Creim que el titular ho resumeix prou bé; foc, música i vent... i potser hi hauríem d'haver afegit gent. Perquè de gent tampoc no n'hi mancà. I encara hi hauríem pogut afegir menjar, que tampoc no en va fer falta. I alegria, que era el sentiment predominant.

I, sobre tot, la sensació que Capdepera sembla haver trobat una línia pròpia de festa, pròpia precisament perquè de cada any sembla més antiga, més genuïna. Capdepera ja no necessita mirar-se en ningú perquè el seu Sant Antoni és, cada vegada més, l'autèntica festa d'hivern, que ens ve de les arrels i ens puja fins a les branques més tendres del nostre arbre social

Enguany, les festes de Sant Antoni a Capdepera, han tingut certa cobertura informativa externa, com és el cas d'IB3

Preparació del dimoni, abans de sortir a les corregudes

Malgrat l'amenaça de pluges, molta gent participà de les corregudes

Gran espectació, i molt de públic

Pep Vila, el baciner de l'Obreria

Encesa del primer fogueró, el de l'Associació de la Tercera Edat "Ca Nostra", a la plaça de la Constitució

  Fogueró a la plaça de l'Orient. Al fons el castell.

Cantada de gloses al fogueró de Capdepera Ràdio, organitzat per Ona Verda

Banda i dimonis, visitant els fogurons de Capdepera

Darrer ball dels dimonis, a la cotxeria de Na Vergera, després de fer la visita a tots el foguerons de Capdepera

Els dos dimonis de Capdepera