Una cinquantena de persones van participar dels actes de celebració de la Diada del 31 de Desembre a Capdepera. Durant el senzill acte es desplegà una gran senyera devora el Portalet, a la torre de sa Boira, i es llegí el manifest del Tricentenari, de l'Obra Cultural Balear.
Abans, però, en Pere Orpí va presentar el calendari que ha preparat pr ael 2015 (en la seva coedició hi ha participat Cap Vermell), comentant les imatges i poemes triats per a il·lustrar-lo. Per un problema a l'impremta, no se van poder distribuir els exemplars, però s'espera que en poc temps els tindrem. Acte seguit el mateix Pere Orpí va llegir un poema seu titulat Nova "Nova Planta", que després de molts d'anys des que va ser escrit, manté tota la seva vigència.
Josep Terrassa va ser qui va llegir el manifest presentat per l'OCB, contwextualitzant-lo amb una breu introducció i referències a Capdepera i al Castell.
L'acte acabà amb una distesa conversa entre els assistents i menjant uns pendents.
MANIFEST DEL 31 DE DESEMBRE
El 31 de Desembre de 1229 marca, amb la conquesta catalana de Mallorca, el naixement del nostre poble com a col·lectivitat de llengua i cultura catalanes. L'11 de juliol de 1715 marca, amb la conquesta borbònica de Mallorca que posa fi a la Guerra de Successió, la fi del període de quatre segles en què les Balears gaudiren d'un grau d'autogovern que encara no han recuperat. L'any que ve farà 300 anys d'aquesta pèrdua i és el moment de recordar el que varen suposar aquells fets, que han marcat la història de Mallorca fins als nostres dies. Amb la finalitat de recuperar la memòria històrica d'aquests fets la Comissió del Tricentenari 1715-2015 posarà en marxa diferents actes.
Els fets històrics són coneguts: el 1705 Mallorca reconeix com a rei Carles III d'Habsburg, igual que els altres països de la Corona d'Aragó, i entra a la Guerra de Successió com a part de l'Aliança de països enfrontats a la França i a la Castella absolutistes. Cal remarcar que només Carles III garantia la modernització, en sentit democràtic, del sistema tradicional de govern de Mallorca, que era el contrari de l'absolutisme borbònic. L'opció de les Balears va ser la correcta segons els valors actuals favorables a la llibertat.
La guerra es convertí, després del Tractat d’Utrecht de 1713, en una lluita entre Catalunya i Mallorca, per una banda, i Castella i França, per l'altra. Barcelona va capitular el 1714, després d'una resistència amb una important contribució mallorquina, i Mallorca el 1715, després d'una lluita d'una setmana durant la qual es va negociar preservar les Constitucions i les vides i els béns de la població. El rei vencedor actuà venjativament i aplicà el dret de conquesta. Establí un duríssim règim d'ocupació militar, amb guarnicions castellanes que havia de pagar la població. El 16 de març 1716, amb el Decret de Nova Planta, Mallorca va perdre l'autogovern, quedà sotmesa a un sistema de govern absolutista amb hegemonia militar i dirigit pel Consejo de Castilla, que suprimí el dret d'estrangeria perquè els castellans poguessin ocupar tots els càrrecs. Els vencedors també començaren a imposar l'ús oficial exclusiu del castellà, malgrat la resistència popular.
Avui dia algú encara voldrà defensar el Decret de Nova Planta en nom d'una pretesa modernitat de l'absolutisme, un tipus de règim que era incompatible amb el progrés econòmic. Per contra, Anglaterra i als Països Baixos, aliats a la guerra, havien adoptat un altre model més avançat econòmicament i on l'estat modern expressava el constitucionalisme, més semblant a la tradició de la Corona d'Aragó.
Desaparegut l'absolutisme, la política de l'Estat continuà perjudicant econòmicament les Balears i sense reconèixer els nostres drets nacionals. Fins que arriba ara el tercer centenari de 1715 i l'hora d'homenatjar els qui, durant 300 anys, han mantengut el record i la reivindicació dels drets col·lectius, manifestats històricament en diferents propostes democràtiques i de modernització, expressades actualment en l'exigència de l'exercici del dret de decidir. Conscients de formar part d'una comunitat nacional que és depositària d'aquests drets i de la necessitat de la seva recuperació plena, convidam tots els ciutadans de les Balears i les seves institucions, públiques i privades, a commemorar el tricentenari de la defensa, l'any 1715, d'aquests drets, pel benestar de les generacions actuals i futures, sigui quin sigui el seu origen.
