Platges de Calvià 2 - Escolar 1

Benvolguts siau, estimats amics futbolers, tot quan sou!

!Que Buenos son los hermanos escolapios. Que Buenos son, que nos llevan de excursión¡ Primera excursió d’aquesta innecessària i surrealista lligueta d’ascens a preferent. Primera de cinc;  encara en resten quatre més, posau-vos els cinturons de seguretat perquè venen corbes. Quina creu més feixuga que serà això!

Talment, una excursió de l’Imserso fora pa i taleca va ser el desplaçament d’aquest dissabte donant toms per les foranes turístiques de Calvià. Noranta-set quilòmetres d’anada i noranta-set de tornada -pam avant pam enrere- per tornar a fer, com sempre, els ous a terra. Quaranta-vuit euros en cinquanta cèntims de benzina per cotxe, una mica menys en gasoil. Un desplaçament que surt per un ronyó i no som capaços de treure res positiu. Així dona gust fer turisme per Mallorca.

 Dels últims set partits sols portam dos empats i cinc derrotes. Quasi res diu el diari! I això que el Platges semblava ser la cendrosa d’aquesta lligueta. Si no vàrem guanyar aquest partit, molt em tem que guanyar-ne un pot ser missió força complicada. Ah no, perdoneu! Que la cendrosa d’aquesta lligueta és l’Escolar!!

No penseu que l’Escolar jugues malament, no. Aquest dissabte encara l’equip va fer front amb prou dignitat a un esprimatxat Platges de Calvià. Crec que ja ho he dit unes quantes de vegades, però malgrat que em digueu pesat  us ho tornaré a repetir. L’Escolar aquesta temporada envers semblar un equip de futbol ha semblat més una ONG. Mireu que faig esforços per intentar entendre-ho, però, per molts que en faci, no soc capaç de discernir per què sempre juguem en menys jugadors que l’equip contrari.  Aquesta jornada, fora anar més lluny, hem jugat quasi setanta minuts amb un jugador menys. Hi ha hagut partits que ho hem fet en dos, en tres i fins en quatre jugadors menys. Així, senyores i senyors, és molt complicat guanyar un partit. Però: doctors té l’Església!

No és molt mal de veure o intuir, malauradament per mal o per bé, estam assistint a un final de cicle. L’equip i el cos tècnic no responen (Trata de arrancarlo... trata de arrancarlo, por Dios, Carlos!). L’Escolar està enfonsat, fora idees, sense alternatives, desmoralitzat, cremat, desconegut. Mal em pesi a mi i a qualcú més, tal volta, ara que hi ha temps, és l’hora de començar a preparar la temporada vinent. Si no hi ha un canvi radical, molt possiblement, la temporada 23/24 continuarem amb aquesta inèrcia negativa. Aquestes coses no són agradables, però el futbol, com la vida mateixa, és així d’injust. Mecagondena!

El millor d’aquesta jornada ha estat la reaparició de n’Alexis. Sembla que el dit trencat ja ha passat el temps necessari  per recuperar-se. I l’equip ho ha notat, codonys si ho ha notat! S’ha vist una defensa de tres, amb un Ivan Campos incommensurable, més segura i més tranquil·la. Els pivots també semblaven més alliberats d’ocupar posicions tan endarrerides. No hem jugat tant de temps dins del nostre propi camp ni hem endarrerit tant de cops la pilota.

Els titulars han sigut: Alexis a la porta. Granados, Campos i Javi Maya a la defensa. Joan Sard i Nico com a pivots. Als carrils: Juanma Crespo i Javi Garcia. Al centre del camp: Lluís Maya i Juanlu Flaquer. En punta: l’incansable Miki Ruedas, baix el meu modest punt de vista, el millor del partit. Asseguts a la banqueta: Manu Morales que ha substituït a Javi Maya. Edu Flaquer que ha sortit per en Nico. En Colau ho ha fet per en Javi Garcia, en Niño per en Juanlu i n’Abdou  ha entrat per un Ruedas que ja ho havia donat tot.

