Fotografies: Best
Benvinguts siau, estimats futbolers i futboleres, tots quan sou!
Partit corresponent a la novena jornada de la lligueta d’ascens a preferent. Hora de començament de l’encontre: les devuit i trenta-cinc minuts de la tarda. Una horabaixa d’ulleres de sol, acompanyada per uns elements meteorològics immillorables. Mancança total de núvols; sol i claror per vendre i regalar. Incomprensiblement, a l’hora de començar el partit tots els focus del nostre estadi, automàticament, s’han encès. Tots, menys els que, com sempre, romanen espenyats. Valgameelseñol!
Acabats els primers quaranta-cinc minuts els focus, misteriosament, s’han apagat. Els allà presents hem pensat que el seny, de sobte, havia tornat al cervell del desassenyat enlluernador. De fet, és comprensible i del tot raonable que durant el descans del partit la il·luminació s’apagui. El joc roman aturat; no cal llum. Sí o no?
Sorpresa i estupefacció: al començament de la segona part els focus es tornen a encendre i romanen encesos fins a l’acabament del partit. No cal mirar prim, el qui paga encara no és mort!
Noranta i busques de minuts amb tota la il·luminació que disposa el nostre estadi encesa a tota llet freda fora cap necessitat, doncs, el sol il·luminava prou per jugar vint-i-quatre partits seguits i cremar els culs a les llebres de tota la comarca del llevant. Quina barbacoa!
Quatre torres de llum amb sis focus cada una. Un mínim de dos mil watts per cada projector (mínim!) sumen un total de quaranta-vuit mil watts hora. Noranta-cinc minuts de joc equivalen a setanta-sis mil watts consumits; això fora comptar el valor multiplicador a afegir per l’arrancada, en dues ocasions, de tota la il·luminació. Així com està el preu de la llum ara mateix, aquest malbaratament d’aquest recurs suposaria uns quants d’euros. M’estim més no dir quantitats per no espantar o indignar al personal.
Si us plou, les persones o entitats que teniu en préstec instal·lacions municipals hauríeu d’intentar, en la mesura del possible, un ús raonable i sostenible dels recursos que l’ajuntament posa al vostre abast. A aquesta vida res és de franc i ningú ens regala res. Mentrestant: paga poble, paga! Aquest comentari no pretén ser una crítica, Déu em guardi, sols intenta ser un prec, perquè el seny a l’hora d’utilitzar recursos públics, els de tots, siguin emprats en la seva justa i necessària mesura. Ni més ni menys!
En un altre capítol ja parlaré de l’ús, eficient o deficient, del reg del nostre camp de futbol. Cal mantenir en bon estat de conservació i d’ús els aspersors. D’aquesta manera es podria estalviar aigua, llum i allargar la vida útil de la pista d’atletisme; dos recursos naturals que ara mateix estan a l’alça i en risc d’escassetat. Dit això -em venia molt de gust el dir-ho-, intentaré desenvolupar el millor que pugui el que aquest partit ha tingut a bé oferir-nos.
Últim partit d’aquesta llarga temporada a dins casa nostra. Partit amb cert regust d’acomiadaments, almenys a mi m’ho sembla... Avui Ismael Venera ha disposat d’inici la següent alineació: Alexis sota pals. Crespo i Granados als laterals de la defensa. El gran capità Javi Maya i n’Ivan Campos com a centrals. Joan Sard i Nico Salazar de pivots. En Ruedas, que reapareixia després de cinc jornades de sanció, i en Garcia a les bandes. Edu Flaquer al centre del camp i, a la punta de l’atac, en Jaume Faba. A la banqueta, avui sí més completa, en: Colau Sureda (febrós). En Niño, que al minut seixanta-cinc ha substituït a Javi Maya. En Juanlu Flaquer que també al seixanta-cinc, ha sortit per en Granados. En Lluís Maya, al minut setanta ha entrat per en Ruedas. En Nico ha deixat pas a n’Abdou al minut setanta-cinc i, al minut setanta-vuit, n’Izan Morais (juvenil) ha entrat per un Javi Garcia lesionat.
