Diumenge 10 de novembre va dedicar gairebé una plana al problema de l'abocador de Son Terrassa. Primer comenta la situació actual amb la necessitat d'acabar les obres i cercar responsabilitat davant les deficiències que han obligat a refer el projecte varies vegades. A l'article el batle, Rafel Fernández, i el regidor de Medi Ambient, Albert Llull, comenten com es troba el procés i la necessitat de trobar una solució. Aquest és l'article en qüestió:
Diumenge, dia 17 de novembre, el mencionat diari comentava l'inici de les obres del futur hotel Hyatt a Canyamel. L'article ocupa tota una pàgina i fa un recorregut exhaustiu a tot el procés que arranca, segons paraules de Rafel Fernández, fa 30 anys amb les modificacions urbanístiques que se produeixen després de donació del Castell. Podem llegir sobre els intents de protegir la zona i el fracàs de les gestions per a evitar la construcció d'aquesta ampla zona de Canyamel. El títol " Quan el ciment es vesteix de luxe" és prou significatiu.
Zona afectada per les obres.
Textos dels articles.
L’Ajuntament de Capdepera ha posat en mans d’advocats i pèrits els desperfectes de l’abocador de Son Terrassa. La intenció és recollir proves que demostrin la responsabilitat de les empreses implicades.
JOAN SITGES
CAPDEPERA. L’Ajuntament de Capdepera ha sol·licitat assessorament legal “per determinar qui són els responsables dels desperfectes que es produïren l’any 2010 en el segellat de l’abocador de Son Terrassa poc després d’haver-se’n acabat les obres”, explicà el batle, Rafel Fernández.
Així, “advocats i pèrits recolliran proves per intentar determinar si varen existir deficiències en la construcció abans d’arreglar els desperfectes”, afegí el regidor de Medi Ambient, Albert Llull (UCAP).
De fet, la Conselleria de Medi Ambient ja ha donat el vistiplau als treballs que segellaran de nou l’abocador i que costaran un milió d’euros. L’Ajuntament ha hagut d’assumir, de moment, el cost del projecte, però els responsables municipals exigiran l’obertura d’un procés per depurar responsabilitats “si fa falta, amb un contenciós per exigir a les empreses implicades en les obres de l’abocador i a altres administracions que s’impliquin en el pagament de les obres del nou projecte”, explicà el batle.
Tancament necessari
La història del segellament de l’abocador de Capdepera comença “l’any 2008, quan des de l’Ajuntament ens adonàrem que la Unió Europea aviat ho exigiria”, recorda el regidor de Medi Ambient i primer tinent de batle, Albert Llull. Així, el Consistori va sol·licitar una subvenció a la Unió Europea per executar el projecte de tancament i recuperació de l’entorn.
L’any 2010 el projecte es va adjudicar a una empresa especialitzada en aquestes tasques. Aquell mateix any les obres es donaren per acabades, però “després d’una tempesta es detectà que la terra que cobria els talussos s’havia mogut i que les fibres que mantenen fixes les restes de l’abocador s’havien esqueixat”, recordà el primer edil. El Govern va elaborar un informe que conclou que la inclinació del talús no era l’adequada i que existien deficiències en el drenatge de les aigües pluvials.
Per la seva banda, les empreses implicades en les obres de l’abocador “s’excusen que l’obra era recent i no s’havia assentat de manera suficient”, apunta Llull. L’Ajuntament va aconseguir una subvenció d’1.300.000 euros de la Unió Europea per realitzar el primer segellat de l’abocador. El Govern va avançar l’any 2010 aquests doblers a l’Ajuntament perquè les obres poguessin començar, “però l’abocador tal com està no es considera segellat i Europa no enviarà els doblers fins que no se segelli d’una manera efectiva”, aclarí Rafel Fernández.
Fons europeus D’aquesta manera, fins que l’Ajuntament no acabi les obres del nou projecte, no es podran cobrar els fons europeus. “No volem que l’Ajuntament pagui en solitari els desperfectes, però, si no els arreglam, correm el perill d’haver de pagar les dues obres”, afegí el regidor de Medi Ambient.Comença l’excavació del que serà un dels establiments més luxosos de l’illa: l’hotel Park Hyatt Mallorca de Canyamel, un enorme complex d’edificis que desfigurarà cinc hectàrees de zona verge.
