Benvinguts siau estimats lectors tots quan sou...
Partit corresponent a la jornada trenta-u d’aquest depauperat i castigador campionat de lliga de la primera regional balear. Això, senyores i senyors, s’acaba i amb aquest tret al peu que s’ha pegat avui l’Escolar -i amb aquest ja he perdut l’oremus-, això n’està dat i beneit. Malauradament, ja ho vàrem pronosticar a la crònica del passat quinze de gener i avui m’han confirmat que seran vuit els equips que descendiran a segona regional. Així que agafeu la calculadora i posau-vos a fer comptes a veure si el resultat és el mateix que en surt a mi. Queden vint-i-un punts en joc. Matemàticament, encara hi ha opcions... sols matemàticament perquè realment això fa molt mala espina. Les matemàtiques i els números mai han sigut uns bons companys de viatge. Mai han sigut el meu fort...
Si els que d’això en sabem més que jo, m’accepten un humil consell, m’atrevesc a dir que, ara que hi ha temps, que comencin a preparar la temporada 2022/23. Hi ha temps de punyir als jugadors locals que juguen a fora poble, malgrat tot, engrescar als gabellins que juguen a fora poble i als locals que juguen a Capdepera, per jugar a segona regional, m’ensum que serà una mica mal de fer. Això no convida gens; més aviat convida al rebuig incondicional!
Una cosa que avui no m’ha agradat pelada ha estat veure al bo d’en Maties Ramis per Calvià. I no serà perquè no ens alegrem molt i de veritat de retrobar-nos i de poder saludar-lo simpàticament a l’exentrenador de l’Escolar. No em digueu malpensat, però no crec que el bon entrenador de Maria de la Salut fos per Calvià «per veure» les evolucions de l’equip gabellí, més sinó per un altre motiu. De veritat... m’agradaria molt equivocar-me.
A cada crònica parlem de les baixes que té l’equip. Aquesta setmana diré els qui avui s’han vestit i segurament faré més via. Dins el clàssic dibuix d’un u, tres, quatre, dos n’Ismael Venera ha tingut a bé a alinear al següent equip: Alexis a la porteria. Nico Salazar, Ivan Campos i Xavi Granados com a defenses. Edu Flaquer de pivot. Bandes per n’Héctor i Juanlu Flaquer. Al centre del camp Lluis Maya i Javi Barrantes. En punta Toni Serapio i Miky Ruedas. A l’escarransida banqueta: Abdu II, Juli Cabalgante i Colau Sureda. Tots els altres que no he nomenat són baixes per lesions, malaltia, expulsions o motius familiars. Quin panorama...
A totes les cròniques sol fer cinc cèntims del rendiment i evolucions que cada jugador ha tingut al partit en disputa. Avui és un dia d’aquells, salvant l’excepció que confirma la regla, que val més fer un gran mutis pel fòrum i no entrar dins segons quines sorres movedisses no sigui cosa que acabem malament i amb els peus plens de fang.
El partit vist avui a Calvià té molta poca d’història. Gairebé gens! En vers d’un partit a on els dos equips es jugaven els tres punts ha semblat, talment així com sona i amb tot el respecta, un partit de costellada o un partit de fadrins contra casats. Els pocs que érem allà, vist el que hem vist, hem quedat decebuts, amb un pam de nassos i, encara més, amb el resultat final obtingut. Dit això està, tristament, quasi tot dit...
Pràcticament, a la primera part no hi ha hagut joc dins les àrees. Semblava que l’empat era bo pels dos equips, i ambdós contendents tenien por de trepitjar l’àrea no fos cosa que fora voler, l’un amb l’altre, s’equivoquessin i es fessin mal. No puc dir que l’Escolar hagi jugat malament perquè no ha sigut així. L’únic dels dos equips que ha provat de jugar a futbol ha estat l’Escolar, que jugant a pocs tocs, juntets, en curt i amb relativa rapidesa ho ha intentat en tot moment. Amb una tripleta arbitral molt discutida i protestada ha acabat, amb més pena que glòria, la primera part.
A la represa ha semblat que l’Escolar sortia amb una mica més de punyida i coratge que el seu rival, que avui anaven vestits de butaners. Es coneix que en Venera, dins la intimitat dels vestidors, els ha atapeït una mica les rosques als jugadors verds-i-blancs. Quan més estava atacant l’Escolar, a una jugada pràcticament fora perill aparent, un jugador local ha vist que n’Alexis es trobava molt lluny de la seva porteria i, empegueït del tot, li ha regalat una enverinada vaselina que ha significat l’únic gol del partit i la victòria pel segon equip de Calvià. Tot el que ha esdevingut i succeït després del gol dels butaners és del tot prescindible de ser narrat, malgrat que cobri una fitxa milionària per narrar-ho. Sols hom pot destacar la bona actuació del jove Barrantes que avui ens ha agradat la feina que ha fet i les ganes que hi ha posat. Per la part negativa -maleïda part negativa-, dir que Edu Flaquer ha hagut d’abandonar el terreny de joc després d’una forta topada amb un dels rostits rivals. El brau i talentós jugador gabellí ha abandonat el terreny de joc fent el coix i, no m’agradaria ser ocell de mal averany, però la participació de n’Edu al pròxim partit em sembla complicada. Tant de bo, que com sempre, m’equivoqui...
Seguim a llocs complicats de la taula classificatòria i així com van passant els partits, cada cop, serà més mal de fer assolir un lloc còmode d’aquesta mateixa classificació. Hi ha temps i punts com per reaccionar, però sembla que el malalt està a punt d’entrar a quiròfan amb un diagnòstic molt mal d’encobeir i d’incert resultat. Tot dret... a la unitat de vigilància intensiva.
El partit següent el jugarem dins el Figueral enfront d’un rival d’infaust record: l’Atlètic de Rafal. Vull recordar, perquè és de justícia recordar-ho, que allà i davant els maleïts succeïts, tot l’equip i tota la directiva del Rafal es portaren com autèntics senyors i esportistes. No n’estaria gens malament que per part del públic assistent i per part dels jugadors locals, l’equip groc-i-verd de ciutat fos rebut i complimentat amb un calorós i afectuós aplaudiment. Per part de la directiva una plaqueta commemorativa agraint tan gran conducta n’estaria beníssim. És el mínim que l’Escolar pot fer. De veritat que n’estaria molt bé. Quedar bé no costa res i fa senyor! L’Escolar sempre ha sigut un club senyor!
Vull aprofitar l’avinentesa d’aquesta crònica, i que el Pisuerga passa per Valladolid, per convidar a tots i a cada un dels estimats lectors d’aquestes «rondalles gabellines» a la presentació del meu nou llibre: Pupil·les de llegums (Llegats i lligams). Aquesta presentació, patrocinada i organitzada per Cap Vermell, tindrà lloc el pròxim divendres 22 d’abril a les 20 hores al Teatre municipal de Capdepera. Ús esper a tots amb veritable entusiasme i goig!
Visca l’Escolar victoriós!
Biel Torres
