Escolar 3 – Taujà 1

Benvinguts siau estimats amics futbolers tots quan sou!
Avui he de començar la crònica amb una pregunta. Una pregunta que me l'he fet tot l'horabaixa i, que a hores d'ara, encara no he trobat la resposta adient que tranquil·litzi el meu malmès esperit futboler.
Pot l'Escolar, el nostre estimat Escolar de tota la vida, els que tots coneixem, permetre's el luxe de fer rotacions? Heus aquí el bessó de la qüestió!

Ens podem permetre la superfluïtat o, tal volta, incórrer amb una flagrant falta de respecte en contra d'un equip de costellada, què mira per on, és el coer justament de la categoria? Es mereixen els pocs, assidus i penitents espectadors de sempre una innocentada com la d'avui? I dic innocentada, que és una paraula tova, per no dir perjuri, negligència, estufera o un atac de banyes a la intel·ligència, sempre discutible, dels que estem asseguts, congelant-nos les morenes a la tribuna descoberta.

Perdonau-me per favor... volia llançar una pregunta, però la meva exposició, se sembla més a una enquesta del CIS d'en Tezanos, que a dir-ne quatre de verdes i madures. Després del lamentable espectacle presenciat vaig fora corda; sincerament, això d'avui, és com a mínim, de jutjat de pau.

Quantes de vegades he comentat, m'he queixat i ploriquejat fins a l'afartament per la falta de jugadors? Entre lesions, viatges, targetes, beneiteries, extravagàncies, rucades i birimboies, quantes de vegades l'Escolar ha sortit a jugar un partit de futbol amb calçotets blancs o amb un equip de circumstàncies? Moltes... no? Idò avui, tenint, si fa no fa, a tot l'equip disponible, no tenim altra millor proposta, que fer rotacions. Rotacions, m'has dit?

A veure... ens hem d'entendre. Malgrat que el meu astorament i la meva negativitat sigui pales, jo puc entendre molt bé al nostre bon entrenador. Avui... un partit en contra del coer; un partit «fàcil» després de dues golejades; un partit amb l'autoestima i la moral de l'equip pels núvols; un partit com aquest convida a fer aquesta mena de provatures i altres filosofades marcianes. Un tòpic força escoltat moltes de vegades dins l'argot futbolístic és aquell que diu: els experiments... s'han de fer en gasosa!



He cercat, fins a l'esgotament físic i psíquic, un adjectiu qualificatiu socorregut, adient i clarificador al llibre gros d'en Petete que faci justícia i, ús doni a entendre, a tots vostès lectors, «l'espectacle de varietats» ofert avui per l'Escolar. Desmanyotat, no estat capaç de trobar una sola paraula que defineixi fefaentment aquesta «abunyolada». Inhumà o pervers podrien ser els adjectius, que més o millor, podrien definir l'atzagaiada teatral escenificada aquest horabaixa.

L'alineació titular prevista per afrontar la «pantomima» d'avui ha estat la següent: Alexis com a bidell. Colau, Herrada i Javi Maya com a centrals. Ruedas i Garcia com a carrilers. Nico Salazar, Lluís Maya i Jaume Faba com «el triangle de les Bermudes» del centre del camp. Abdou i Juanlu Flaquer -avui si- en punta. A la banqueta -aferrea-vos fort que anem a Lluc-, ni més ni menys, aquests jugadors: Edu Flaquer, Joan Sard, Juanma Crespo, Manu Morales, Carles Niño, Xavi Granados i Jaume Torres. Faltaven Ivan Campos i en Franco.

El partit ha començat molt bé pels nostres interessos. Al minut dos, just començar l'encontre, en Jaume Fava fa una esplèndida centrada a Ruedas. Aquest, amb la velocitat que tant el caracteritza, condueix la bolla fins a la retxa de fons. Fa una passada mil·limètrica dins l'àrea petita dels taujans i n'Abdou, amb la canya parada, l'engalta fent inútil l'estirada del porter. Ja tenim el primer de l'horabaixa... tot eren flors i violes. Tots ens fregàvem les mans esperant una golejada d'escàndol.

Però, uns comptes fa l'ase i uns altres el traginer, l'Escolar envers aprofitar aquest avantatge per imposar el seu ritme i nivell de joc per matar, com més aviat millor «la partida de parxís» s'ha tirat a la fresca i a veure-les venir. El nivell futbolístic de l'encontre ha degenerat fins a límits insospitats. L'encontre semblava més un partit entre casats i fadrins que un partit amb equips federats. Horrible, infumable i vulgar. Així mateix, al minut trenta el petit del Maya, des de fora de l'àrea i després de tres parades importants del porter taujà, ha fotut una fava que ha entrat fregant el pal dret dels blaus-i-blancs. Amb aquest gol ja donàvem, il·lusos, la justa per dada i beneïda.

Aixuixines ha arribat, més enllà d'uns llargueruts, soporífers, indigests i avorrits primers quaranta-cinc minuts, el desitjat descans. Un descans que ens convidava a pensar que el nostre bon entrenador, amb la clau anglesa collaria els caragols que semblaven anar una mica fluixos. I un bé negre!



