Benvinguts siau estimades futboleres i futbolers, tots quan sou.

He trobat recomanable, abans de començar a esventrar els partits de torn, fer aquest petit avantmatx introductori. I ho faig així, perquè hi ha hagut lectors, bons lectors, que se m’han queixat amargament i personalment per l’extensió d’aquestes cròniques futboleres.

Això del futbol, sí, aquesta cosa de locus i no apta per aquells que se l’agafen amb paper de fumar, ja torna a fer camí. Sempre de cap avall, però al cap hi ha la fi, ja ha començat la seva singladura anual.

Parlaré, com sempre en gabellí i sense embuts. Us diré i us afirmaré que el nostru futbol del primer equip ara mateix no és que faci camí, sinó que més aviat deambula, vaga, fa voltes, divaga, erra, toca la flauta, caça mosques, pardaleja i, fins i tot, vagabundeja. Aquesta és la impressió que té l’afició.

Aquesta temporada, la 23/24 serà la tercera de l’era del senyor Vega. Persona feinera i present i que em mereix tots els respectes i reconeixements. De passada, agrair-li públicament la deferència per fer-me soci d’honor de l’entitat blanca-i-verda, ni més ni menys, que amb el número dos de tot el conglomerat social. Moltes de gràcies president!

La nova temporada sembla que comença ben igual que va acabar la segona i ben igual, supòs, que començarà la quarta: encefalograma pla i esgarrada abans de començar. Però bé, no passa res, tira-tira i bona lletra! No crec que li vengui de nou ni es molesti el president al moment de llegir aquestes paraules carregades de bona intenció i de feedback, i no ho crec perquè el que dic aquí, ja li vaig dir a ell personalment.

De cap de les maneres voldria criticar —que Déu me n’alliberi— la gestió i feina altruista de l’actual directiva. Massa fan! Tampoc soc qui per «matar futbolísticament» al senyor president perquè, a hores d’ara no soc cap assassí ni és el meu estil —més endavant ja es veurà—; encara no sé com es fa això de matar, però estic dubtant a veure si seria convenient anar a la universitat per aprendre’n. Diuen que el sabre no ocupa lloc…

Jo sé que és molt complicat ser directiu, però molt, i ho sé perquè, jo ja he torejat dins aquest coi de plaça. No cal, ni necessit que ningú m’expliqui de què va tot aquest cacau del futbol gabellí. No hi ha necessitat d’emblanquinar-me pas amb xirimandangues o endergues consoladores i planyívoles. Tot el que em puguin dir i contar ja ho sé de fa molta d’estona.

Em consta que la directiva actual són pocs, que si deixen la pell i que ho fan el millor que saben. Perfecta, fins aquí collonut, però no us equivoqueu, això no és cap mèrit per lloar, més bé, això és l’obligació de qualsevol directiu responsable que estimi l’escut i els colors del nostru Escolar. Igual que a tots els directius anteriors haguts, ningú els posà una pistola al cap per ser-ho. A aquesta directiva no em consta que els hagin obligat a pujar a la força a aquest tren que va en marxa i a tota castanya. Són on són, únicament, per lliure decisió i jo soc, per antecedents i pur corporativisme, el menys adequat per dir si la gestió és bona, millorable o errada. Ara bé, com qualsevol soci, aficionat o gabellí estic amb el meu dret d’opinar, sigui en privat o públicament. Per tant, tot el que s’escrigui a aquestes cròniques futboleres són únicament opinions fora cap classe de mala intenció ni ganes de desestabilitzar a persona o entitat. Esper que aquesta postura hagi quedat meridianament palesa. Sols cervells malaltissos, enravenats i enrevessats poden pensar que aquestes lletres són per tirar per terra la feina que es fa. Crònica no és sinònim de crítica! Entès o no entès?

Ja, a cròniques de la temporada passada, vaig anunciar el que s’intuïa ser un canvi de cicle. N’Isma Venera estava molt cansat de veure i patir la falta de compromís per part de certs jugadors a l’hora d’assistir als entrenaments. Supòs, que aquest és un, entre altres motius, que l’han desmotivat a l’hora de continuar al capdavant de l’equip. Des d'aquestes pàgines agrair al bo de n’Isma la seva entrega, professionalitat i els bons moments de futbol que ens ha ofert. Isma, amb tu hem pogut gaudir de la vertadera essència del futbol: moltes de gràcies! Però, per favor, no te’n vagis molt lluny ni amaguis la pissarra encara. Jo, fos tu, començaria a encalentir…

Veritablement, és molt complicat i difícil llogar a un entrenador de fora poble per venir a entrenar a Capdepera. Tal volta per llunyania, per la categoria on juguem, per ensunya de l’entitat, per persones i personatges o per motius d’índole d’organitzatiu intern, pocs o cap, són els entrenadors catalogats com a bons, normals o en dos dits de seny que vulguin venir a entrenar a Capdepera. Per doblers segur que no és! Per què doncs? Record la temporada 20/21 el que costa fixar a un entrenador extern. A l’últim moment es va fixar a un Maties Ramis, que malgrat la seva qualitat demostrada, no l’acompanyaren els resultats. A l’hora de fitxar un entrenador, malgrat que a Capdepera sia força envitricollat aconseguir-ho, cal informar-se una mica. Abans de fer tec o signar el contracte a la desesperada, seria interessant posar a dins els platets de la balança els mèrits i desmèrits, virtuts i carències, èxits i desfetes dels candidats en qüestió. Segurament s’ha fet, no ho dubt, però després ens passa el que ens passa. Quina casualitat, sempre a nosaltres… Justament! 

