Escolar 1 - Montuïri 1

Benvolguts siau, estimats amics futbolers, tots quan sou!

Partit endarrerit corresponent a la jornada vint-i-sis d’aquest, cada vegada més ridícul, campionat de lliga de primera regional. No em cansaré de repetir la vergonyosa posició  que manté la federació balear de futbolí, perdó, volia dir de futbol, amb el tema del play-off o lligueta d’ascens. A mi, i suposo que als clubs implicats, també ens agradaria saber fins a quin punt està disposta la federació, a especular o prevaricar amb aquest tema. A qui cony han de beneficiar amb tot aquest contuberni jueu-maçònic? Per què a dues jornades del final del campionat encara no es sap de quina manera hem de morir o ens han de matar? Si això no és de jutjat de guàrdia, que vengui Déu i ho vegi!

Un detall que ahir m’agradà moltíssim fou la taquilla que la directiva va obrir, just a posta i per tocar els dallonses, als montuïrers que es varen desplaçar per gaudir de la funció de circ anunciada. Aquests aficionats de la terra dels alls, s’hagueren de  retratar i gratar-se la butxaca, abans d’entrar al nostre santuari balompèdic per coherència i reciprocitat. Sols recordar fora mencionar la humiliació patida quan nosaltres visitarem Montuïri. Per cert, la gent de Montuïri que ahir ens va visitar, deixaren la bandera d’aquest noble poble del Pla de Mallorca, a l’alçada del betum. A més d’insultar al nostre número nou, pel color de la seva pell amb paraules de signe racista i xenòfob, resulta que no saben llegir. Mireu que n’hi ha de rètols que adverteixen de la prohibició de trepitjar i circular per la pista d’atletisme voltant tot el recinte esportiu, doncs, aquests senyors i aquestes senyores «mal entenents i maleducats», no foren capaços d’entendre aquesta mínima, senyal d’urbanitat.    

Bé... el partit d’ahir: un altre «cagarro més» de la factoria Figues i Sal  S.A.! I creu-me, estimats amics futbolers, que soc generós quant aplic aquesta minsa definició. No en puc aplicar d’altre de més gruixuda, perquè ara mateix ens trobem  dins l’horari infantil. Si no fos per això i pel respecte que us dec, vos ben puc assegurar que, a hores d’ara, ja haurien  davallat tots els sants, àngels i arcàngels emplomallats de tot el cel celestial.

Tampoc és cap novetat ni un fet aïllat que juguéssim un mal partit. Noooo, ca barret! Però... si ja i n’estem acostumats. No passa res! Que més dona... un partit més. Per què  ens hem d’esquinçar les vestidures, posar-nos com un neró i destralejar per aquestes favades olímpiques mancades d’importància? No cal! El que sí que és un vertader miracle, realitzat per la «Mare de Déu de les Meretrius», i això ens ho hauríem de fer mirar, és que jugant de la manera que estem jugant, anem els tercers de la classificació. Això sí que és un miracle de rebaixes d’hivern! Si us dic la veritat, quasi millor quedar a primera regional fent la baldufa atòmica, que jugar a preferent, anant de la banda a la banda.

També cal parlar... coloms si cal parlar-ne! La il·luminació obscura i opaca  del Figueral deixa molt a desitjar. La directiva s’haurà de plantejar, urgentment, fotre tibada  a una partida dels fons reservats del club per comprar llums d’oli o els típics cascs dels miners. El meu estimat Batle, a la presentació de diumenge passat, crec que va prometre electoralment una nova il·luminació amb tecnologia led.

Mentrestant arriben les noves llanternes, convindria que en Pepe Gotera i n’Otilio passessin pel sementer a fer un bon manteniment dels focus que romanen, cansats d’il·luminar, a les fosques. Estaria bé, que en comptes de posar l’himne de l’Escolar al començament del partit, es posés aquella famosa cançó d’en Carlitos Gardel que diu així: Y todo a media luz. Crepúsculo interior. Que suave terciopelo, La media luz de amor...

