El Projecte Europeu Grundtvig en què participa el Cepa Artà ja s’acosta a la seva fi. Els passats dies 26, 27, 28 i 29 de maig una representació conjunta de tres professors i cinc alumnes del centre es desplaçaren fins a Dublín per formar part de la darrera mobilitat del projecte.

És la primera ocasió en què viatgem amb alumnes i tot i que les tasques organitzatives prèvies han estat bastant més complicades, els resultats han estat plenament satisfactoris.

Pel que fa a l’agenda  de la visita, la càrrega més estrictament formal del Projecte s’ha vist reduïda respecte a la d’altres mobilitats pel fet que hi havia alumnes, no només d’Artà, sinó que també de Portugal i d’Escòcia. Quan els alumnes formen part d’aquestes activitats es tendeix a fer les visites més poc acadèmiques i així agafen un caire un poc més lúdic per tal de fomentar la socialització i la pràctica en situacions reals de l’única llengua que els alumnes tenen en comú, que en aquest cas no pot ser cap altra que l’anglès. És en definitiva, una excel·lent oportunitat per conèixer gent nova, per intercanviar opinions, per comprovar com és el funcionament de les escoles d’adults a altres països de l’àmbit europeu i sobretot de posar en pràctica les habilitats lingüístiques en una llengua estrangera.

Pel que fa a l’agenda pròpiament dita hem de destacar un bon grapat de visites culturals. El primer dia, i després d’una ruta a peu guiada pel centre de la ciutat acabàrem al museu de la mundialment coneguda cervesa Guinness on tothom va poder gaudir d’un tast d’aquesta cervesa negra en un marc incomparable, l’àtic de l’edifici era un espai amb parets de vidre que, convertia així el lloc en un balcó privilegiat amb una panoràmica perfecta de la ciutat de Dublín.

El dia següent, en canvi, abandonàrem l’ambient urbà de la capital del país i ens dirigírem en autobús cap a les muntanyes de Wicklow, un enorme parc natural just a tocar de la gran ciutat. En algunes de les nombroses aturades que férem al llarg del dia poguérem admirar una antiga presó dels temps de la II Guerra Mundial actualment reconvertida en un Centre de Reconciliació a Glencree i un antic jaciment monàstic. Tot això acompanyat, evidentment, d’un paisatge exuberant i espectacular al qual no estem gens acostumats els habitants de la Mediterrània.



El darrer dia va ser  dedicat íntegrament a la fireta. Va ser una espècie de mostra on cadascun dels centres participants en el Projecte mostraren no només un recull de feines fetes pels seus alumnes i l’oferta educativa del centre sinó que també aprofitaren l’avinentesa per donar a conèixer algunes de les peculiaritats culturals i gastronòmiques de la zona de procedència.

La nostra escapada de tres dies a terres irlandeses després d’aquesta fireta ja no va donar més de si, el vol de tornada cap a Mallorca per enllestir el final de curs ja ens esperava.

Agustí Domenge Pont
CEPA Artà