Estudi sobre el creixement i l’índex de supervivència de les  marres sembrades a Son Barbassa en curs 13-14 per part dels alumnes de l’IES Capdepera.

El passat dia 18 de novembre els alumnes de 1r ESO de l’IES Capdepera vàrem realitzar una sortida a les cases de Son Barbassa per a iniciar un projecte d’investigació. Aquest projecte consistia en fer un seguiment de totes les possibles marres que hi hagués pogut haver a les reforestacions que els alumnes de 1r ESO i de primària varen fer el curs passat. A més es varen noves reforestacions per tal de seguir investigant l’any que ve. Les tasques que es varen dur a terme varen ser:

• Recompte de marres

• Reposició de marres

• Determinació del percentatge de marres per espècie i les causes possibles

• Determinació de la mitjana de creixement per espècie (es compararà amb la mitjana de creixement del planter)

El material que es va necessitar per dur a terme aquest projecte va ser: un retolador permanent per marcar els cons que ja s’han revisat, cinta mètrica per a mesurar l’altura de les plantes, càmera de fotos i un barral d’aigua per a fer la reforestació.

Una vegada a les cases els monitor ens varen explicar com havíem de dur a terme la reforestació, i posteriorment ens vàrem dividir amb grups de 3, els quals varen acordar prèviament, i ens vàrem distribuir per zones per dur a terme el recompte i la reposició de les marres. Per dur el control vàrem realitzar prèviament una taula que omplirem aquest dia, en aquesta es tenien en compte si les marres havien sobreviscut o no, l’espècie que es va sembrar i l’altura. A més, per dur un control del cons que ja havíem mesurat els fèiem una marca.

CON nº      /     MORT VIDA  /  ESPÈCIE /       ALTURA (cm)

Taula 1. Taula de recompte d’espècies.

 Les espècies que vàrem reforestar varen ser principalment pins, uns 120, alzines, 20 i llentiscles, 12. Dels quals es farà el seguiment l’any que ve. Aquest cons no es troben marcat, per tant, això ens permetrà diferenciar-los dels de l’any anterior i, a més s’han sembrat un poc més amunt.

 Una vegada vàrem tenir les dades en classe de taller de  matemàtiques vàrem realitzar les corresponents estadístiques que ens permetien complir els nostres objectius. El primer que ens vàrem fitxar es que la major part de les marres eren pins, tal com es pot comprovar al gràfic 1, essent el nombre d’aquests un total de 244 en front del 2 corresponent a alzines.

 
A continuació vàrem realitzar les gràfiques que ens permetien sabre els percentatges de mort de cada espècie. Degut al baix percentatge de marres d’alzines i que totes estaven vives només vàrem realitzar les gràfiques del pins. En aquest vàrem observar un 11% de morts i un 89% de vius. Els morts es trobaven majoritàriament a les zones amb pendent, amb poc sòl i per tant, poc aigua.

I, finalment, vàrem determinar, del percentatge corresponent a pins vius, el creixement d’aquest. Per això, vàrem realitzar un gràfic en el qual, tenint en compte que la mitjana de creixement que es va sembrar l’any passat era de 30 cm, es pot observar el nombre de pins separats per cm de creixement. Amb aquest gràfic vàrem deduir que pràcticament tots els pins tenien un creixement de entre 10 i 35 centímetres, essent la moda entre 15 i 20 cm i la mitjana uns 20 cm.

Amb la nostra investigació podem concloure que la majoria de les marres varen sobreviure i han tingut creixement, a més, l’espècie que s’ha ressembrat més és el pi. La pendent del terreny ha estat un factor important a l’hora del creixement i supervivència de les espècies, així com el sòl i la falta d’aigua.

Per com a tota investigació hem vist que hem comés errors, ens falta a la taula afegir observacions tals com: com està el terreny i la pendent d’aquest. A més de cara a l’any que ve, s’ha de tenir en compte com diferenciar correctament els pins sembrats a cada any, pues suposam que les creus que es varen fer probablement s’esborrin pel sol.

Aquesta experiència ha estat molt positiva i ens agradaria tornar-la a repetir l’any que ve.