L'Escolar ha tornat a sortir al terreny de joc semblant estar al món dels Yupis. Els quinze minuts d'esbarjo sols han servit per confirmar el menfotisme exhibit al primer temps. Els de Santa Eugènia, que són molts dolents futbolísticament parlant, però no babaus de capet, han vist la seva oportunitat per reivindicar-se. De mica en mica, se'ns han pujat a les barbes d'un l'Escolar que deambulava ombres mortes pasturant a sobre de la gespa sintètica del Figueral. Sis minuts després de la represa, el número nou dels taujans, increïblement, lliure de tota marca i tot xino-xano, d'una bona carabassotada ha clavat com un ganivet, el dos a un. Es veia venir...

Aquest gol ha fet mal a l'Escolar. Ipso-facto l'entrenador gabellí, incrèdul i poruc de perdre els envits, ha posat a escalfar a tres jugadors. Tres canvis força urgents que han trigat una eternitat a fer-se. Mentre es desfullava la margarida dels canvis, un Taujà escabellat i vingut amunt, ha estavellat una escopetada al pal dret de la porteria defensada per un Alexis que sols ha pogut fer el Santcrist enfront de l'etzibada. El resultat del partit perillava de veritat. Els fonaments verds-i-blanc trontollaven i les «palles mentals» del nostre entrenador també. Sembla mentida, però el coer de la classificació, ho torn a repetir: el puta coer, estava tocant, amb la mà plana, «els dallonses» a tot un tercer classificat amb possibilitats de jugar el play-off d'ascens i amb ínfules de pujar a tota una primera preferent. Kafkià... no? Rocambolesc... no? Esperpèntic... no? El següent!!!

Joan Sard, Edu Flaquer i Juanma Crespo han entrat per en Nico, Rueda i Faba. El canvi d'en Jaume Faba, de veritat, no el puc acabar d'entendre. Mentre companys de colors, disfressats de zombis, i no vull dir noms, eren més canviadors que no en Faba, han continuat, ridículament, fent tombs i ziga-zagues erràtiques amb la bicicleta per dintre del cap de futbol. Cada vegada en sé menys de futbol... m'ho hauré de fer mirar a això.

A la fi, un cop fet els canvis i passats uns quants minuts, la situació malgrat semblar estar estabilitzada, no donava la seguretat d'estar del tot encarrilada. Tres jugadors més a escalfar i, els seguidors locals amb els collons per corbatí els homes i, per arracades les dones. En Granados, en Niño i un Torres, que ha jugat els seus primers minuts d'aquest 2023, han entrat per Javi Maya, Colau Sureda i Javi Garcia. Increïblement, tres dels jugadors que havien fet més mèrits per ser substituïts, han aguantat impertèrrits a dintre del camp. Quina acubor i quin desgavell Déu meu!!!

En Joan Sard, com també, Edu Flaquer han provocat, a posta, la seva cinquena targeta groga. Motivat per viatges personals no podien jugar el pròxim partit i han aprofitat aquest impàs per complir cicle. I jo em dic! Si tot estava pensat i ben pensat d'aquesta manera, per què putes han descansat avui i no el següent partit? Que qualcú m'ho expliqui... per favor.

El que hem patit avui no està escrit ni tampoc és de rebut. La tortura dominical ha estat memorable. Ni fet a posta haguera sortit tan bé. Quina maleïda penada que hem passat gratuïtament i fora importar-hi. I tot, fins al minut vuitanta-tres, quan sols faltaven set minuts per acabar aquesta castanya de partit – a qualsevol cosa li diuen partit de futbol-, en Carlos Niño de cap ha marcat el definitiu i tranquil·litzant tres a u.

En resum: horabaixa esquizofrènic per oblidar; els principis bàsics del futbol han brillat per la seva absència i els relleus, millor fer-los als entrenaments que no als partits. Que som de Capdepera i juguem a primera regional... Que no hi ha rival petit. Quan serem conscients de tot això? El millor jugador d'aquest simulacre de partit, fora dubtes, el bon porter del Taujà que, amb les seves grans aturades ha evitat, possiblement, una golejada pels seus malmesos colors.

Però, el millor de tot aquest guirigall folklòric gabellí, però de molt, ha estat poder gaudir altra vegada, de la sapiència, bonhomia i companyia de l'icònic Miquel Bestard a les graderies del nostre estimat Figueral.



Així i tot... al cap i a la fi, els tres puntets queden a casa. Això és el que de veritat importa, tota la resta són: 'vuits i nous i cartes que no lliguen'. Diumenge que ve ens jugarem els punts contra un nou arribat a la categoria: el San Roque. Aquest equip de la barriada de Son Roca ocupa el penúltim lloc de la classificació, i per mi. Ara mateix, és un complet desconegut. No vull fer cap mena de pronòstic, i més, després de la mala imatge donada aquest de capvespre tan infumable. Recordar que per aquest important partit, tots ja són importants, no comptarem amb la participació i bon joc d'en Joan Sard, Edu Flaquer i Jaume Faba. Quasi res diu el diari!

Visca l'Escolar victoriós.


Biel Torres
fotos: BEST