El consistori es reuní, aquest dijous dia 9, en sessió extraordinària, amb dos objectes, que ara veurem i no sense incidents en el seu desenvolupament, que també veurem. O llegirem.

El primer punt a considerar era, segons vàrem poder entendre, i al marge del seu enunciat totalment inassequible per a qualsevol mortal que no es faci les sopes en això de la política (Crèdit finançat amb baixa de crèdits extraordinaris) el retorn d’una part no emprada d’antics crèdits Fomit (una segla que també convé explicar: Fons per a la modernització de les infraestructures turístiques), la quantia del qual no arribàrem a copsar, però que ens va sonar a milionària. I per què, això? Idò perquè val més tornar-ho ara que encara no s’ha fet servir, que no gastar-ho i afegir en el banyat, o això, més o manco, es va dir des de l’equip de govern. El PP i Es Grup varen replicar amb un “ja vos havíem avisat, però com que no ens escoltau...” Bé, per ventura ho feren amb unes altres paraules, però varen venir a dir això. Total, doblers que tornen a la caixa del Fomit aquest, i unes infraestructures i millores urbanístiques que s’hi havia d’escometre que hauran d’espera que vénguin temps millors. Bé, com poden deduir, aquest punt de l’ordre del dia s’aprovà.

La segona part de la sessió podríem dir que va tenir tres punts en un: la ratificació dels convenis i del pacte signat entre l’Ajuntament i el personal funcionari, el personal laboral i la policia local. Llegida l’exposició de motius, molt tècnica, plena de referències i apel·lacions a lleis, normes i decrets, arribà el torn d’intervenció de l’oposició.

Aquí el PP es queixà de les formes de l’equip de govern, independentment de la seva opinió sobre el resultat final i dels acords assolits. Es va queixar, Joan Ferrer, que l’equip de govern, al contrari del que sol ser habitual en aquests casos, s’hagués oblidat de la cortesia política i no hagués comptat per res amb l’oposició en el període de negociació, sinó que ni tan sols s’hagués dignat a exposar-los els convenis assolits abans de la firma. Va acusar els actuals rectors municipals de prepotents i, tot indignat, va dir que si fins a la firma dels convenis no havien comptat amb ells per res, que tampoc tenien cap feina en el plenari. I, dit i fet, el personal del PP es va aixecar i va abandonar les voltes de can Creu d’Inca. I com que això és una crònica, tan informal com vulgueu però una crònica al cap i a la fi, ens abstenim de manifestar cap opinió. Això ho deixam per als nostres amables lectors.

Però la matinée continuà donant joc, amb un enfrontament més entre el batle i el portaveu de PSM-Entesa, Pere Fuster. Aquest va avançar que a l’hora de la votació s’abstendria i que podia entendre algunes de les raons, en pocs casos imposades per legislació superior, que obligaven a retallades econòmiques i socials al personal funcionari. Les seves queixes, d’altra banda, no eren pel tractament rebut per l’oposició, sinó pel que, segons va dir, havia rebut i rep el personal de la casa. Va parlar de greuges comparatius, d’amenaces, de coaccions, de malestar, i va recordar que el nostre Ajuntament és el que presenta un major índex de conflictivitat laboral de la Comunitat. Per reblar el clau, va manifestar que a la sigla del PSOE li sobraven elements, concretament la “s” de socialista. El batle no va defugir el combat i, a banda d’agrair als funcionaris la seva voluntat negociadora i el fet d’haver assolit un acord per als propers dos anys; també va explicar alguns dels elements que han condicionat aquesta negociació. No va admetre, evidentment, les acusacions del PSM i el debat entre un i altre acabà centrant-se en el cas d’una funcionària en concret, de la qual, en una altra sessió, el batle ja havia dit que era la única que preocupava al representant dels econacionalistes, perquè havia anat a la llista electoral d’aquest partit. Fuster va rebutjar aquest comentari i es va proclamar defensor de tots els treballadors municipals. Rafel Fernández, i hem de creure que aquí es va fer un embull, va dir davant l’auditori que bona part del malestar entre el personal funcionari es devia al fet que ara s’havia de fitxar, que ara hi havia control, i no com abans, en què a la “casa grande” (sic) tothom feia el que volia. Deim que consideram que es va fer un embull, perquè si això és el que pensa realment dels seus empleats, si fins ara no els tenia contents ja els ha donat motiu perquè ho estiguin. Finalment, el batle també es fa referir a la sigla del PSM, de la qual va considerar igualment que li sobrava molta cosa. En fi, un cos a cos que es va fent habitual, i fins al proper capítol.

En Mateu Melis (Es Grup), es va absentar en aquesta part del plenari, per raons òbvies. I el punt es va aprovar, com no podia ser d’altra manera, amb els vots de PSOE-UCAP.