Benvinguts siau, estimats i estimades amigues futboleres, tots quan sou!
Quarta jornada d'aquesta conya de lligueta d'ascens. Quarta derrota consecutiva i la segona excursió de les tres que la federació ens té programades. Encara gràcies a la Mare de Déu de les prostitutes que sols ens resten sis inservibles i llargueruts partits. Quina mamarratxada!
De veritat estimats amics, el cervellet agosarat, pare putatiu d'aquest bunyol pudent amb pretensions inabastables de ser una competició seriosa, haguera valgut més tancar-lo, camisa de força empassada al psiquiàtric de més a prop abans de deixar-lo fer aquesta menyspreança a la més bàsica intel·ligència humana i esportiva. Però no, qualsevol bajanada per més incomprensible i absurda que pugui semblar, té una raó de ser.
Us explic estimats amics futbolers tots quan sou: lligueta de deu jornades, deu equips i els corresponents pagaments d'arbitratges. Cinc partits com a local pagant dos-cents cinquanta euros ens dona un total de mil-dos-cents cinquanta euros per equip. Aquesta absurda quantitat de diners, multiplicats pels deu equips estafats, dona un total de dotze mil-cinc-sents moniatos vermells que van a parar, tot dret, fora avergonyiment ni remordiment, a les opulentes i greixoses arques de la federació. És, o no és, aquesta lligueta d'ascens un veritable robatori? És, o no és, una competició teledirigida exclusivament per un afany cràpula i recaptatori. A tot aquest merder inqualificable i fora nom, si ha d'afegir el gavadal de diners que els equips han de bestreure per les targetes grogues i vermelles que els àrbitres treuen, a tort i a dret, alegrement i fora raó de ser. De qualque lloc han de sortir els diners per pagar els importants sous que cobren els dirigents d'aquesta federació que sols es representa a ella mateixa. El més beneit d'aquesta federació escurabutxaques sap fer rellotges! No hi ha cap de ximple ni amb la mà curta!
El que vaig poder contemplar el dissabte horabaixa no es pot qualificar de partit de futbol que correspon a una absurda, però, al cap i a la fi, lligueta d'ascens. No, ni prop fer-hi. On vas a parar!
Un grup de vint i busques d'amics es varen reunir al voltant d'una pilota quadrada per passar una bona estona jugant a futbol. Res més lluny del que pot significar la paraula competició. Però bé, el més destacat de tot és que s'ho passaren pipa, feren una mica d'esport, suaren i quan acabaren de córrer es feren un petó a cada galta. Fins on jo sé, ningú de l'eixida va prendre mal. Es dutxaren i després feren unes quantes cerveses per recuperar els líquids extraviats i fer quatre rialles recordant els llancis de la trobada.
A algun moment on aparegué qualque nervi típic de qualsevol joc de pilota els comentaris llavors escoltats foren: «tranquil criatura banyada, ara no veus que ni vosaltres ni nosaltres pujarem. Per què ens hem d'enfadar, per què si no ens juguem res? Tranquil·litza't i juga!»
L'equip titular d'aquesta costellada fou: Alexis com a bidell. Defensa de quatre: Crespo i Granados com a laterals i, Javi Maya i Campos com a centrals. Dos pivots: Nico i Sard. A les bandes: Garcia i Juanlu. Al centre del camp: Edu Flaquer. En punta, tot sol i desnonat: Abdou. A la banqueta, a més de córrer l'aire, si assegueren: Niño, Faba i un Torres encara lesionat. Els canvis foren: Niño per Juanlu i Faba per Javi Maya. Les sancions (Lluís Maya i Ruedas) i la recentment començada temporada turística foren els motius de l'escarransida fotografia de la minvada plantilla d'un Escolar en hores molt baixes.
L'ordre tàctic, definit per Ismael Venera va ser un cautelós i bigarrat: u, quatre, dos, tres, u. La primera i la segona part es jugaren par part dels dos equips d'una manera minsa, tova i mancada en tot moment d'esperit de competició. Pilotada va i pilotada ve, errada per aquí i desencerts per allà foren la tònica d'un avorrit simulacre de partit de futbol. La constant fou allò de: passa tu, passa tu, que jo només passava per aquí. Un joc esquelètic exhibit per dos conjunts que no es juguen res a aquesta lligueta d'ascens. Així mateix, al minut cinquanta-dos de partit a una errada defensiva dels nostres el número set del Talarrubias, sortint-se del guió establert i pactat, marcà l'únic gol de la trobada de germanor. Fi de la història!
La setmana que ve rebrem al Constància B. Podria ser un rival assequible, però a les alçades d'aquesta immolació ja no vull fer cap pronòstic. Val més callar i acabar les sis cròniques que em queden al més dignament possible i fora ficar-me dins cap bassiot. Ah, però si no hi ha bassiots; no plou ni fora voler!
Que vostès passin una bona setmana!
Visca l'Escolar victoriós!
Biel Torres
