"San Alexis que estas bajo los palos,
santificadas sean tus manos.
Sean para nosotros tus paradones,
para que impidan todos los goles.
Así sea en nuestro campo,
como en el campo, del rival
El penalti que nos pitan cada partido,
páralo, por favor Alexis, hoy también,
y perdona los fallos a tus defensas,
como los defensas perdonan los tuyos.
Y no nos dejes caer en la derrota,
más líbranos de todo gol. Amén!"
Benvinguts siau estimats amics futbolers tots quan sou!
Aquesta és «l'oració gramatical», que a partir d'ara, tot seguidor patidor de l'Escolar que es preï, haurà de resar, obligatòriament, abans d'anar-se'n a jeure. Portam nou jornades de lliga i, a cada una de totes aquestes jornades, Sant Alexis ens ha salvat del fet que ens posin les galtes ben vermelles. O sia... els punts. En aquest partit, no ha estat diferent, més sinó, tres de les aturades realitzades pel nostre gran baluard ens han salvat d'una humiliant i vergonyosa derrota. El més trist, o no, de tot això, és que la derrota haguera estat contra l'últim classificat del grup B de primera regional. Per si el cas qualcú no ho ha entès ho torn a repetir: en contra del put... coerrrr! Els Taujans porten, ara mateix, zero punts i ocupen el fanalet vermell a la classificació. Que Déu ens agafi confessats!
El marcador final, amb tota seguretat, no reflecteix el patiment i l'agonia, soferta ran dels noranta i busques de minuts que ha durat aquesta «temptativa de partit de futbol». De veritat, i no ho dic per menysprear a ningú, però he de dir, que els magres taujans, pobrets, són els més nyofles que he vist durant molt de temps de pelegrinatge per aquests camps de futbol mallorquins. I la paradoxa no consisteix a encebar-nos amb un rival que ni ens va ni ens ve. Si no, que el contrasentit de tot això, és que hi ha haguts moments durant l'engrony, que no es podia prendre esment de quin era el més bo o quin era el més dolent, dels dos equips. El nyic-i-nyac per dirimir aquest galimaties nos a immers dins una mar de dubtes molt complicat de pair. Això es diu, senyores i senyors, «tenir un fetge com un ase!»
Per la «trobada fraternal» d'aquest diumenge, l'entrenador gabellí ha retornat al clàssic: u, tres, u, quatre, dos. El seu onze de confiança ha sigut el següent: sota pals Sant Alexis de la Santa Creu Perpetua. En defensa: Campos, Torres i Granados. En Joan Sard com a pivot defensiu. Com a bandes: Juanma per la dreta i en Garcia per l'esquerre. Als comandaments de l'equip: Juanlu Flaquer i Nico Salazar. A l'atac: en Ruedas i en Jaume Faba. Asseguts a la banqueta com a bones rodes de recanvi: López, Franco, Lliteres, Javi Maya i n'Abdou. Almanco, per aquest partit que ens ha enfrontat amb al coer, amb sortits valents amb dues puntes d'atac molt clares.
La primera part ha començat amb un domini total i aclaparador per part d'un Escolar que era el patró major de la pilota. Tocàvem i movíem l'esfèrica fora cap classe d'oposició per part d'un contrari encapsulat dintre del seu minúscul mig camp. Un camp de dimensions ridícules que ha perjudicat clarament la tècnica i la tàctica d'un Escolar que, malgrat ser el clar dominador, no arribava, ni de molt, a la porteria contrària. De fet, el primer tret efectuat per en Garcia, arribava just al minut vint-i-cinc del matx. El domini de la pilota de poc serveix si no hi ha arribades a la porteria rival amb un mínim de consistència i fonament. Fer un rondó a dos tocs, enfront d'un rival d'aquesta minvada qualitat, no és massa mal de fer, ni tampoc, té gaire mèrit.
Els taujans, un cop acabada la migdiada, s'han com espavilats una mica i, patint en silenci, han anat escalant graons, fins a apujar-se a les barbes d'un Escolar que anava morint ofegat dins el seu propi èxit de possessió de pilota. Uns moments de joc antipàtic, on l'Escolar, ha trontollat una mica, però que tampoc ha patit en excés. Sobre el minut trenta-vuit, en Ruedas, a un llançament de pilota que ha guanyat l'esquena a la defensa local, ha quedat tot sòl i franc, enfront del porter de futbolí dels taujans. Amb subtilesa i mestria li ha fet una finta deixant-lo amb la cintura trencada, assegut i fora de combat. Tenint tota la porteria buida per ell, en vers d'empènyer el baló fins a la xarxa, innocent i per fer més, l'ha passada a en Garcia. Aquest sí que ha xutat marcant un gol, que l'àrbitre, en bon criteri, ha anul•lat per un idiota fora de joc de parvulari. Quines poques taules i pipella que tenim!
Al minut quaranta-quatre, en Joan Sard, a una pilota que ha rebut fora de l'àrea local, fora pensar-ho dues vegades, li ha arriat un cacauet que el porter no ha pogut, mans planes, blocar la bolla. El rebuig d'aquesta singlada ha caigut, d'altra vegada, als peus d'en Sard que, fent un control orientat de molta qualitat, li ha fet una vaselina, sobre la posició avançada del porter local. I zero a un, a la fi arribava i, ho feia a un moment psicològic del partit. Els taujans han agafat el camí dels vestidors amb les sabates plenes de ciurons i la foscor aferrada pel clotell.