Enguany s’ha contractat a Rafel Copovi de Porto Cristo. És un entrenador amb molt de caràcter, il·lusió i ganes de fer feina. És jove, però té poc bagatge entrenant a equips amateurs. L’acompanyarà, com a segon entrenador, un vell conegut des Figueral, en Víctor Ros. En Jaume Moll tornarà a portar el pes de la preparació física de l’equip, tota una garantia. Des d’aquí encoratja'm i desitja'm a tot el cos tècnic molta de sort, doncs, la seva sort serà la nostra sort. Malgrat les bones paraules i els bon desitjos de rigor i educació, jo mateix vaig posar amb antecedents al president de l’Escolar sobre el neguitós i nefast fitxatge d’aquest entrenador.

Pel que fa a baixes puc dir que Juanlu Flaquer ha fitxat pel Serverense. En Manu Morales ha tornat a l’Artà. En Nico Salazar ha tornat al futbol-sala. N’Alexis no continua per qüestions familiars. En Franco no ha retornat i en Campos no sabem molt bé el que finalment decidirà fer.

Poques novetats respecte a altes. De moment sembla, si no hi ha res de nou, que seran cinc les noves incorporacions. Tres d’elles han vingut de la mà de l’entrenador i són jugadors de fora poble. Molt prest —ja ho veureu— es tornarà a encetar el meló, de sí o no, és encertat portar jugadors forans. La controvèrsia està servida! 

En Juan Daniel ve com a porter a donar el relleu al gran Alexis. És, segons els nostres informadors, tal volta, el millor porter de tota la categoria. Això convida! Després s’ha incorporat en Sergi que l’hem vist jugar de lateral esquer i en Sebas que l’hem vist jugar en punta. Molt prest per dir coses…

Ens congratula tornar a veure vestit de verd a Jesús Errada, el qual per motius laborals no va poder participar la temporada passada tot el que a ell li haguera agradat. També ens alegra veure a Alejandro Niño d’altra vegada, després del gran ensurt dins el camp del Rafal, a disposició de l’entrenador. Bons i abnegats reforços! Ens preocupa molt l’estat muscular del fantàstic Edu Flaquer. Sembla arrossegar molèsties que posen en risc una aportació imprescindible per l’equip.

Sis han sigut els partits jugats en pretemporada. Ja sabem que a la pretemporada es fan moltes de provatures i que també hi ha jugadors que no poden participar perquè treballen a l'hoteleria. Els resultats s’han d’analitzar amb microscopi i amb moltes de reserves. Dels partits jugats se n’ha guanyat un, i cinc, són els perduts. Pura anècdota, no cal treure conclusions anticipades!

Un detall que em crida força l’atenció són els vint-i-tres gols encaixats i pels set que nosaltres sols hem marcat. L’estadística demostra que l’entrenador encara no ha trobat una defensa que pugui estroncar aquesta sagnia de gols i un atac de garanties que pugui resoldre els partits amb solvència. Tots els piloters entesos saben que si la defensa i la davantera no rutllen és perquè la mitja tampoc pedala. Aquesta pretemporada m’ha recordat molt a la pretemporada que realitzà l’equip sota la direcció d’en Maties Ramis. Esper que els resultats a la lliga no en siguin els mateixos…

En portes del primer partit de lliga no hi ha res clar ni definit. Ja veurem com es desfan en Rafel i en Víctor per sortir-me amb bon peu al primer i complicat envit de la temporada. Us desix molta de sort al·lots, falta us farà.

Ja per acabar aquesta crònica avantmatx, voldria fer un petit incís fora cap importància, sobre el partit amistós «jugat» a Porto Cristo. No crec encertada la conducta del nostre entrenador. Malgrat que l’àrbitre del partit sigui un aficionat, tal volta o segurament, malintencionat, inepte i prou cassola no podem entrar en segons quin tipus de provocacions absurdes i, molt menys, a l’intercanvi d'empentes, grapades i manotades. L’entrenador, el nostre entrenador, l’entrenador de l’Escolar en concret sempre ha de ser un senyor amb el sentit literal de la paraula. Quan les coses s’embruten —que s'embrutaran més d'una vegada—, és el primer que ha d’aportar tranquil·litat i sentit comú a l’aldarull. Ell és el que ha de posar ordre i prendre les decisions justes, oportunes i necessàries per endreçar la desfeta; els jugadors, únicament, s’han de limitar a jugar. En fred i analitzat el succeït al susdit partit, opín que l’Escolar hauria d’haver finalitzat el partit. Al cap i a la fi, sols era un partit amistós d’entrenament. Hi haurà partits a la lliga semblants o de pitjor arbitratge. Aleshores, malgrat que ens apallissin injustament, no podrem tocar el dos…

Tot aquest avantmatx estava preparat per ser publicat aquest dissabte 16 de setembre, però ahir dimecres dia 13 va esclatar aquesta «bomba informativa» de la destitució de l’entrenador. Crec que la directiva, i més després d’haver vist el succeït dins Porto Cristo, ha encertat la decisió i amb aquesta rectificació molt provablement la temporada 23/24 es pugui salvar. L’Escolar torna al bon camí!

Dir que els motius de la destitució, a més del ja esmentat són altres que ja comentaré amb més tranquil·litat. Des d’aquesta crònica vull donar la més sincera enhorabona a la directiva i al president de l’Escolar per haver agafat el bou per les banyes i haver pegat aquest contundent cop de timó d’hora.

Ara sols falta saber qui serà la persona o entrenador que assumirà el comandament del primer equip. Bona sort!

Estimats tots quan sou, fins aquí aquest resum de pretemporada. Ens llegim la setmana vinent, si Déu vol.

Visca l’Escolar victoriós!