El sistema de joc plantejat ha estat un dels acostumats i preferits del nostre entrenador: u, quatre, dos, tres, u. L’Escolar només començar el partit ha marcat un ritme de joc interessant i important. Ha dit a l’equip contrari: nosaltres som aquí, xuclareu roda i menjareu morena tot l’horabaixa. Aquest ritme ha portat al conjunt de Santa Ponça contra les cordes, a no aixecar el cap, anar constantment a remolc i amb un pam de llengua fora. Per cert, un Santa Ponça farcit de suplents i sols amb dos jugadors de refresc a la banqueta. Un d’ells, desvergonyit, fumant tot xino-xano; quan li ha tocat sortit ja tenia ben escalfats els pulmons. Els jugadors de l’Escolar han sortit a agradar, a agradar-se i a divertir-se jugant a futbol. Puc intuir... que aquest partit, molt possiblement, tenia una clara dedicatòria inclosa. O no! Han trenat jugades de qualitat força interessants i engrescadores. Totes elles han passat per les botes brillants d’en Joan Sard o de n’Edu Flaquer. Aquests dos cracs han estat els encarregats de bellugar a l’equip amb criteri i elegància.
Però, el vertader encarregat de portar el perill verd-i-blanc ha estat el ràpid i hàbil extrem: Miky Ruedas. Amb la seva clàssica personalitat i el seu instint assassí ha gaudit de sis immillorables ocasions de gol; alguna d’elles, jugant-se un emocionant u contra u, amb el fanfarró porter visitant. Malgrat els intents i l’esforç demostrat pel talentós jugador ha semblat com si la pilota, caparruda, no volgués entrar dins la porteria.
En Crespo partint des del seu lloc de lateral ha col·laborat en nombroses i encertades ocasions. En Granados també ho ha provat realitzant qualque incursió de mèrit. La defensa ha estat, malgrat no tenir molta feina, molt segura durant tot el partit. La veterania en positiu d’en Javi Maya i l’excel·lent estat físic, tècnic i tàctic d’Ivan Campos han resolt els pocs moments que l’equip d’uns dels nuclis turístics de Calvià ha ensumat la nostra àrea. N’Alexis pràcticament no ha tingut necessitat d’emprar-se; ni poc ni molt. En Joan Sard i en Nico Salazar han facilitat la tasca a la nostra defensa. Han corregut força metres i amb robat les pilotes suficients per asfixiar i anul·lar el minso joc dels santificats poncetins. En Garcia ha sigut l’efectivitat personificada. Ha jugat la banda de forma magistral realitzant internades de bella factura. Ha gaudit de dues bones ocasions de gol: a una d’elles no ha estat precís del tot, però al minut vint-i-sis, a la segona oportunitat que ha tingut, no ha fallat. Després de fer un bell eslàlom li ha arriat una mil·limètrica etzibada a la bolla just pel pal que defensava el porter. Aquest, malparlat i escridassant, no la vista ni passar. Quin goig, veure patir l’animaló!
En Jaume Faba ha estat força participatiu en el joc d’enllaç i d’atac. Amb els seus moviments constants ha creat espais lliures que els seus companys han sabut aprofitar intel·ligentment. Ha gaudit d’una franca ocasió de gol que el porter de futbolí del Santa Ponça, amb una gran estirada ha desviat, in extremis i amb el puny, a treta de cantonada. N’Edu Flaquer d’altra vegada ha estat el conductor i l’animador del joc. Aquesta personalitat i protagonisme ha fet que els contraris, impotents i violents, li copegessin, amb la incomprensible connivència de l’àrbitre, els turmells en reiterades vegades. Massa vegades! Per cert, un àrbitre que ha estat el més ràpid i el més cap de fava al sud de Llubí en mostrar-nos les targetes grogues. Ho ha fet amb una antipatia, un descaro i amb una superioritat embafadora a la vegada que insultant. Amb el contrari ha estat més permissiu i condescendent. Tanta supèrbia no és bona per la salut; aquestes tares de naixement porten a una impotència garantida. Segur! De la mateixa manera el seu ajudant de banda ha tret de polleguera hi ha enverinat a jugadors, tècnic i seguidors. Semblava com si no haguera acabat la migdiada o li haguera pegat, golafre, al porró del vi lluitador a l’hora de dinar.
