De menys a més...
El temps va estar a punt d'espenyar la jornada, però el dia acabà de la millor manera, amb una gentada
El temps va estar a punt d'espenyar la jornada, però el dia acabà de la millor manera, amb una gentada
El dissabte del Mercat es va aixecar malcarat, rúfol, lleig... Els pitjors presagis planaven sobre la jornada, amb una pluja incessant i, el que encara és pitjor, amb una ventada que, durant la nit, va fer malbé unes quantes paradetes. Semblava que tot se n'aniria en orris. Un temps que ningú recordava en les tretze edicions anteriors. El temporal havia fet caure, fins i tot, un cable d'alta tensió del Pla den Cosset. Tot plegat, un petit desastre.
Però, davant les adversitats és quan la gent se supera. Els més agosarats obriren els seus llocs de venda a l'hora previstga, tot i que no hi havia una ànima pels carrers. En alguns llocs de menjar començaren a posar la maquinària en marxa. I el temps va semblar que se'n penedia de les seves malifetes i començà a recular. Tot i que el vent persisitia, els núvols començaren a aprimar-se i deixà de ploure. L'esperança retornava.
Cap al migida, tornava a lluir el sol i els carrers de Capdepera començáven a animar-se de debò. La gent tornava a pujar al Castell. El trull augmentava d'hora en hora. Els grups d'animació hi posaren tota l'ànima i el Mercat recobrava la seva fesomia. Les ballarines de la dança del ventre Raks al Sahara, els saltimbanquis de Sambi, els músics de Rapax, la batucada dels alumnes de l'Escola de Música, Batucap, els Xeremiers d'es Puig de sa Font, la Banda de Música i sa Solera Gabellina, és a dir, música i ritme a voler per a escalfar l'ambient més fred.
A l'horabaixa-vespre els carrers del poble estaven estibats, com en les millors ocasions, i a la nit no hi cabia ni una punta d'agulla. S'havia salvat una jornada que començà molt malament i que acabà de la millor manera. La gent en té bona part del mèrit.
