Escolar 1 – At. Rafal 0
Benvinguts siau tots quan sou estimats lectors...
Abans d’entrar a esmicolar el partit disputat avui dins del camp de Es Figueral voldríem fer dues pinzellades dels ecos de societat esdevinguts aquesta setmana.
El passat dijous la federació de futbol balear tingué a bé organitzar la gala anual del futbol balear. A aquest acte, la federació fa entrega dels trofeus a tots els equips i jugadors que han estat guardonats, per un o motiu o l’altre, dins la temporada passada. Com tots sabeu l’Escolar l’any passat va conquerir justament i sobradament el títol de campió de lliga de la segona regional balear. Doncs bé, la directiva actual del club es desplaçà per rebre de les mateixes mans del president Miquel Bestard el trofeu que l’acredita com insigne campió. Sabem que la directiva anterior va ser convidada per l’actual, a compartir tan extraordinari i merescut elogi. Ens n’alegrem molt per la bona iniciativa i pipella que ha tingut la directiva actual. Tots aquests petits detalls, moltes de vegades, involuntàriament, passen fora cap mena de mala intenció, desapercebuts pels directius novells. Aquesta vegada no ha sigut així. L’han encertada del tot! Molt bé!
Avui sí! Avui me sentit molt orgullós del meu club i de la directiva que el presideix. I igual que jo m’hi sent, m’agradaria que tots els seguidors i adeptes del club també es sentissin representats amb fets tan importants com aquests. Avui la directiva, abans de començar el partit, dins un acte de justícia i ple d’emotivitat ha fet entrega a l’equip de la barriada del Rafal d’una placa agraint l’ajuda i el comportament que tots els integrants del club verd-i-groc tingueren amb el nostre jugador Alejandro Niño quan, malauradament, quedà malmès i inconscient dins el terreny de joc després d’una topada fortuïta amb un defensor de l’equip de ciutat. Fets com aquests dignifiquen a les institucions i a les persones que n’estan al capdavant d’elles. Enhorabona, l’Escolar un club sempre senyor ha quedat com un vertader senyor!
Entrem ja, mans a pastar la sobrassada, per comentar el que ha donat de si el partit de la trenta segona jornada del campionat de lliga de primera regional, o poden fer, començant amb l’alineació que l’entrenador Ismael Venera, ha disposat per fer front a un potent i temut At. Rafal. Abans, comentar els importants canvis realitzats dins el sistema tàctic habitual. En vers de sortir amb el sabut i típic 1-3-2-3-2 avui o hem fet amb un encertat i més conservador 1-4-2-3-1. El fet de jugar amb quatre defenses i dos pivots envers tres a donat major consistència a la nostra defensa què, en línies generals, es pot dir que han estat encertats, col·locats i expeditius.
Alexis a la porteria; molt segur durant tot l’encontre, tant sota pals com a les sortides. Serapio de lateral dret i Granados de lateral esquer. Com a centrals el pibe Franco i n’Ivan Campos. Els pivots han sigut per en Toni Miquel Fajardo i per en Nico Salazar que també s’han guanyat la titularitat. A la mitja en Miki Ruedas per banda dreta. Avui ha rebut més joc i ha estat molt incisiu aprofitant la seva velocitat. Ha hagut de ‘barallar-se’ contínuament amb el número tres del Rafal, realitzant en tot moment, llancis força disputats i atractius. A banda esquerra en Juanlu Flaquer. No li ha arribat joc, però s’ha mogut i ofert en tot moment. Al centre de la mitja el jove Barrantes que ha corregut i lluitat com si ja fos un vertader veterà. Ha participat molt del joc i està a un bon moment de forma. En punta ha jugat Edu Flaquer que com sempre ha sigut uns dels puntals de l’equip. Fa molt de quilòmetres i ocupa molt d’espai dins el terreny de joc; és un vertader mal de cap per l’equip contrari. D’una jugada individual seva ha resultat un clar penal que l’àrbitre no ha dubtat a xiular. A la banqueta: Colau Sureda, Dani Sales, Abdulai I, Abdulai II i Juli Cabalgante. En Juli, en Sales i en Colau han tingut minuts que han aprofitat satisfactòriament.
