en la subjectivitat, fa mal distanciar-se dels fets dels quals ets protagonista. I manco en calent, quan encara ressonen en el cervell paraules, músiques, mirades, abraçades o gestos de complicitat, que no fan sinó dificultar en gran manera la confecció d'una crònica amb un mínim valor documental. I això és el que ens passa, que per molt que vulguem distanciar-nos-en, no podem estar de dir com ens sentim de satisfets de tot plegat. En primer lloc, del simple i gairebé miraculós fet – com va dir en Biel Pérez – que un projecte d'aquestes característiques hagi arribat fins aquí, travessant dècades, solcant l'onada del canvi de segle, sobreposant-se als propis dubtes i febleses. Però també d'haver contribuït a encarar-nos amb amb nosaltres mateixos, com a poble, i d'haver posat les eines de què hem disposat en cada moment per a llegir el passat, treure'n les necessàries lliçons i mirar el futur amb serenitat i esperança.

Han estat 35 anys i confiam que en seran molts més. Alguns dels primers anys ja no hi són i uns altres han passat a segon terme, però el projecte de “Cap Vermell” continua solcant la vida del municipi, incorporant constantment saba nova a la causa i fent-nos pensar que l'experiència ha valgut molt la pena. I és que, com també es va dir en aquest acte, “Cap Vermell” és un projecte coral, un projecte de poble, que vol posar en comú tot allò que ens uneix i minimitzar les diferències que ens separen.

Recordam als qui no poguéreu assistir a la inauguració de l'exposició i la vulgueu veure, que aquesta romandrà oberta fins al proper dia 12, cada dia de 18 a 20 hores, excepte el dilluns, que tendrem tancat. El dimecres també es podrà viitar de 10 a 13 hores. Hi quedau ben convidats.