Benvinguts siau estimats amics tots quan sou...
Fa mal dir res davant d'un marcador tan contundent; és massa bo de fer agafar la destral i fer llenya d'aquest pobre arbre que ja fa estona que ha caigut i roman agenollat submís i entregat perquè li acabin de tallar el coll. Cal dir que les neurones són magres i les poques que queden van aperduades, pensen poc i estan espesses a l'hora d'agafar decisions. Ja no cerc culpables. Per què? Ni tan sols sé si hi ha culpables que estiguin a l'altura per ostentar aquest qualificatiu acusador. A hores d'ara tant em fot si cap directiu va o no va al partit de torn. Tot sembla relatiu, tot és fútil... inútil tal volta?
Si tinc clar una cosa és que no hi ha cap jugador que vulgui perdre ni als entrenaments. Qualsevol entrenador que es preï feria pactes deshonests amb el puta dimoni per tal de guanyar tots els partits. Tot això i qualque cosa més, en aquests moments, m'ho sé de memòria. Les lliçons de la vida es van repetint i poques coses més de profit aprendrem. Està escrit... Dia quinze de gener o vàrem afirmar i ara em reafirmo. Llavors estava tot dat i beneit. Ara... el vaixell ja és enfonsat.
Avui, dins l'Antoniana, un camp de dimensions no reglamentaries i on el contrari ho té tot, més que assajat i estudiat, hem tornat a fer els ous a terra. I amb aquesta van... Un Independiente troglodita que dins casa pròpia surt amb cinc defenses, tres mitjos i dues puntes se n'emporta el partit amb l'únic recurs possible que és cercar l'esquena de la defensa rival. Perquè... futbol, res de res. La nostra defensa de quatre no ha tingut el seu millor dia. Jugadors claus com en Serapio, Franco, Campos i Granados no han sabut trobar la mesura ni la posició per interceptar aquestes pilotes enverinades mil·limètricament llançades a la seva esquena.
Els primers vint-i-cinc minuts hem resistit dignament i plantat cara a un rival que sols havia de fer madurar la fruita per agafar-la quan cau. Al minut vint-i-sis a una pilota més de les nombroses que cercaven l'esquena ha arribat el primer gol dels ciutadans. Cinc minuts més tard en similars condicions ha arribat el segon de l'horabaixa. Els nostres pivots defensius Nico Salazar i Toni Miquel Fajardo assistien com a simples espectadors enfront de les pilotes que volaven sobre ells. La línia de tres mitjos, Barrantes, Javi Maya i Juanlu Flaquer, no han sigut capaços d'oferir resistència o evitar que els passadors de pilotes executessin el seu repetitiu repertori. El nostre punta... estava en punta i poca cosa més. De fet, ha estat substituït al temps de descans i reflexió.
Són figues d'un altre paner el clar i obvi penal que el novell, imberbe i àrbitre casolà, fidel adepte antonià, conxorxat amb l'esquirol, també antonià, indecent assistent de banda han furtat, al minut tres de la primera part, fora cap mena de complexos, arguments ni vergonya a l'Escolar. Tal volta, pensar que si ens haguéssim avançat al marcador, un altre gall haguera cantat, fa que la sang ens bulli de veritat. Això dels àrbitres no és que sigui de jutjat de guàrdia, no... no ho és, això és, talment, de presó permanent revisable. Qui cony deu ser el desassenyat que és capaç de designar a un àrbitre que anomena amistosament al delegat de camp de l'equip de casa amb el seu nom de pila baptismal. Ús coneixeu companys! Qui és el mancat de normalitat que designa a un assistent de banda que es passa els noranta i busques de minuts de festa amb la banqueta de l'equip local. Tot això, com a mínim, sembla una mica sospitós. Em direu...? Aquest contuberni arbitral jueu maçònic és per anar a pixar i no fer-ne ni gota. I ja no cal parlar dels dols mil docents-cinquanta-quatre fores de joc que l'assistent divertit s'ha tret, indiscriminadament, de la cistella.
A la segona part, i em sap molt de greu dir-ho, hem sortit amb les veles baixes i les naus rendides. Una segona part que ha semblat més llarga que un ofici dominical a la Seu. Només, quan en Toniet Serapio ha deixat de jugar de lateral dret per ocupar la mateixa banda, hem creat ocasions que, en cas de convertir-les, ara mateix parlaríem d'un altre resultat més favorable. Sabem que en Serapio té gol; per favor seria possible sabre el motiu perquè últimament juga de lateral? De veritat... m'agradaria saber-ho. No tinc el més mínim dubte que n'Isma deu tenir les seves raons com per fer-ho, però no ho acab d'entendre...
Avui més que mai hem trobat a faltar les baixes de n'Edu Flaquer i d'en Miguel Ruedas. En Lluís Maya ja ha començat la temporada hotelera, per tant, ha acabat automàticament, la temporada futbolística. Al minut deu de la segona part, a l'única jugada trenada per part de l'Independiente, d'un fort tret creuat ens han marcat el tres a zero. Aquí ja s'ha acabat el bròquil i el peix que restava per vendre'ns s'ha acabat de vendre. Tot dat i beneit, l'entrenador verd-i-blanc ha donat entrada a tots els suplents: Colau Sureda, Dani Sales i Juli Cabalgante. Abans, al descans n'Abdou II havia substituït al juvenil Hèctor.
L'Inde també ha mogut la banqueta i ha incorporat al partit a un jugador veterà que, més o menys devia fer el meu pes. Així i tot, aquest càntir de carreres ha deixat enrere i amb evidència a tot un Franco descentrat i allunyat de la posició, marcant, tot xino-xano, amb una espectacular vaselina el quart gol de l'equip local. Apaga i anem-nos-en!
Quan faltaven quatre minuts per acabar el matx en Toniet Serapio, aquell gran cavallet de bastos, en una internada per banda ha encarat el porter local i fora compassió li ha entaferrat un tret ras i creuat que ha acabat besant la xarxa de la porteria rival. «L'amo mai falla»... En Serapio ha esculpit una altra osca a la culata del seu revòlver platejat.
I amb aquestes, aquell a qui anomenen àrbitre de fira, ha xiulat un final indiferent d'un partit mancat de tot esperit futbolístic. Hem perdut enfront d'un rival més intel·ligent i amb les coses bastant més clares que un desconegut i entregat Escolar. La setmana següent a Es Figueral, l'Algaida, un mal òs per donar-li barram així com així. Que Déu ens agafi confessats!
Ens llegim un dia d'aquests...
Visca l'Escolar victoriós!
Biel Torres