El partit ha començat amb un Platges que empenyia i bregava per fer-se amb la possessió del centre del camp. Malgrat intentar-ho i motivat per la bona col·locació dels nostres jugadors no han pogut fer-se amb el domini del partit. L’Escolar tocava més la pilota intentant trobar els espais suficients per progressar. La banda dreta del Platges, força hàbil amb la conducció de pilota, ens creava desajusts i moments de cert perill. Les anades i vingudes eren constants per ambdós equips. No hi havia un clar dominador del partit. Al minut catorze a una bona jugada de tot l’equip en Ruedas ha definit encertadament marcant el que era un sorprenent zero a u.

L’Escolar ha jugat molt poc per les bandes. S’ha dedicat més, amb la velocitat d’en Ruedas,   intentar guanyar l’esquena a la defensa calvianera. Dit de pas, una defensa feble i fluixa on n’hi hagi. Haguera estat interessant veure una davantera verda-i-blanca en tres puntes complicant l’eixida a la rereguarda dels carabasses. L’Escolar, després del gol, ha gaudit de quinze minuts de domini i d’algunes ocasions més de gol que no s’han materialitzat per arribar sempre tard a la pilota i a la posició. Els últims quinze minuts de la primera part el Platges de Calvià ha girat la truita. Malgrat dominar l’espai i la ruptura les seves incursions malintencionades sempre han estat avortades per la nostra defensa o pel nostre porter. Els primers quaranta-cinc minuts han acabat amb una engrescadora avantatge en el marcador a favor nostre.

Només començar la segona part ja s’ha vist a un Platges que ha descongelat tota la carn i la ha posada a sobre la torradora. El seu número set i el número nou eren un vertader maldecap per la nostra defensa. N’Isma, que es veia venir l’arruixada, ha posat a escalfar a Morales i a Edu per intentar taponar les vies d’aigua que tenia el nostre patinet de pedals. Quan ha volgut fer els canvis ja no hi ha estat a temps, perquè en Javi Maya molt perjudicat físicament durant tot el partit ha caigut lesionat. Amb un jugador menys, un defensa per més senyes, els jugadors del Platges han aprofitat el desajust i la superioritat per marcar el gol de l’empat. Era el minut seixanta del partit.

Els canvis realitzats pel nostre entrenador no han donat el resultat perseguit i, tret de qualque bona oportunitat d’en Ruedas, poques vegades hem arribat a la porteria contrària. Al minut setanta-set, i es veia venir, una errada del nostre lateral dret ha donat peu al segon gol dels carabasses. Per cert, un gran gol.

El Platges de Calvià davant d’un Escolar molt desgastat i mancat de recursos ha sabut contemporitzar el partit. Els locals han gaudit de qualque bona oportunitat  per posar més avantatge al marcador. De fet,  al minut vuitanta-sis, els  han anul·lat un gol per un mil·limètric fora de joc. Acabat l’encontre tot l’equip calvianer, eufòric, ha celebrat la victòria com si hagueren guanyat la copa del món. L’Escolar, trist, deprimit i capjup ha agafat el camí dels vestidors.

En resum: bona primera part del nostre equip i una segona part que no hem trobat la manera tàctica i física de frenar el joc i l’ímpetu  dels locals. Una derrota més fora pal·liatius ni excuses. La motivació i els ànims dels nostres jugadors i cos tècnic molt malmesos. Veurem si són capaços  de recuperar-se pels pròxims partits o això acabarà com el rosari de l’aurora. Temps al temps!

El pròxim partit el jugarem dins el nostre estimat Figueral. Serà el  diumenge dia vint-i-tres a les sis de l’horabaixa  contra un Santa Ponsa A que aquesta jornada ha estat capaç de guanyar al totpoderós Santa Mónica. Tant de bo trobem la manera d’adreçar aquest rumb calamitós que ens fa anar perduts per la mar. Tant de bo!

Si no hi ha novetat, ens tornarem a llegir la setmana que ve. Que vostès ho passin bé! Salut i força!!

Visca l’Escolar victoriós!!!

 Biel Torres