Boníssima primera part de l’equip al complet. Una primera part que amb un poc de sort haguera pogut acabar amb una golejada d’escàndol.
La segona part ha començat amb el mateix guió que la primera. L’equip gabellí ha jugat amb força criteri la pilota i en tot moment la mantinguda allunyada dels jugadors visitants. Els nostres jugadors han fet un vertader recital de com jugar a futbol. Al minut cinquanta-dos i aprofitant una penjada de pilota dins l’àrea petita visitant en Ruedas, fent un misto i una rematada poc ortodoxa, ha marcat el segon gol de l’Escolar. L’àrbitre, escolanet avançat de la O.N.C.E., sobre l’acta ha reflectit que aquest gol ha sigut en pròpia porta. Un autogol del número setze visitant. Que us pensau!
L’Escolar ha continuat jugant molt bé, fent coses interessants i bones jugades d’atac que els parroquians assistents han aplaudit efusivament amb força gratitud. El domini era total i aclaparador. La nostra defensa i n’Alexis han estat ximples espectadors. Al minut setanta-quatre, en un moment de relax o d’excés de confiança, el Santa Ponça ha escurçat diferències al lluminós del Figueral. Aquest gol sols ha estat una petita anècdota dins el partit que no ha canviat en res la dinàmica i capacitat organitzativa dels nostres jugadors i equip. Hem seguit fermes i decidits, peu a la post, desbordant per bandes i hem continuat tenint el domini de la pilota i del camp. En Garcia al minut setanta-vuit encalçant una pilota amb profunditat s’ha lesionat. N’Abdou, a en discutible xoc amb l’impresentable i barroer porter del Santa Ponça, també s’ha lesionat. No hi havia més canvis per fer i hem jugat uns quants minuts amb un jugador menys. A una falta inventada per l’àrbitre, n’Ivan Campos ha protestat aquest càstig. Immediatament, ha tingut la segona groga pels morros; l’Escolar ha acabat el partit amb dos jugadors menys i amb la graderia demanant la fi del partit.
En resum, gran partit el jugat pels nostres bons jugadors. Hi ha hagut, ritme, aptitud, actitud i ganes de fer-ho molt bé. Hi haguera pogut haver més gols, però el futbol i la pilota moltes de vegades són així de capritxosos i de cruels. Enhorabona i gràcies a tots, tècnic i jugadors, per oferir-nos aquest horabaixa i aquesta temporada de bon futbol.
Una vegada acabat el matx, jugadors i cos tècnic han saludat i aplaudit als seguidors que els han acompanyat al llarg d’aquesta temporada 22/23. Els incondicionals seguidors, avui en gran número, també han aplaudit i agraït l’esforç i actitud demostrada per l’equip durant tot l’any. Després de les flors i violes els jugadors del primer equip han ‘tancat’ la temporada amb els peus sota la taula. La directiva ha tingut a bé pagar un sopar de campanetes a un dels millors restaurants de Cala Rajada. Es mereixen, això i més!
Molt probablement dimecres es jugarà l’últim partit d’aquesta temporada. Serà contra el Constància B. Un Constància que aquesta jornada ha guanyat a domicili al campió i ja ascendit Santa Mònica. L’Escolar ho tindrà fotut per elaborar un equip amb un mínim de garanties. A la baixa segura d’en Campos si poden afegir n’Abdou i en Garcia. Aquests dos jugadors disposaran de molt poc temps per recuperar-se de les seves lesions. Les baixes per culpa de la temporada turística contribuirà a la resta de la destrossa grupal. Sempre podrem convocar juvenils...
Si Déu vol i l’autoritat pertinent o permet us contaré l’última jornada un dia d’aquests que vengui bé. Fins aleshores: descans, alegries corporals i bons aliments!
Visca l’Escolar victoriós !
