Escolar 2 – Pòrtol 2
Benvinguts siau estimats lectors tots quan sou...
Aquesta setmana començava amb la sorprenent decisió dels Ramis, Maties i Jordi, de deixar la direcció tècnica de l’equip. Nosaltres a la crònica del partit del Can Picafort ja vàrem alertar que albiràvem certes conductes i certs moviments que convidaven a estar atent a l’evolució setmanal de l’equip propietari del Figueral. Aquesta decisió voluntària per part dels Ramis l’han presa, amb la bona i única intenció, de donar una mica d’aire fresc i un canvi positiu a la direcció de l’equip, després dels últims evidents mals resultats pentinats a aquestes agòniques darreres jornades. Dimecres passat s’acomiadaren amistosament dels jugadors. Ells, en cap moment, han volgut ser una trava, més aviat tot al contrari, han fet, generosament, una passa de cap a un costat perquè es pugui produir un canvi a la direcció tècnica de l’equip. Des de Cap Vermell vull agrair sincerament la gestió, la bona feina realitzada i l’estimació de cap els nostres colors que aquestes dues persones han anat demostrant setmana rere setmana. De cap de les maneres es mereixien aquest injust final, doncs, a més de bones persones són uns professionals altament qualificats per dirigir sobradament a l’equip gabellí. Maties i Jordi moltes de gràcies per la vostra professionalitat demostrada i heu de sabre que ja formeu part de la història del nostre estimat Escolar.
L’elegit, amb molt bon criteri per part de la directiva, per dirigir aquesta part final de la competició ha estat el bo de n’Isma Venera. Si qualcú coneix a la perfecció a l’equip i pot capgirar aquesta inèrcia negativa, aquest, fora dubtes és n’Ismael. Ell i el seu cos tècnic faran tot el possible i tot l’impossible per col·locar a l’Escolar als llocs que segurament per qualitat i prestigi li pertoquen. Ningú diu ni pretén que això sigui una tasca fàcil, però directiva, plantilla i afició recolzarem, en tot moment, la gestió d’aquest bon entrenador local. Isma... benvingut de bell nou a casa teva!
Sembla que la incorporació del preparador físic Jaume Moll serà una realitat dins un breu espai de temps. Sempre que en Jaume ha portat la direcció física de l’equip veritablement la seva feina ha donat molts bons resultats. Pareix que jugadors com en Juanlu Flaquer i Javi Garcia en un primer moment estaran sota l’atenta direcció i de la seriositat de l’entrenador. No es descarten noves i graduals incorporacions fins que la plantilla sigui del gust del nou cos tècnic.
A aquest emplomat diumenge s’ha jugat el partit corresponent a la vint-i-vuitena jornada d’aquest complicat campionat de lliga de la primera regional balear. Des de la temporada 2017/2018 l’Escolar i el Pòrtol s’han enfrontat un total de vuit ocasions. D’aquests encontres quatre victòries han sigut per l’Escolar, tres pel Pòrtol i l’únic empat ha sigut l’aconseguit avui.
Vull dir que el Pòrtol ha agradat. Sobretot el seu número nou que ha jugat escorat a la banda esquerra de l’atac de l’equip del poble del fang. Aquest bon i esmolat jugador ha estat un vertader còlic nefrític pels defensors verds-i-blancs. No debades, aquest número nou, d’un fort tret que el ben col·locat Alexis, no ha pogut aturar, ha estat el gol de l’empat a un de l’equip representatiu dels icònics siurells. El segon gol visitant també ha sortit de les botes d’aquest bon jugador que, després d’entrar per banda, ha deixat la pilota franca a un company que venia des de darrere que sols l’ha agut d’empènyer per marcar. La resta de l’equip portolà és un equip ple de jugadors veterans, amb ofici i d’un portent físic força demostrat.
Avui n’Isma ha hagut d’improvisar certes posicions de l’equip titular. Aquesta circumstància repetitiva i oiosa va inclosa amb el tou sou de l’entrenador i amb la targeta identitària de l’equip. En Fajardo per expulsió, en Franco que complia cicle, en Torres per lesió i en Lliteres per malaltia no han pogut a ser de la partida. No obstant, l’alineació presentada, aquest diumenge no ha desdit en res a la presentada als millors diumenges d’aquesta temporada.
