Benvinguts siau estimats amics futbolers tots quan sou!
Retratats, amb els ulls clucs, la boca oberta, el cul a l'aire i amb una esbalaïdora cara de boigs, hem quedat immortalitzats aquest horabaixa. Aquesta cara desencaixada, donava a entendre, talment, que tenim el fetge ple de pedres. Una pedrera sencera portam al gep! Aquesta cara d'incrèduls i pomes agres reflectia les entranyes de la impotència, de la fragilitat i de la desesperança. Amb aquesta nova dutxa d'aigua congelada, enfront d'un dels equips més dèbils de la categoria, ja hem perdut el compte dels desencisos patits. I, el pitjor de tot, és que no serà el darrer. Temps al temps!
Guanyant zero a dos, quan faltava un minut per acabar la primera part, els de la Vila ens han marcat, l'u a dos. A la segona part, quan passaven dos minuts dels temps obligatori ens han marcat el gol de l'empat. Una vegada més hem quedat amb el floriol penetrat, ben madur i escaldat.
L'Escolar sembla, talment, una ONG esportiva. Fa bons i d'ona alè als equips extremunciats. En canvi, amb els equips bons, sempre punxem. Així és molt mal de fer aspirar a qualque cosa més que no sigui una mediocritat fora oli ni sal. Un equip descafeïnat capaç de fer el més difícil, però incapaç d'amarrar i fer-se seu, qualque resultat positiu engrescador. Semblem un equip d'alevins mancat de tot indici de control del joc, concentració i veterania.
Avui n'Isma, després de l'ensopegada del diumenge passat, ha sortit més conservador i tocant de peus a terra. A més del porter a preparat una línia de quatre defenses, un pivot defensiu, quatre mitjos i sòl punta. Alexis sota la porta. Juanma lateral dret, Franco i Campos com a centrals i Granados de lateral esquer. Juan Sard com a pivot. Al carril dret en Ruedas, Juanlu i Nico al centre de la mitja i Garcia al carril esquer. Jaume Faba a la punta de l'atac.
La primera part ha començat amb un domini altern i un joc de patí d'escola, a on, els dos equips anaven cucales posades, tot dret i per la via d'urgència, a matar el partit com més aviat millor. Als primers minuts en Jaume Faba ha tingut una oportunitat d'or per engegar el nostre marcador. La rematada, a porteria buida, ha sortit fregant el travesser de la porteria local. En Juanlu i en Garcia també ha gaudit d'un parell de bones ocasions que, a causa de la imprecisió a l'hora de definir, no han acabat en res avantatjós pels nostres interessos. Al minut deu, en Campos, ha tret, amb molt d'encert, una pilota de sobre la mateixa línia de gol. Els margalidans han protestat la jugada demanant el gol, ben creguts, que l'esfèrica ja havia entrat dins la meta de l'Escolar. La compravenda de mastegots, alternatius i reivindicatius, era continu sota un ritme de joc interessant.
El binomi Juanma i Ruedas, estalonat amb l'ajuda d'en Faba, ha sigut el millor de la primera part. Aquests tres jugadors amb la col·laboració d'en Juanlu Flaquer han canalitzat tot el perill fabricat pels verds. La banda dreta en moltes ocasions ha aconseguit la superioritat numèrica tants de cops somniada. Els dos contra u matxucant i successius han fet esclatar la banca del lateral esquerre dels vermells i blaus.
El Santa Margalida, a empentes i rodolons, amb més coratge que qualitat, ha fet endarrerir la posició dels nostres i s'ha apoderat del control imaginari del partit. L'Escolar, cames ajudeu-me, sols li quedava l'opció del contraatac. Ha estat, després d'una gran passada per part d'en Joan Sard, que en Ruedas, per velocitat ha trencat la vigilància del seu marcador i s'ha plantat davant el porter. Li ha creuat la pilota, amb habilitat, molt lluny dels seus guants. Era el minut vint-i-tres quan el zero u, molt celebrat pels nostres, ha pujat al caseller. Al minut trenta-vuit en Juanlu, després de pressionar la sortida de baló d'un contrari, ha aconseguit fer efectiu el robatori. En conducció ha arribat fins a la retxa de fons. Ran de retxa, ha fet la passada de la mort sobre un Garcia que sols ha hagut d'engaltar-la, per fer per pujar un zero a dos molt prometedor.
