Ho anuncià el mateix rector Miquel Mulet en les celebracions dominicals d'aquest diumenge dia 1 de setembre: se'n va a Sóller, a continuar exercint la seva tasca pastoral. Hem de confessar que només en els darrers dies ens havien arribat notícies al respecte i que, a més, hem volgut esperar-ne aquesta confirmació oficial per a fer-ne l'anunci.
Però la sorpresa no és que mossèn Miquel Mulet ens deixi, cosa que entra dins la dinàmica normal de canvis que se sol produir amb l'arribada d'un nou bisbe. Per a nosaltres, la sorpresa - hem de dir que molt agradable - és que se n'hagi designat, com a substitut, mossèn Antoni Amorós. Aquest, a qui hem vist créixer en la seva vocació sacerdotal des d'infant, arriba a les parròquies de Capdepera i Cala Rajada des del càrrec de Vicari Episcopal d’Assumptes Econòmics i Ecònom Diocesà, que ha exercit des del juny de 2011. Recordem que abans va estar al capdavant de la parròquia d'Artà.
Temps hi haurà per a fer valoracions més acurades d'aquests canvis, però, d'entrada, hem de manifestar que poden contribuir a una revitalització de la vida parroquial. Antoni Amorós, pel mateix fet de ser un cala-rajader iredempt, és un profund coneixedor de la realitat social i eclesiàstica on ara haurà d'exercir el seu ministeri. D'altra banda, el seu tarannà d'home proper i senzill, de mentalitat oberta i dialogant, fan d'ell un capellà molt proper a la línia que el papa Fracesc sembla voler introduir a l'Església. En Toni és, per damunt de tot, una persona coneguda i estimada en el poble.
Pel que fa a mossèn Miquel Mulet, ens sembla un rector que ha desenvolupat una tasca amb llums i ombres, de manera molt ortodoxa i amb un caire molt conservador. Ha tengut problemes derivats de la seva manca de coneixement de l'entorn humà en què s'ha mogut, inclòs el consell parroquial, cosa que li ha proporcionat més d'un enfrontament. Diríem, per resumir-ho, que el seu clericat, entre nosaltres, s'ha tenyit de tons més aviat grisencs.
Entre les persones amb qui hem comentat el canvi imminent al capdavant de les nostres parròquies, hi dominava una sensació de satisfacció i la convicció que ens trobam davant una etapa que no pot ser sinó positiva.
Temps hi haurà per a fer valoracions més acurades d'aquests canvis, però, d'entrada, hem de manifestar que poden contribuir a una revitalització de la vida parroquial. Antoni Amorós, pel mateix fet de ser un cala-rajader iredempt, és un profund coneixedor de la realitat social i eclesiàstica on ara haurà d'exercir el seu ministeri. D'altra banda, el seu tarannà d'home proper i senzill, de mentalitat oberta i dialogant, fan d'ell un capellà molt proper a la línia que el papa Fracesc sembla voler introduir a l'Església. En Toni és, per damunt de tot, una persona coneguda i estimada en el poble.
Pel que fa a mossèn Miquel Mulet, ens sembla un rector que ha desenvolupat una tasca amb llums i ombres, de manera molt ortodoxa i amb un caire molt conservador. Ha tengut problemes derivats de la seva manca de coneixement de l'entorn humà en què s'ha mogut, inclòs el consell parroquial, cosa que li ha proporcionat més d'un enfrontament. Diríem, per resumir-ho, que el seu clericat, entre nosaltres, s'ha tenyit de tons més aviat grisencs.
Entre les persones amb qui hem comentat el canvi imminent al capdavant de les nostres parròquies, hi dominava una sensació de satisfacció i la convicció que ens trobam davant una etapa que no pot ser sinó positiva.