Malgrat arribar al temps d'esbarjo amb avantatge al lluminós i, pràcticament haver sigut superiors durant tota aquesta primera part, el joc exhibit pels nostres no convidava a l'optimisme ni tampoc a un entusiasme sindical exacerbat. Als vestidors, a més d'abeurar, recuperar forces i sensacions, calia força reflexionar i fer un bon pensament. Havíem de posar-hi qualque coseta més d'enteniment i de sacrifici, per no tornar a fotre de morros amb el mateix, maleït i absurd, càlcul renal de sempre.
La segona part ha començat amb uns taujans força crescuts. No s'han tallat ni un pèl ni han fet escarafalls a l'hora d'anar pel partit. Baix un joc de qualitat infumable, els blaus-i-blancs, s'han vingut a dalt en banderilles. El nostre robust centre del camp feia aigua per tot arreu. Malgrat avisar, telefònicament, de la urgència a Kiko Melis per arreglar la gran fuita d'aigua, era força evident, que no hi havia llanterner professional capacitat per arreglar aquest gran crebant. Al minut vint-i-nou de la represa, a una passada de pilota amb profunditat per la banda dreta taujana, la nostra esquerre (recordeu...), l'extrem local ha fet una passada mil•limètrica dins la nostra àrea gran, on, incomprensiblement, hi havia dos jugadors lliures de marca -no pot ser mai això. Ca barret!- que es llevaven, tranquil·lament, els polls mútuament. Un d'ells fora sabre molt bé que fer amb la pilota li ha pegat una coça, ficant-la a dintre de la porteria defensada per n'Alexis. Ves... ja ens han empatat!
Les bubotes i les mòpies ja havien arribat a l'estació del tren de Santa Eugènia. La psicosi perenne de la remuntada, batzegava de valent a tot l'equip gabellí. Els dubtes, la feixuguesa mental i els tremolors de cames era força simptomàtic a la vegada que evident. Tanta de sort... que no el trobaren mort! Sant Alexis, com sempre, ha fet dues grans aturades de llibre Guinness. Aquest immens «bidell» ens ha tornat a salvar els mobles, el cotxe, la vaixella i la casa sencera.
Al minut vint-i-tres n'Isma, intuint la revinguda local, ha bellugat la banqueta. Ha entrat en Javi Maya per en Nico i n'Abdou per en Juanma. És diàfan i tan cert com m'he de morir, que quan el gran dels germans Maya és dintre del terreny de joc, hi ha massa diferència de quan no hi és. No hi ha color! Amb la seva aportació i saviesa futbolística, malgrat la panxeta que maneja, l'Escolar ha tornat a fer-se amb les regnes del partit i a crear perill davant la porteria taujana.
Al minut trenta-quatre n'Abdou, arran d'una excel•lent passada d'en Javi Maya, li ha envergat un xisclet a la pilota que el pobre porter taujà no la vista ni passar. Talment, un miracle... n'Abdou ha marcat un gol! Jo, incrèdul del tot, em pessigava per veure si estava somiant. Que ningú pensi que això és unes Fake news! No... no és una notícia falsa, és la «punyetera» veritat. I jo que em demanava, quan he vist que n'Abdou escalfava: que pot aportar de positiu aquest homenet de poques xulles? Doncs, ja ho veus... ens ha posat per endavant en el marcador en uns moments d'important dificultat. Gran Abdou!
Al minut trenta-sis en Venera ha donat entrada a en Franco, establint, amb aquest canvi i per consolidar el resultat, una defensa de quatre homes ben bigarrats. Amb aquestes n'Abdou ha tornat a arriar una mala espardenyada sobre la porteria dels blaus. Increïblement, n'Abdou ha marcat el tercer gol i el segon del seu compte particular. Enfront de l'evidència he hagut de replantejar els meus absurds pensaments sobre la dubtosa qualitat d'aquest jugador. Allà mateix m'he tret els meus calçotets i dret a la graderia, amb ells dins la mà, els he anat voleiant cantant, una vegada darrere l'altre, el nom de n'Abdou. Quins codonys més grossos i rodons que té aquest humil i simpàtic jugador. Abdou m'has guanyat!
Amb l'u a tres el partit estava vist per sentència. No en sabem el perquè, però el lluminós del municipal de Santa Eugènia, de sobte, s'ha apagat. No sé molt bé si n'Abdou a fus els ploms del carrer o, l'encarregat del marcador, l'aturat avergonyit davant l'empenta verda-i-blanca.
És veritat que n'Alexis ens ha salvat els tres punts i que n'Abdou m'ha donat una contundent lliçó d'homenia, però el que, des del meu punt de vista ha estat enorme i encertadíssim, ha sigut en Joan Sard. En Joan ha dominat tot el joc aeri ran de tot el partit i a qualsevol lloc del camp. Ha defensat i, ha avortat les contínues pilotes que ha penjat l'equip de Santa Eugenia. Ha baixat a rebre pilotes per distribuir encertadament el joc. Fora escatimar esforços ha ajudat amb defensa i ha col•laborat a l'hora d'atacar. Partit completíssim d'un Sard que ha retornat per la senda que ens tenia tan ben acostumats.
El partit següent serà dins el nostre icònic Figueral. Rebrem a un desconegut i modest San Roque A que ocupa la tretzena posició amb nou punts. L'Escolar, amb aquests tres puntets més, s'ha enfilat fins a la cinquena posició. Ja veurem, si som o no som, capaços d'entrar dins els quatre primers llocs que donen possibilitat de jugar un hipotètic i llunyà play-off d'ascens a regional preferent. Quines palles mentals que m'estic fent!
Fins aleshores o deixarem córrer una mica a veure si el vi fermenta i agafa el bull. Que vostès siguin molt feliços! Fins a la pròxima crònica...
Visca l'Escolar victoriós!
Biel Torres