El partit no ha sigut ni bo ni guapo. Més aviat podem dir que ha sigut un partit molt seriós i gris, on la rigidesa de la tàctica impartida ha guanyat a un desitjat i esperat espectacle. D’un temps a ara, trobem a faltar aquell sext sentit del qual sempre ha gaudit i ha fet bandera l’Escolar; aquella ràbia, aquell coratge i l’empenta de voler guanyar el partit tant, per la part civil com per la part penal. Jutjam a faltar de veritat aquests tan grans valors.
La primera part ha començat sent dominada per un Rafal que ha sortit convençut per matar el partit per la via ràpida. Aquest domini visitant ha tingut en suspens continu als aficionats asseguts a la grada. Malgrat empényer i dominar l’espai i la pilota no ha pogut fruir d’ocasions clares de gol. Tampoc l’Escolar ha arribat amb perill evident a la porteria contrària. Sols el bo d’en Ruedas ha creat un perill, més o menys fictici i efectiu per la banda dreta, que no ha pogut ser aprofitat ni per ell ni pels seus companys de corda. Vist el que s’ha vist l’empat, al final dels primers quaranta-cinc minuts ens ha semblat del tot just.
A la represa els rols han canviat. Ha semblat que l’Escolar a imprès més revolucions al joc. S’han disminuït el nombre de tocs i ha augmentat la velocitat de moviment de pilota. Han començat, tímidament, les arribades a la porteria contrària. Una jugada personal de n’Edu Flaquer ha acabat amb un clar penal que els contraris ni han protestat. En Toniet Serapio ha llançat, com sempre, la pena màxima amb molta mestria a l’esquerra del porter, que malgrat endevinar la direcció del llançament, no ha arribat a l’angle per poder aturar la pilota. Ha sigut marcar el gol i l’Escolar tancar-se dins el seu propi camp. El Rafal ha aprofitat aquesta reculada per guanyar metres i assetjar, entre cometes i minsament, la porteria verda-i-blanca. Malgrat el domini rival resultar estèril, sí que els seguidors de la grada ho vèiem i o vivíem amb cert patiment. Sols als cinc minuts darrers del partit l’Escolar s’ha desferrat de sobre aquest domini que l’equip ciutadà ha exercit fins aleshores. Demanant des de la graderia, insistentment, el temps ja complit l’àrbitre ha xiulat a la fi, i per consol de tothom, l’acabament del partit.
Bé està el que bé acaba. Esperem que aquests tres punts i aquesta victòria serveixi per recuperar les bones sensacions que tanta falta ens fan. Queden sis partits de lliga, devuit punts per disputar i, el més fotut de tot això és que no depenem de nosaltres mateixos. No podem llançar la tovallola ni donar res per fet o suposat. Fins a la cua tot és bou; fins al darrer segon del campionat hi ha opcions.
El pròxim partit serà contra l’Independent Camp Rodó. Dins d'un camp de reduïdíssimes dimensions, molt semblant al del Montaura, ens haurem de jugar els tres punts contra un equip de la zona mitjana de la taula classificatòria que es juga molt poca cosa, per no dir, res. A hores d’ara l’Escolar ocupa el setzè lloc a la classificació a vuit punts d’una salvació que tothom desitja que sigui com més aviat millor, una vertadera realitat.
Estimats lectors m’acomiad de tots vostès fins a la setmana que ve. Si el temps i l’autoritat, sobretot l’autoritat, ho permeten ens tornarem a llegir. Fins llavors, per favor descansin i gaudesquin d’unes bones festes de Pasqua. Penseu a regar ben regats tots els cossiols, que si no, les confiteres no floriran. Vigileu la ingesta de panades i rubiols a balquena; les xulles i les pellerofes corporals o agrairan. Participeu de totes les processons que, tal volta, els carapunats us regalaran qualque confit.
Adeu bons al·lots!
Visca l’Escolar victoriós!
Biel Torres
Les categories inferiors contiuen la seva formació jugant i aprenent a competir.