JOAN SITGES
CAPDEPERA. Ara que fa trenta anys que el castell de Capdepera és municipal, comencen les obres d’un hotel de cinc estrelles a Canyamel que recrearà un poble i que ocuparà cinc hectàrees, una extensió similar a la meitat del nucli urbà de Capdepera.
“Després que una important família donàs el castell al poble, l’Ajuntament va convertir en terrenys urbans una finca d’aquella familia”, recorda el batle del municipi, Rafel Fernández (PSOE). Allò que era una finca a poc a poc s’ha convertit en el Golf de Canyamel i en una urbanització per a usos hotelers, segons preveu la normativa urbanística de Capdepera vigent des del 1986. En aquella urbanització comencen ara les obres del que serà l’hotel Park Hyatt Mallorca de Canyamel. Serà un establiment de cinc estrelles que ocuparà unsterrenysquel’ecologisme i l’esquerra nacionalista han intentat protegir durant anys.
Però tot es precipità després de les eleccions autonòmiques passades, que el Partit Popular guanyà per majoria absoluta. El projecte de l’hotel Park Hyatt Mallorca va obtenir el 2012 la declaració d’interès autonòmic del Govern Bauzá. La declaració va reduir la paperassa burocràtica i cap a finals de l’any passat l’Ajuntament va concedir la llicència d’obres “d’acord amb la vergonyosa normativa urbanística, que cap consistori no ha canviat”, apunta el batle. Tot i això, ha estat el PSM local el que s’ha mostrat més crític amb el projecte hoteler. “Ho hem intentat tot,però ara ens sentim indefensos perquè notenim capacitat per aturar-ho”, reconeix el regidor gabellí de la formació, Pere Fuster.
L’hotel de luxe El Park Hyatt Mallorca inclourà unes 140 habitacions, capacitat per allotjar prop de 300 hostes i ocuparà cinc hectàrees. La inversió inicial és de 100 milions d’euros, però podrà arribar als 250 en acabar totes les fases. Els promotors han anunciat que la posada en marxa del projecte suposarà la creació de 800 llocs de feina directes i indirectes. Les habitacions de l’hotel es distribuiran en diversos edificis i també en bungalous i xalets.
A més, les instal·lacions disposaran de piscines, llacs, una zona esportiva, restaurants, un club de platja, jardins i el golf Canyamel, situat just al costat dels terrenys on ara s’aixeca l’hotel.
Segons informen des de l’Ajuntament, el fons d’inversió que pagarà l’hotel té seu a Londres, però l’alimenten des de Qatar. El que sí se sap és que la cadena hotelera americana Hyatt s’encarregarà d’explotar l’establiment i que el cap visible de la promotora del projecte, el Grupo Cap Vermell, és precisament un exregidor del Partit Popular de Capdepera, Antoni Mir. El principal missatge que han llançat des de la promotora és que el projecte “crearà llocs de feina”, sabent que en aquests moments es tracta d’un argument poderós per cercar aliances i cert consens.
Intents de protecció
L’any 1996 la Comissió Insular ’Urbanisme va aprovar la urbanització amb l’abstenció d’EU i e lPSM. Eren els temps en què PSOE, UM i PSM governaven el Consell, i amb el vot separat dels partits de l’Executiu es va escenificar una desavinença que es va arreglar amb la desclassificació de 76 urbanitzacions el 1999. Se’n desclassificaren dues a Capdepera, però no la de Canyamel.
Segons recorden des del PSM, “durant la tramitació del Pla Territorial proposàrem actuar per protegir aquell sector, perquè encara no estava executat, però la UM dels anys 2000 ho aturà”, precisà el diputat Antoni Alorda. El Pla Territorial de Mallorca (PTM) es va aprovar el 2004, quan el PP i UM governaven al Consell.
El PTM reconeix que els terrenys on ara s’aixeca l’hotel són urbans i afirma que “disposa de tots els serveis”, perquè llavors ja hi havia carrers i fanals a bona part del solar. A partir d’aquí la lluita per mantenir el territori verge es convertiria en un intent per aconseguir una gran zona verda en aquest indret. Una zona verda que hauria permès mantenir la zona sense edificis.
Però l’agost de 2005 l’Ajuntament, que aleshores era comandat pel PP, féu la recepció de la urbanització considerant-la part del territori urbà del municipi. Un any després, també durant l’agost, la promotora sol·licità la llicènciad’obres. I l’entrada de José Ramón Bauzá al Govern ha estat definitiva.
