El Tribunal Eclesiàstic de Mallorca va declarar culpable mossèn Pere Barceló Rigo



Alguns dels fets denunciats, presumptament pogueren ocórrer a Cala Rajada 




Es tracta d'un cas del qual ja ens n'hem fet ressò a les planes de Cap Vermell, en tant que fa referència a l'etapa de Pere Barceló com a capellà de Cala Rajada. El 22 de març, el Tribunal Eclesiàstic de Mallorca va declarar culpable mossèn Pere Barceló Rigo i així ho recollia la premsa (dBalears, 23/3/2013):

"El Tribunal Eclesiàstic de Mallorca va declarar ahir culpable mossèn Pere Barceló Rigo, l’exrector de Can Picafort, de la comissió de diferents delictes de pederàstia –concretament, contra el sisè manament, el que prohibeix els actes “impurs”-.

El Tribunal qualifica els fets de “gravíssims” i castiga Barceló amb “la pena màxima d’expulsió de l’estat clerical, prohibint-li totalment l’exercici del seu ministeri sacerdotal”. En altres paraules, el fa fora del clergat i el priva de dir missa i de donar la comunió. Fonts del Bisbat varen apuntar que es tracta d’una decisió pionera a l’Estat.

La sentència emesa en primera instància contra Pere Barceló, imputat pels mateixos càrrecs per la justícia civil, no és ferma, sinó que necessita la ratificació de Roma. Així mateix, el condemnat podrà apel·lar davant el Suprem Tribunal de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. La investigació i el posterior procés penal contra l’exrector de Can Picafort es varen obrir ara fa dos anys, arran de la denúncia que va cursar davant l’exbisbe Jesús Murgui una al·lota que hauria estat obligada a mantenir relacions sexuals amb l’acusat a final dels 90, quan ella sols tenia 10 anys, dins la rectoria. Aleshores, com a mesura cautelar, el bisbe va apartar Barceló del sacerdoci. Posteriorment, altres joves de Can Picafort haurien confirmat que també varen ser víctimes d’agressions sexuals."

L'article fa una cronologia de la denuncia: " Un excatequista, Mateu Ferrer (actualment periodista), va ser qui primer va denunciar els suposats abusos. El 1998, Ferrer relatà a la Guàrdia Civil que trobà Barceló mantenint relacions sexuals a la rectoria amb una nina de 10 anys. Aleshores, la Fiscalia va obrir diligències i prengué declaració al capellà i a la presumpta víctima, però ambdós ho negaren i la investigació s’arxivà. L’octubre de 2010, TV3 va emetre Els monstres de casa meva, un documental en què l’excatequista va exposar de nou els fets que havia presenciat 14 anys enrere."



"Recentment, però, la víctima acudí a la Justícia i interposà una denúncia contra el capellà. La  dona hauria assegurat que aleshores mentí “coaccionada” per Barceló. Ara, major d’edat, la jove ha reconegut que va ser objecte de tocaments i obligada a mantenir relacions sexuals “plenes”. Arran de la investigació oberta respecte d’aquesta qüestió, la Guàrdia Civil hauria localitzat dues al·lotes més que també varen patir agressions.  El cas s’instrueix a Inca, i Barceló està imputat. Malgrat que encara està en fase d’investigació, sembla que alguns abusos es varen cometre a Cala Rajada, quan l’acusat era el rector d’aquesta parròquia."

A banda de Can Picafort i Cala Rajada, Barceló ha estat vicari de la parròquia de sa Pobla. No ha transcendit que ningú d'aquest poble hagi denunciat cap agressió sexual. L’excapellà també ha viscut durant anys al Burundi, on va fer de missioner. Clergues molt propers a Barceló es mostraren “convençuts” de la seva innocència.



fotografies dBalears, Diari de Mallorca i Tve1

El cas ha tingut molta repercussió a la premsa i televisions autonòmica i nacionals.

Cap Vermell us aconsella llegir l'opinió de Pere Fullana, especialment en el que diu als primers paràgrafs de l'article de Pere Fullana: "L'arada de la condemna" a DBalears 24/03/2013 que aquí reproduïm:

"Gairebé tot l'aire que es respira al voltant del cas Pere Barceló és irrespirable i poc aconsellable. Entre totes les opinions que he llegit i sentit, servidor es quedaria amb aquelles que parlen de compassió i de misericòrdia, sabent que també són les més qüestionades i menyspreades. Volem i proposam compassió amb les víctimes i justícia amb les persones que cometen abusos i persisteixen en actituds poc edificants, com és obvi com a punt de partida.

Dit això, i perdonau la meva poca fe, servidor sospita que les cròniques que hem llegit aquesta setmana i certs comentaris que s'hi han associat també contenen elements que fan una certa olor de venjança. Mai no he sentit devoció ni simpatia per les associacions de víctimes, sobretot perquè hi he reconegut actituds que supuren i transmeten olors una mica repugnants. No sabria dir de quin tipus, però alguna cosa hi ha en aquest afer que no m'acaba d'agradar i que s'allunya d'aquella actitud de Jesús davant els pecadors i davant aquells que aplicaven un model de justícia arcaica i fonamentada en l'ull per ull".