Escolar 1- Pilares La Soledad 1



Benvinguts siau estimats amics futbolers tots quan sou!
Us he de dir la veritat, ferms seguidors. Mal m'apitri, he d'esbravar-me. Avui... no sé, si per primera vegada o no, no sé quina contarella contar-vos per sortir-ne del pas. El partit matinal d'aquest diumenge m'ha deixat eixut, en blanc i buit de contingut. Al meu esperit, sempre revetler, l'han mort a cops de disgusts. Fora idees i sense recursos embriagadors que estimulin les quatre neurones raquítiques que borinotegen, atrotinats satèl·lits soviètics perduts, ran de la meva dubtosa massa encefàlica. Crec, veritablement, que m'ha sortit un ull de poll empipador al cervell, o que tenc, el cap ple de vent. Aquest mal estar general de flaquesa neuronal no és normal. No! No ho és!

Una altra decepció! Una més, una de tantes, una de moltes. Quantes més? I que té més! A qui li importa? Per què filar tan prim? A qui li fa malveure un Escolar tan afeblit? A qui li dol assistir i comprovar que el nostre equip ha perdut la identitat i l'essència? A la directiva? Als jugadors? Al cos tècnic? A l'afició? Al sursum corda? Un gavadal de preguntes derrotistes, a les quals, no em puc reprimir per fer-les, i que tampoc, no vull i no m'atrevesc, a contestar. És qüestió de ser diplomàtic i quedar bé. Sempre he de quedar bé! Maleïda consciència!

N'estic molt cansat de fer i moure guerra. De dir les coses pel seu nom i escriure la nuesa palesa de les coses. D'embrutar-me dins el llot i ofegar-me, setmana si, setmana també, a dintre dels bassiots farcits de moscards. De donar importància a una cosa que ningú ni dona. De creure que l'Escolar és qualque cosa més que un sentiment invisible i inabastable. De predicar dintre d'aquest desert calent i cofoi d'incoherència. I jo em deman? Per què totes aquestes estúpides consideracions?
Tot això, malauradament, estimats futbolers i futboleres, és la més gran mentida, mai parida. Una puta mentida! I, com va dir el bon Jesús, el que n'estigui lliure de pecat que llanci la primera pedra. Jo no soc capaç de llançar ni la primera, ni la segona, ni tampoc, la darrera.

Partit que correspon a la vuitena jornada de lliga. Quan ja portem més d'un quart de lliga ens trobem amb onze punts, de vint-i-quatre possibles i, en una vuitena posició molt decebedora. Un currículum molt pobre per un equip, que segons deien, havia de pujar fora despentinar-se. Reforços i fixatges que no han aportat el que, suposadament, havien d'aportar? Un projecte fallit? Un fracàs més? Una metodologia esgotada? És prest encara per fer la pell i demanar responsabilitats, però l'horitzó sembla estar tapat, emboirat i ple de bubotes. Almenys i malgrat tot, les dues graderies del nostre esplèndid estadi, semblen una mica més netes. El qui no es conforma és perquè no vol!

Socarracelles el nostre estimat entrenador ha disposat un conscienciós i estudiat sistema tàctic encapçalat per un ferri: u, quatre, u, quatre, u. Continuam abonats a un recalcitrant conservadorisme. Jugar els partits de casa, contra equips d'un discutit nivell futbolístic amb un únic i sol punta, vist el resultat, em sembla, com a menys, opinable. Està molt bé voler amarrar els punts casolans. Quasi hauria de ser doctrina aquesta filosofia. Però, encara que sols fos, de tant en tant i, en contra de les xitxarres, ens hauríem de plantejar sortir a intentar rascar qualque cosa més, que no fos un esquifit puntet. Recordem, que de quatre partits jugats dins Es Figueral, portem una minsa victòria i un alacaigut empat. Jo no dic ni insinuu res. Vostès mateixos, analitzin i treguin les conclusions oportunes.





A la porteria Sant Alexis de la creu perpetua. Juanma de lateral dret, Franco i Torres com a centrals i Xavi Granados com a lateral esquer. Joan Sard com a pivot. Ruedas a banda dreta, Edu i Juanlu Flaquer al centre del camp i en Garcia a banda esquerra. En missions d'atac en Jaume Faba. Aquesta alineació, a primer cop d'ull, semblava força interessant i amb possibilitats de fer un joc de mèrit.

