pujam amb fe i corate la costa del Castell...
El diccionari en diu, de les completes: Darrera hora de l'ofici diví, que hom resa a l'acabament del dia. I això és el que es fa, any rere any, a la capella del Castell, la víspera de la festa de l'Esperança. I el poble gabellí puja massivament fins a l'oratori i assisteix a aquest acte litúrgic que esdevé el més concorregut de la festa de la Patrona. Un acte que, ultra la seva signifiació religiosa, esdevé un moment per a la trobada i la participació, manifestació de la voluntat de sobreviure com a poble i posada en escena de la consciència de la pròpia singularitat.
La Banda de Cornetes i Tambors ens acompanyà en el recorregut fins al Castell, obrint camí i convidant a la festa. I arribàrerm al Castell on, a la poterna del Portalet, ben asseguts, ens esperaven n'Esperança i en Roc.
L'acte religiós el presidí el rector de la parròquia, mossèn Miquel Mulet, en una capella plena de gom a gom. De la seva banda, la Coral Gabellina va tenir cura de la part musical.
Com també sol ser costum, mossèn Pere Orpí va llegir el conegut i entranyable Romanç del Castell, el text del qual reproduïm tot seguit:
Capdepera té un Castell,
casal de fe i esperança.
Fou bressol dels gabellins,
roters de l'Edat Mitjana,
quan el Regne enmig del mar
fondejà a les nostres cales.
Vora la torre ancestral
de Miquel Nunis, alçaren,
com recer d'un poble nou,
un temple i unes murades.
Sempre units en el treball,
bastiren carrers i estatges
i obriren el Portalet
i el portal del Rei en Jaume.
Per controlar l'enemic
feren la torre d'en Banya
i tres més: dels Costerans,
de la Boira i de les Dames.
Quan tacava l'horitzó
un vol de veles pirates,
hissà boirades de pau
la Reina de l'eSperança.
És la Patrona Major
que guia la nostra barca,
la Madona del Castell
que ens defensa i agermana.
Li oferim, com a bons fills,
presents de cants i pregàries,
i a l'ombra del seu mantell
el dolor torna gaubança.
Com preludi de Nadal
pujam a tocs de campana
a celebrar tots plegats
la festa de nostra Mare.
N'és bella la processó,
cantant per la costa llarga
i baixant per l'alzinar
brescat de llum d'horabaixa.
Que per sempre el nostre cor
bategui amb seny i coratge,
noble i ferm com el Castell,
casal de fe i d'esperança.
Un dels moments més esperats de les Completes arribà amb la lectura del pregó, responsabilitat que enguany ha recaigut den al persona de Margalida Morey Vaquer, com hem vingut anunciant des de "Cap Vermell". Reconeguda devota de Verge de l'Esperança, però també professional de prestig i activista social, na Margalida oferí una peça bastida sobre els records personals, que la lliguen, des de nina, amb el Castell i tot el que aquest significa. A l'entrada següent de la nostra pàgina, podeu llegir el text íntegre d'aquest pregó.
I després, la part lúdico-festiva. Torrada i música, a l'esplanada devora la cisterna, en una nit apacible, que convidava a vetllar. En primer lloc cantaren en Suso Reixach, n'Esperança Sureda i na Marisa Rojas; va sonar la imprescindible "Aquesta terra ja no és seva" i, lamentablement, no en tenim testimoni gràfic.
Tot seguit va ser el torn del ball obert, amenitzat en aquesta ocasió per l'agrupació "Aires Gabellins" i pels "Sonadors de jotes i mateixes". I s'acabà la festa, tan bé com havia començat.
