Aquests dies, Cala Rajada està damunt fulla, i no per cosa bona. Damunt la fulla dels diaris, damunt la fulla del Facebook, i damunt la fulla de “Cap Vermell”. I és que la paciència de molta gent comença a esgotar-se. El turisme, el nostre pa de cada dia, cada dia és més rostit i mal d’empassar, amb el problema afegit que, segons diuen, no en tenim d’altre per llescar.

Les nits cala-rajaderes han esdevingut un martiri per a molts dels veïns del centre de la vila marinera, a força de renou, brutor i destrossa, i es comença a tenir la sensació que això és com el negoci de na Peix Frit. D’aquesta sensació se’n feien ressò, aquest dijous mateix (dia 26), els diaris “Última Hora”, “DBalears” i “Diario de Mallorca”, amb declaracions des de l’equip de govern (Rafel Fernández, Biel Torres), i de l’oposició (Pere Fuster, PSM). Diríem que hi ha una certa coincidència en tot el que s’ha dit al respecte, i es podria resumir en unes paraules del batle: “Estam desbordats”, per afegir que es faran gestions immediates davant Delegació del Govern per tal de sol·licitar ajuda per posar ordre. Fuster, de la seva banda, diu que “la policia no dóna l’abast i es crea una sensació d’impotència total”. Però és el mateix Inspector de la Policia Local el que, possiblement, ho descriu d’una manera més gràfica: “Cala Rajada no s’està convertint en una mena de Magaluf; fa estona que ho és”.

Molt significativa ha estat la creació d’un grup a Facebook, sota la denominació d’”Afectats pel renou i l’incivisme a Cala Rajada”, que en dos dies ha aconseguit l’adhesió de 385 persones, número aquest que no para de créixer. En aquest espai hi han anat apareixent moltes i significatives opinions i no poques fotografies que palesen una visió crítica sobre la situació. En altres fòrums d’Internet també hi hem pogut veure manifestacions en sentit contrari, segons les quals no hi ha per tant i que aquest rebombori que s’ha mogut al respecte és exagerat.

Sigui com sigui, les nits i qualque dia de Cala Rajada s’han convertit en un problema, i negar-ho seria no voler veure la realitat. Amb tota seguretat, és més fàcil de denunciar que de resoldre, però ja fa massa temps que s’arrossega i potser ha arribat el moment de, entre tots (govern municipal, oposició, sector hoteler, oferta complementària, veïns...) posar les cartes –les de tots– damunt la taula, i mirar què s’hi pot fer. Les eines legals, lleis i ordenances, ja hi són, però fer-les efectives ja són figues d’un altre paner. En tot cas, per si no n’hi havia prou, avui mateix se’ns informava, des del Govern Balear, que “la directora general de Medi Natural, Educació Ambiental i Canvi Climàtic, Neus Lliteras, ha presentat aquest dijous a la seu de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) l’esborrany de l’ordenança sobre tipus de renous que s’ha redactat amb l’objectiu de donar compliment a la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, i la seva darrera modificació pel Decret llei 7/2012 i, alhora, donar suport als ajuntaments de les Illes Balears en la redacció i elaboració de la seva pròpia ordenança de renous o de la seva revisió”. Ja veis, de paper, més o manco banyat, no en falta.