Sebastià Garau pronuncià el pregó

que donava el sus

a les Festes del Carme
 
.......


Com cada any, la Coral s'Alzinar

hi posà la música

.......

(S'inclou el text del pregó)

Les Festes del Carme 2012 ja han partit a rodolar. L'habitual i esperat pregó, com cada any, va ser el tret de sortida d'uns actes que es perllongaran fins dia 16, en un programa tan variat com atractiu, malgrat les restriccions econòmiques.

El pregoner d'aquesta edició, continuant la tradició dels darrers anys, va ser un veterà mariner, un patró de pesca que, en parlar de Cala Rajada i el seu moll, ho feia amb coneixement de causa. En Sebastià Garau "Racó", pescador al "bou" al llarg de tota la seva vida laboral, mentre es va mantenir en actiu es guanyà un pretigi de patró assenyat i responsable, perfecte coneixedor del seu ofici i apreciat i respectat per tots els seus companys.

Ara, com a pregoner, va treure a rotlo un bon grapat de vivències personals, records de molts d'anys d'ofici i evocació d'uns temps esplendorosos de la pesca local. Mirada cap a un port distant en el temps i distint en molts dels conceptes tècnics de la pesca, però també en els sentiments que el moll de Cala Rajada desperta entre la gent.

Paraules, les d'en Sebastià, escoltades amb atenció i llargament aplaudides pel nombrós públic que gairebé omplí l'església parroquial.



La part musical de la vetllada, una vegada més, va ser responsabilitat de la Coral s'Alzinar. Dues parts del "Canto General" (Neruda-Theodorakis), l'Havanera de "Carmen" (Bizet) i el Cala Rajada de J.Fuster varen integrar un concert breu però intens, en què l'agrupació va assolir moments brillants, ben recolzada en un important conjunt instrumental i dirigida, com sempre, per Elionor Gómez-Quintero.





Tenim una setmana llarga de festes per davant. I nosaltres, des de "Cap Vermell", ens comprometem a donar-vos-en compte.



.........................

PREGÓ DEL CARME 2012
Sebastià Garau

Bones tardes a tots els presents.

Sóc en Sebastià Garau, conegut com en Sebastià de s’”Aguilica”. Vaig néixer a Capdepera ara fa 70 anys, però la meva infantesa està vinculada a Cala Rajada des que tenia 5 anys. A Cala Rajada her viscut sempre. Quan era al·lot ja m’estirava la mar, jugar per les penyes i pescar amb canyeta. Jo ja veia que dins el meu cap la il·lusió era ser pescador. En aquest poble he format la meva família i les meves amistats. El meu pare va ser pescadorf tota la seva vida en aquest moll.

Cala Rajada ha canviat molt des d’aquells anys. Tot el poble es coneixi,a tots sabíem qui érem i d’on veníem, les portes de les cases sempre estaven obertes i la vida es feia al carrer. A lescola i anàvem tots junts, amb el mestre Vicenç Nadal.

El moll, en aquell temp,s era diferent al que tenim ara. Hi havia dues platgetes, una on ara hi ha la rampa i l’altra on és la cantina del Club Nàutic. Quan feia temporal de llevant o xaloc, aquestes dues platgetes s’aprofitaven per a treure les barques petites i les dúiem als carrers que envoltaven el moll, per a protegir-les del temps. I per a protegir les barques de bou, en aquests dies de temporal, les dúiem a Alcúdia, i el personal de totes les barque tornava d’Alcúdia dins el camió del perix.

Quan vaig començar a fer feina a la mar, la manera de pescar era totalment distinta a la d’ara. Abans tot es feia a mà i les jornades eren esgotadores. Ara són igualment esgotadores, però les màquines han facilitat un poc la feina.

A les barques de vou, les jornades ‘allargaven quasi 24 hores. Els dies eren llargs, fora de casa, i moltes vegades eren setmanes senceres a la mar.

En els meus primers anys de pescar al bou, només es pescava peix. A Cala Rajada no es pescava gamba o marisc, perquè no es coneixien les pesqueres de gamba, que no es varen descobrir fins als anys 1955-1956, ja que fins a aquests anys no es va disposar dels ormejos i perquè les barques eren petites i tenien poc motor per fer aquest tipus de fenia. Quan vàrem començar a pescar la gamba vàrem tenir un parell d’anys molt bons, perquè les pesqueres eren verges i les captures eren abundants.

A Cala Rajada arribaren a ser 11 barques de bou. Érem la segona confraria de pescadors de Balears, després de la de Palma. En aquell temps hi havia una disputa entres les confraries de Cala Rajada i Palma, referent als temes de funcionament de la llotja del peix i de les normes que regien la pesca al bou.

Aquesta professió té bons i mals moments. Dins els mals moments record l’any 1959; jo anava amb la barca “Rafalet” i es va produir l’enfonsament de la barca “San Francisco” mentre es trobava arrossegant el bou. La barca “Capdepera” va anar a rescatar la tripulació del “San Francisco” i no es varen produir víctimes. Entre els bons moments record un sopar de companyonia que fèiem els pescadors per les festes del Carme.

Som un poble de pescadors i per tant les festes del nostre poble són les de la Verge del Carme. Sempre hem identificat les festes de Cala Rajada amb la nostra patrona. Les festes eren i són per a gaudir tots junts, però també per a agrair a la Verge del Carme la protecció que ens donava a la mar.

En aquells temps pescàvem tots els dies de la setmana, inclús el diumenge, i la festivitat de la Verge del Carme es limitava a la Missa i a la processó marítima.

Per acabar, vos vull dir que estic orgullós d’haver estat pescador tota la meva vida, d’haver format part de la Confraria de Pescadors de Cala Rajada i de poder gaudir, un any més, d’aquestes festes tan importants per a nosaltres.

Gràcies per escoltar aquestes paraules. Només em queda desitjar-vos unes bones festes. A disfrutar!

SEBASTIÀ GARAU