"Em sembla curiós que el senyor Bauzá sigui present gairebé cada setmana als mitjans de comunicació de Madrid, vull pensar que això no és a canvi de publicitat institucional que pagam tots els contribuents, però em costa creure que sigui a causa de l’interès de les seves intervencions"











Des del dia en què José Ramón Bauzá va decidir no escoltar ni societat civil, ni agents socials, ni altres col·lectius de les Illes Balears, només els 196.680 electors que votaren el Partit Popular tenen president a la nostra comunitat autònoma, mentre que els 514.931 electors que no votàrem el Partit Popular ens hem de resignar a saber que el president del Govern de les Illes Balears no ens vol representar, només governa per a la gent que el va votar i ignora la resta de la població de la seva comunitat. Així i tot, a mi el que realment em preocupa, com a molts de ciutadans, és la seva política del “mando y ordeno” que de moment l’únic que ha aconseguit és abocar-nos a un caos sense precedents.

Em sembla curiós que el senyor Bauzá sigui present gairebé cada setmana als mitjans de comunicació de Madrid, vull pensar que això no és a canvi de publicitat institucional que pagam tots els contribuents, però em costa creure que sigui a causa de l’interès de les seves intervencions. Tot i això, cal reconèixer que els seus comentaris no solen deixar ningú indiferent; és el cas de l’entrevista que li feren a la cadena COPE el passat 17 d’agost, on va fer una sèrie de comentaris impropis -al meu modest parer- d’un càrrec com el que ell ostenta.

Per començar, va amollar que s’ha d’acabar amb la "picaresca" de qui només està apuntat a les llistes del SOIB "per cobrar" i "esperant que no el cridin". Em sembla impropi que pugui dir això i quedar tan ample, atès que això suposa un menyspreu absolut a moltes famílies que estan en una situació complicada i que es mereixen un respecte. Cal demanar-se si considera el mateix d’aquells que són a la política només per lucrar-se’n, i quines mesures pensa prendre per evitar-ho, però sembla que d’aquest tema no va comentar-ne res.

Un altre fet que sorprèn és que es dediqui a criticar actuacions fetes a una altra comunitat, referint-se a l’acció d’un diputat andalús que va endur-se queviures de primera necessitat d’un supermercat, en un acte que pot considerar-se simbòlic (no vull pas defensar-lo). Així, l’apotecari va considerar que com a possibles conseqüències d’aquest acte "si es parla malament d'Espanya, no vindran els turistes potencials i els inversors no voldran desenvolupar-hi els seus projectes, per no assumir riscs." Sembla preocupar-li més un fet que pot considerar-se anecdòtic, que la mala imatge que dóna la zona de Punta Ballena a Magalluf, o que una expedició del Govern Balear al Rasputin amb doblers públics, o que haver tingut un president autonòmic processat, o que la banca hagi fet fallida perquè els mateixos banquers aprofitaren els doblers dels seus clients per especular amb el risc immobiliari, a més de veure com es fan de malament determinades obres públiques (Palma Arena, metro “aquàtic” de Palma, palau de congressos, i una llista que s’allarga tant com vulgueu) que desgraciadament sí que consider que fa que els inversors dubtin del nostre rigor i la nostra professionalitat.

Segons els tècnics del Ministeri d’Hisenda, el 72% del frau fiscal (uns 89.000 milions d’euros), és fet per les grans fortunes i grans corporacions empresarials; per a l’apotecari de Marratxí, però, això no sembla tenir rellevància.

Aquests dies hem comptat amb la presència del primer ministre britànic a Mallorca, concretament a Pollença, i la premsa ens ha informat que ha viatjat en una companyia aèria de baix cost. I jo em deman, no podrien prendre exemple d’aquesta manera de viatjar molts polítics de l’Estat espanyol? Com es pot explicar que l’Ajuntament de Marratxí, amb un milió d’euros de dèficit el 2007, passàs a tenir-ne cinc milions quan el senyor Bauzá va deixar l’Ajuntament? És això un bon exemple de racionalització de la despesa?

Realment, no sé si he de pensar que estam davant un cínic (cap buit) si realment es creu el que diu...

 

Joan Ramon Bosch Cerdà