Del «cagarro» no en parlaré gaire. Diuen els lletrats de verb fàcil i endiumenjat: que la quisca, com més la remenen més put. Aquest «temps de remenar», a mi, ja fa estona que m’ha passat i, tristament, parlar-ne més, seria repetir-me en tot el comentat al llarg i ample d’aquesta temporada. Podria agafar, fora anar més lluny, les cròniques del dia de Can Picafort, Sta. Maria, Uyalfas, San Roque i altres cinquanta més,  per copiar-les. Talment servirien i seria adient!

El sistema de joc: u, quatre, u, quatre, u. Els titulars: López a la porta del cine. Crespo, Herrada, Sard i Granados a la defensa siciliana. Jaume Faba com a pivot de seguretat. Ruedas i Ginard com a carrilers de nacions unides. Edu Flaquer i Juanlu Flaquer com a centrecampistes motoritzats de trànsit i n’Abdou com el cowboy de mitjanit. Com a artistes convidats i actors de repartiment: Carlos Niño, Nico Salazar, Javi Garcia, Lluís Maya, Ivan Campos i Colau Sureda.  En Garcia substituí a n’Abdou; en Maya a Edu i Niño a Granados.

Al minut vint-i-u i després d’un desviament de la pilota per part d’un contrari en Ruedas marca un gran gol. U a zero. Anem de més a menys fins que arriba el moment on l’equip es cala del tot. N’Isma, som-hi a girar la clau de contacte, però la tartana no arranca.

Descans perquè estan cansats. Molt cansats i espessos! Les instruccions i rectificacions de l’entrenador: foc d’encenalls! Una vegada més...

Seguim estroncallats i letàrgics. Acció, reacció, decisió i gol del Montuïri; al minut quaranta-nou una «cantada desafinada» posa l’u a u a l’electrònic. Comencen els nervis i les angoixes. Al minut seixanta-dos el Montuïri queda amb un jugador menys. Un raig de llum i d’esperança il·lumina el Figueral. Tururut... que t’ho creus tu! Els blancs-i vermells es posen valents; joc ras i puntada de peu devers  les celles. L’Escolar amb un jugador més no és capaç de fer-se amb el partit. Més bé... tot el contrari. Els blanc-i-vermells ens obligant a fer un marató enrere. Al minut vuitanta-nou un altre miracle de la «Mare de Déu de les Meretrius». Un montuïrer desmanyotat i amb uns peus com a forques de ventar, tot sol davant la nostra porteria, entaferra una gleva verinosa que fot pel travesser i rebota sobre la retxa de gol. De sobte es fa un silenci eixordador ran del Figueral. -Sigan! diu l’àrbitre. Tothom al bany a canviar-se els bolquers perquè s’han fet «caca» a sobre.

L’àrbitre i en Castilla (linier molt conegut i famós per Montuïri) donen per acabat l’encontre. Un empat que, vist el que hem vist, fa gust a glòria beneïda.

Acabat el partit, la directiva escolàpia denuncià a l’àrbitre, una alineació indeguda per part del Montuïri. Segons versió oficiosa: devers les cinc de l’horabaixa el Montuïri rep una notificació per part de la federació de la senyoreta Pepis. Aquest  comunicat informa als del Pla que el seu jugador Didac Farreras t’he un partit de sanció. Segons es miri, el comitè de competició ja ho dirà, aquest jugador no pot ser inscrit a l’acta del partit i molt menys jugar tal com va fer.  Podria a ser bé, que l’Escolar guanyes als despatxos, aquest partit. Tot podria ser! Però, també podria ser, que el comitè no entengui aquesta acció com una infracció o delicte del reglament, i tot quedi talment, així com ara mateix està. Ja ho veurem que serà amb ser cuit!

Dissabte retem visita al Consell. Un altre partit de pinyol vermell. Jo, ja no vull dir res, perquè res més puc dir! Qui el fer que l’engronsi i que el darrer que tanqui la porta. Convindria portar un bon arsenal de ciris a la «Mare de Déu de les Meretrius» perquè ens mantingui sota la seva gràcia i ens alliberi de tot mal.

Ja he parlat prou...

Visca l’Escolar victoriós!

Biel Torres