La primera meitat ha sigut intensa i de domini altern. Uns minuts plens de contínues i absurdes imprecisions, mals controls, centrades impossibles, ambigües, dividides i avortades, en darrer cas, per l'adversari. A moments, nosaltres portàvem el pes del partit i, a moments, era La Soledad, la qui ens obligava a recular. El joc dels ciutadans n'estava sostingut amb les, qualitats i habilitats, demostrades pel seu número nou. Un vertader maldecap que no hem trobat, supositori ni aspirina, en química suficient, per esvair-lo. La pressió exercida pels taronges ha dificultat ferm la sortida de pilota d'un Escolar que no sabia trobar la connexió adient entre defensa, pivot i mitjà.

En Granados ha fet una gran primera part aportant profunditat i ruptura per la banda esquerra. Moltes de les ocasions tingudes han esdevingut després de bones galopades i de millors centrades a dins l'àrea de l'hostil enemic. També ha sigut contundent i ha estat encertat en les tasques defensives corresponents. En Joan Sard ha estat molt incòmode i desatès. No ha pogut rebre ni distribuir així com ens té acostumats. En Juanlu Flaquer ha estat dispers i, ha entrat molt poc en joc. Això fa que, l'equip es descompensi, perdi la pilota i el domini al centre del camp. En Faba cansat de la solitud de l'atac ha hagut de baixar i sortir de la seva posició original a cercar pilotes i per participar del joc. Aquesta conjuntura feia que no tinguéssim cap referència a dalt quan empreníem l'atac. Aquest dispendi físic inicial, a la segona part, li ha passat la corresponent minuta. Sols n'Edu Flaquer, com ja és habitual amb ell, ha agafat la responsabilitat i s'ha posat l'equip a l'esquena per intentar estirar el carretó. Un jugador intel•ligent i en coratge que no escatima cap esforç, perquè l'equip tiri de cap endavant. Al minut vint-i-set, a una treta de cantonada i amb segona jugada, en Jaume Torres ha etzibat, una forta i col·locada gardela que ha entrat fregant el pal dret de la consergeria rival. L'Escolar es posava al cap d'avant en el marcador.

El transcorre del joc i l'empenta d'El Pilares evidenciaven, per experiències passades, que un únic gol era una renta molt menga per assegurar els tres punts. De fet, cada cop que els contraris s'acostaven a la nostra àrea, el desassossec, l'angoixa i la pressió psicològica, era prou evident. El partit convidava!






A la segona part, d'altra vegada, les contínues imprecisions, no han propiciat un joc fluid i efectiu, a un Escolar que ho intentava en distinta sort. Al minut set, després d'una bona passada del número nou de La Soledad, a sobre del seu company número deu, aquest, s'ha inventat una impressionant vaselina sobre la sortida d'un sorprès Alexis, que no ha pogut fer res potable per evitar el gol. Un golàs preciós i de molta qualitat. Llàstima que hagi estat marcat per l'equip contrari.

A una treta de cantonada a favor de l'equip de ciutat, el que era una clara falta sobre uns dels nostres defenses, l'àrbitre ens ha robat la cartera i, per art de màgia, l'ha convertida amb un insultant i delirant penal. Els fantasmes de la derrota tornava a pul·lular per les entrefosques més humides del Figueral. Tanta sort que Sant Alexis, intuïtivament, hi ha posat els peus per refusar l'injust càstig. L'Escolar ha gaudit de qualque bona jugada. Concretament, una de n'Edu Flaquer que ha passat sobre en Juanlu. Aquest envers provar-ho ha fet una passada sobre l'amic invisible nadalenc. En Ruedas, ha fet el mateix. Després de guanyar la retxa de fons ha fet una passada endarrerida que, al final, no hi ha hagut ningú per definir la jugada. En Torres ha fet, a una treta de cantonada, una bona i potent rematada de cap que ha sortit quasi fregant el pal esquer. Sobre el minut vint-i-cinc n'Edu Flaquer s'ha ressentit de la seva impenitent lesió muscular. El substitueix en Gregori, que uns minuts més tard, després d'una mala caiguda ha hagut de ser, també, substituït. Amb la sortida de n'Edu del camp, l'Escolar ha perdut l'equilibri estable de les seves línies. Tot s'ha desbaratat i hem entrat a uns moments on el joc no ens era gens favorable.