Escolar 0 – Alcúdia 2

Benvolguts siau, estimats amics futbolers, tots quan sou!

Quan ja havia recollit els estris d’escriure i albirava unes llargues vacances futbolístiques, ha resultat que això de la lligueta d’ascens, una nyepa federativa amorfa, embolicada amb paper de calitja i floc de boirines, al final, molt al final de tot,  ha sigut, rient, rient, un vertader dogma de fe. 

Desobligat, eixerit i endiumenjat amb el meu tanga de lleopard, estirat a sobre l’engronsadora, gintònic a la mà i sota l’ombra d’un cocoter de plàstic, en un principi em vaig negar a ser partícip de tot aquest espectacle inclassificable. Però el meu cap de redacció, fent-me la punyeta i l’abús sindical, es va presentar dents estretes, extorquint-me sibil·linament  de no cobrar la quitança d’aquestes trenta setmanes treballades si no em posava, immediatament, fill a l’agulla. De veritat, em sap molt de greu per tots aquells estimats somiatruites que pensaven haver-se desempallegat aquest lletrut empipador. Malauradament, no he tingut escapatòria.

Abans d’entrar a desbudellar el que aquest primer partit de lligueta promocional ha donat de si, us  faré cinc cèntims del que podria  ser el serial  de la temporada. Com ja segurament vostès n’estaran  assabentats, en el partit que disputaren Escolar i el Montuïri, aquest darrer, va convocar i alinear a un jugador que  estava sancionat. L’Escolar, així com ha de ser i defensant els seus interessos, va portar a la barra a aquest club, interposant davant la federació la pertinent reclamació. El comitè de competició, com sempre contaminat i defensant els interessos dels seus afins més pròxims va desestimar, contravenint el reglament, aquesta queixa. La directiva de l’Escolar, enfront del pales robatori  consumat per  part d’aquest comitè, l’ha acusat públicament d’adulterar la competició amb les seves concebudes magarrufes de sempre. En encertat criteri ha decidit portar aquest assumpte fins a les darreres conseqüències. A diaris com Última Hora han aparegut titulars com: Denuncian que la web de la Federación de Fútbol Balear permite una triquiñuela. L’article continua dient: El Club Esportiu Escolar de Capdepera ha emitido un comunicado en el que denuncia que la web de la Federación de Fútbol Balear de les Illes Balears presenta un supuesto fallo que podria permitir una triquiñuela que «adulterara la competición».

El cert i segur és que una vegada més en David s’enfronta en total desigualtat a Goliat. Un David molt menut que sempre perd, i un Goliat autòcrata acostumat sempre a malmetre  si o sí. A partir d’ara i temps al temps, veurem i tocarem les conseqüències en forma d’estranyes i erràtiques dedicions arbitrals; aquestes sens dubte, seran parcials, interessades, teledirigides  i  ens matxucaran esportivament. La federació és un ens suprem que té males bromes i que sempre està amb la bota opressora trepitjant el coll dels més humils.  Em sembla del tot correcte que l’Escolar es defensi així com sigui menester. Més encara, crec que és de justícia fer-ho fins a ultrança. Ara bé, indubtablement ens haurem d’atendre a les concebudes conseqüències.

Feia molt d’anys que l’Alcúdia no visitava Capdepera i, vist el que s’ha vist avui, no haguera importat que s’haguera destorbat uns quants  d’anys més a fer-ho. Un equip ben treballat que jugant al ralentí i amb el fre de mà posat ens ha estat superior en tots els sentits. En tots no! Atura, en tots menys amb un. L’Escolar és el millor equip del «món mundial i dels extraradis» que millor toca la pilota dins el seu propi camp i que quan no sap que ha de fer amb l’esfèrica, la majoria de vegades, l’endarrereix a zones defensives fins a l’avorriment. Arriba a ser insofrible i molt pesat durant els noranta minuts del partit escoltar i veure sempre el mateix repertori. Trenta-un partits aguantant el mateix inoperant argumentari és per acabar amb la camisa de força empassada i fer els vots per ingressar a la unitat de vigilància intensiva del psiquiatre.  Un repertori i un argumentari completament esgotat i descatalogat. Una metodologia futbolística arcaica  «de passa tu que jo no la vull» que ja no engresca ni al més optimista de la guarda. Un futbol de futbolí anacrònic i mancat de la més mínima personalitat. 

 Avui, entre l’empenta del contrari i l’endarreriment continu de la pilota per part nostre, en jugat pràcticament vuitanta minuts dins el nostre propi camp. És molt mal de fer guanyar un partit  matant el temps,  la paciència i a la Mare de Déu de les Meretrius jugant dins el nostre propi camp. És impossible guanyar un puta partit fora tirar ni una sola vegada a la porteria de l’equip contrari. I és impossible guanyar un miserable partit fora tenir un pla B dissenyat i preparat per quan el pla A  no funcioni. Un pla A que ja fa sis partits que no rutlla, i no funciona perquè els altres equips ja ens han agafat la matrícula i ens coneixen millor que la truita a la ceba. L’Escolar és previsible, l’Escolar és transparent i l’Escolar és un encefalograma pla que ja no sorprèn a ningú.

Ens espera una lligueta d’ascens de patiment, Quaresma i crucificació. Per fer el que hem fet avui haguera sigut millor plegar i posar la poca honra que encara es suposa que ens queda a un lloc segur: dins la caixa fort del club, tal volta.

Els dos gols de l’Alcúdia, que hagueren pogut ser tres o quatre, han estat talment una fotocòpia. Tocar i tocar a una zona perillosa del camp fins que fem una passada  erràtica o la perdem;  el contrari queda sol davant el nostre porter, tots  s’ho miren esgarrifats, fins que la pilota entra dins la barraca. Després venen les lamentacions, els escarafalls, el cap jub  i els braços en gerra. Alguns miren a l’infinit cercant una explicació mínimament convincent a tot aquest desgavell. Per treure rendiment primer cal invertir. Si no hi posem, com a mínim el que hi posen els altres, és molt mal de fer gaudir d’igualtat d’oportunitats. En fi, no cal parlar-ne més del partit!

Malgrat  tots aquests inconvenients i atzagaiades hem d’estar contents. Sí, hi hem d’estar! Tenim un equip amb al·lots de Capdepera, els seus voltants o que fan feina al nostre poble. Unes persones entregades que cada setmana entrenen i surten a defensar els colors del nostre club. Uns jugadors i un entrenador que sempre volen guanyar, jugar bé i agradar. Un entrenador que ho dona tot i, per molt que pugui cobrar, mai cobrarà el que de veritat mereix guanyar, ni tampoc, els maleïts doblers, compensaran els seus maldecaps o preocupacions. És clar  que s’equivoca qualque vegada, però quina és la persona que no s’equivoca mai? Tenim un equip que, perdi o guanyi, ens representa i es diu Escolar. Un equip que toca de peus a terra i que juga aquí on pot jugar, però que mai perd els ideals ni l’ambició que porta innat tot ésser humà.  Gràcies a ells tenim futbol i cada setmana podem gaudir del nostre i el seu entreteniment. Per tot això i per molt més: GRÀCIES!

La setmana que ve visitarem el complicat camp del Platges de Calvià. No calen comentaris. Es jugarà i es farà tot el que es podrà fora condicions ni escatimar esforços. Tant de bo, tots plegats, ens emportem una bona alegria.

Visca l’Escolar victoriós!