Alexis sota pals. Granados, Abdulai I i Ivan Campos com a defenses. Javi Maya i Edu Flaquer com a pivots defensius. Lluís Maya i Javi Garcia a les bandes. Al centre de la medul·lar Javi Barrantes. En punta Serapio i Miky. Aquest equip i aquesta alineació han donat certa solidesa i la redossa que l’equip havia trobat a faltar aquests últims partits. No ha sigut una primera part de cinema, però sí que s’ha vist un equip més decidit i resolutiu a l’hora de rectificar anteriors errades. Inclòs, després de les quatre ocasions de gol disposades aquest primer temps, el resultat d’un a zero en què ha acabat la primera part ens sembla com a curt. Al minut quaranta després d’una treta de cantonada en Ruedas, situat al segon pal, ha rematat de cap col·locant la pilota a l’altre pal molt lluny del porter. Un gol de qualitat que tot l’equip ha celebrat efusivament. El primer gol de la nova era Venera. Qualque espectador ens ha recordat que feia ja cert temps que no havíem vist gol per la gespa del Figueral. Ha sigut una primera part de laboratori a on els nostres eren molt conscients de no cometre els mateixos errors de partits passats. I Així ha sigut, no hi ha hagut espectacularitat ni força velocitat amb el joc, però sí que hem sabut dotar a l’equip de la seguretat i de la solidesa que tant en trobat a faltar.
De totes maneres el partit s’ha decidit als últims quaranta-cinc minuts. El Pòrtol que perdia al descans ha sortit amb les idees més clares i fitxes. De tot d’una s’ha fet un clar dominador del joc. Fet d’aquests ajusts han empatat el partit per, uns minuts més tard, posar-se per davant en el marcador. Els mateixos fantasmes de sempre no presagiaven res de bo i la gent de la grada començava a despòtica de l’equip i dels seus jugadors. Ha sigut en Lluís Maya, dins una jugada aïllada per banda dreta, que ha fet una mil·limetrada centrada que ha deixat a en Serapio sol enfront del porter visitant. En Serapio no ha fallat posant el definitiu empat a dos al lluminós fora llum del Figueral.
Un capítol a part mereix la mala actuació de l’àrbitre femení del partit. S’ha equivocat força vegades, pixant fora del test raig seguit. Amb les seves discutidíssimes decisions, ha tret de polleguera a pràcticament tot l’equip de l’Escolar. La frenètica i indiscriminada treta de cartolines grogues feia pensar que no acabaríem el partit amb els onze jugadors. Després de furtar-nos com a mínim un clar penal i quan sols passaven de dos minuts del temps reglamentari ha xiulat el final del partit. 
Una de les coses que m’ha agradat de n’Isma avui i que en Maties no solia fer han estat els canvis. Amb en Maties es realitzaven sempre tots els canvis; quan era necessari i quan no era necessari. Avui n’Isma sols n’ha fet un. Ni millor ni pitjor, però com diuen els entesos d’aquesta matèria: Cada mestre té el seu llibret.
Com a conclusió del partit vist avui diumenge podríem dir que l’empat, malgrat no satisfer a cap dels dos contendents, ha semblat just, vist el que s’ha vist, dins el terreny de joc. Amb unes altres circumstàncies un partit com el d’avui s’hagués perdut amb quasi total seguretat. Almanco i després de patir com cada diumenge s’ha aconseguit un puntet. No és un mal començament per un Ismael que treballarà de valent per adreçar la direcció errònia que havia agafat el nostre equip. Al final de la temporada sabrem del valor o de la inutilitat d’aquest benvingut puntet.
Dimecres vespre l’Escolar retrà visita al At. Llubí. Partit ajornat a causa de la vaga que els àrbitres feren en jornades anteriors. Al Llubí el tenim a tir i de jugar mínimament bé és un camp adient com per sumar punts. En cas d’obtenir aquests tres punts ens tornaríem a col·locar molt prop de la salvació. Després, el cap de setmana visitem un complicadíssim Arenal. Queden onze llargs partits per acabar la competició. Trenta-tres punts que diran, fora dubtes, moltes de coses i que posaran a tots els actors al seu lloc corresponent. Quin serà el lloc de l’Escolar?
Estimats tots quan sou ens tornem a llegir la setmana vinent...
Visca l’Escolar victoriós!
Biel Torres
Una jornada més a on no ha estat possible la suma dels tres punts en disputa. La dita assegura que: a entrenador nou victòria assegurada. Malgrat la bona voluntat de la dita no ha estat suficient el joc desplegat per l’equip verd-i-blanc com per conquerir la primera victòria de la segona etapa del cos tècnic de n’Isma Venera. Portam vint-i-vuit jornades i ens aguantem amb set victòries, sis empats i tretze partits perduts dins una zona incòmoda del tot.