Al minut quaranta-quatre, a una jugada per la banda esquerra que nosaltres defensàvem, per on sinó, l'extrem vermell la centrada a dintre l'àrea petita verda-i-blanca i, amb una posa cursi de ballet ens han marcat l'u a dos. No hem estat capaços d'aguantar el resultat fins que acabes la primera part. Una primera part on hem gaudit d'importants i nombroses oportunitats per deixar el partit completament adjudicat.
La segona part han estat quaranta-cinc minuts, que els nostres, han llançat al poal del fem. Els vilers han posat més sentiment i orgull al joc desplegat. Malgrat això i sols comptar amb dos empats i cap victòria, amb el mall piló dins les mans, no han deixat en cap moment, de picar pedra. Els vermells, fent un exercici d'honestedat, no han entregat la cullera en cap moment.
La nostra banda dreta, no sabem si per indicació tècnica, qüestions tàctiques o físiques, s'ha desinflat hi ha deixat d'abastir perill. L'Escolar s'ha limitat, arrossinat, conformat i ànim flac, a defensar la plusvàlua guanyada a la primera part. Els jugadors del Santa Margalida, com sempre, afectats per la impotència de la seva minvada qualitat, han començat a regalar escabetxo de rajada i a jugar brut. Amb una d'aquestes el seu jugador número nou, que ja tenia una groga, ha fet, fora pilota, una acarnissada porcada sobre el pobre innocent Xavi Granados. Era una clara i flagrant expulsió! L'àrbitre concagat, ho ha desentrellat amb una tèbia falteta de pa i fonteta.
Quan es complia el temps reglamentari, a una sortida de n'Alexis cercant aplegar una pilota que baixava del cel, el nostre bon porter ha tomat al davanter dins l'àrea gran. Els dos jugadors han quedat noquejats. El linier, xafarder, ha cuat a l'àrbitre que aquella sortida havia sigut penal. Ja tenim l'aldarull servit. Ha sortit perjudicat el número quinze del Santa Margalida que ha estat expulsat per doble groga. N'Alexis fent una catedralícia aturada ha refusat la pilota a treta de cantonada. Quan tots pensaven haver passat la mà per la cara als oponents vermellencs i celebraven l'heroïcitat de n'Alexis, a la mateixa treta de cantonada i, dins un incomprensible desajust de marcatge per part dels nostres jugadors, el seu número nou, el mateix que hauria hagut de ser expulsat per sanguinari, de cap i completament lliure de marca, he empatat el partit. Llavors ja passaven de dos minuts dels temps prescrit. Ja ens han tornat a retratar esquena paret!
Amb aquesta foto d'avui, la nostra particular ONG, ja té un reportatge extens i complet de les obres de caritat parides. Quin maleït desgavell!
Així no anem... tot el bon joc realitzat a la primera part, l'hem fet malbé, a una segona part neguitosa i mereixedora de ser oblidada. Massa sovint perdem contra els bons i, contra els dolents, ara i adés, no guanyem. Al final de la lliga serà un grinyolar de dents, ens lamentarem i ens esqueixarem la roba per no haver posat, quan n'era l'hora i així com cal, el que els homes de pèl enreveixinat porten enmig de les cames: els genolls (no sigueu mals pensats).
El resultat d'avui ja no té remei. Pensem, doncs, amb els compromisos que resten per venir. Diumenge rebrem a un Pilares La Soledad que vendrà crescut i pretenciós a pispar-nos els punts en joc. Si no troben recursos i tàctiques convincents per adreçar el nostre rumb, molt segur, fotrem la proa de la nau per capell a sobre la penya del faralló. Fins llavors, permeteu-me que miri de pegar un mosset, faci un riuet i cerqui la blandícia del meu matalàs. A reveure estimats tots quan sou!
Visca l'Escolar victoriós!
Biel Torres
