Benvinguts siau estimats amics tots quan sou!
Vint-i-tresena jornada del calendari de primera regional. Partit amb sabor de derbi descafeïnat. Els partits de rivalitat directa, ara mateix, no són ni de bon tros, com eren aquells partits d'un temps abans. Els derbis pràcticament duraven quasi dos mesos: un abans de jugar-se el partit i un altre mes després d'haver-se jugat.
Aquest passat divendres la directiva, amb molt bon criteri, va convidar a sopar a la plantilla del primer equip de l'Escolar. Ho va fer a un reconegut restaurant de la vila veïna d'Artà. Aquests estipendis culinaris sempre cauen bé, i insuflen un plus afegit de coratge per afrontar el que queda de campionat amb una altra sensació. Sols dir, amb estimació i bon rotllo, que al nostre estimat poble de la Vall del Garbelien hi ha restaurants molts bons per anar-hi a sopar. No cal engreixar el calaix extern amb uns diners que surten dels gabellins i que ja no retornaran a circular mai més per dins el nostre municipi.
Partit, el d'aquest diumenge, d'aquells que se sol dir: a cara de ca rabiós. I així a estat! A unes graderies força poblades els dos equips han disputat un partit realment interessant i que, almenys els jugadors gabellins, ens han deixat força satisfets.
El tàndem dels Ramis avui i de sortida han alineat a: Alexis sota pals. Ho ha fet molt bé. A la primera part ha tret una pilota endimoniada que rematada de cap per un vermell i molt ajustada al pal volia entrar dins la seva porteria. N'Alexis, allargant el braç elàstic fins a l'infinit hi ha posat el seu guant, detenint l'esfèrica com si fos un urbà dirigint el trànsit a una rotonda. Ha estat molt atent. guardant les esquenes de la seva defensa que, gràcies a la pressió que exercia l'equip, estava en bastants ocasions, lleugerament avançada. La resta del partit se l'ha vist molt concentrat, ordenant i col·locant als seus companys.
0-1 Gol de Lliteras al minut 89
Avui hem tornat, altre cop, a la defensa de tres. En Lliteres per banda dreta li ha tocat barallar-se amb el millor jugador del Badia: el seu número 10. Ha tengut ajudes constant d'en Jaume Torres i entre tot dos han eixugat les internades vermelles-i-negres. Se l'ha vist molt concentrat amb les missions encomanades per l'entrenador. Ha estat segur, expeditiu i contundent dominat el joc aeri defensiu. Al minut trenta-vuit de la segona part, a la treta d'una falta a favor de l'Escolar, ha rematat depredador, assassí i mil·limètricament la centrada, donant una paràbola el·líptica a la pilota que, passant per damunt el porter ha entrat frenètica per l'escaire esquerre de la porteria defensada pel Badia. Gol importantíssim que al final ha significat la victòria dels verds-i-blancs. Al centre de la defensa ha retornat l'inexpugnable mur de granit: Franco Ariel Lima. S'ha notat la seva col·locació i el seu ofici. Pel seu lloc ha estat infranquejable i no ha concedit llicència a cap dels atacants rivals.
Espectacular el 'Pibe' que ha estat substituït per en Maties, supòs que pensant en el pròxim partit, per culpa d'haver vist una amenaçadora targeta groga. A la mitja hora de joc ha gaudit d'una gran oportunitat de marcar. Motivada per una treta de cantonada s'ha creat una mica d'aldarull dins l'àrea gran vermella-i-negra. En Franco que venia de segona jugada ha engaltat una bona pilotada que el porter, estant ajagut per terra, l'ha pogut treure a l'últim instant amb l'ajuda dels seus peus. A la part esquerra de la nostra defensa en Toni Miquel Fajardo que ha donat un vertader repertori de com s'ha de jugar amb defensa. Serietat, seguretat i sortida per incorporar-se a l'atac. Avui, fora dubtes, faltava lideratge i veterania. Si qualcú ha aportat aquestes qualitats, aquest, ha sigut en Fajardo.
Una línia 'Maginot' integrada per cinc mitjos. Al centre de la mitja amb la batuta directora del joc, els Maya Brothers que s'han cuidat, fent-ho de tiralínies, d'organitzar l'atac, la pressió i el replegament verd-i-blanc. Un més a baix com a pivot, i l'altra, més amunt jugant juntament amb en Barrantes. Aquesta dupla pot ser una bona i encertada possibilitat per liderar el centre del camp. Volen que ho sigui i, pel bé de l'equip, ho han de ser. El petit dels germans ha posat organització i verí a la sortida de la pilota. En Javi, una mica més endarrerit, ha facilitat les coses a una defensa que les veia venir d'una altra manera més minsa. Per molèsties físiques, en Lluís al descans, ha quedat als vestidors i s'ha notat la seva absència a la segona part. Vaja si s'ha notat! D'ençà que no hi ha sigut hem perdut el domini del joc i l'ocupació de l'espai dins el terreny de joc. Amb una paraula i fora importar donar més sabó: un excel·lent pels dos germans Maya.
A banda dreta ha jugat, avui si categòricament, en Jaume Torres, que venia de gaudir d'un cap de setmana d'esbarjo i luxúria devers la capital d'Espanya. Malgrat 'la movida' ha fet quilòmetres per vendre i regalar, i sempre els ha fet a màxima velocitat i a benefici de l'equip. Ha estat importantíssima la seva aportació en defensa i les ajudes que ha fet a en Lliteres. S'ha incorporat com un «torero» a l'atac assistint per banda dreta a les nostres dues puntes. De fet, la primera oportunitat de les tres que hem tingut la primera part ha estat seva. A una centrada que l'han deixat franc davant el porter del Badia ha disparat amb la mira telescòpica ben graduada, obligant, al porter de Cala Millor a fer una d'aquelles aturades antològiques. Al quart de la segona part ha hagut de ser substituït per falta de benzina dins el seu dipòsit. Beníssim per un Torres que, com sempre, ho ha donat tot.
Al centre de la mitja i vora en Lluís Maya en Javi Barrantes. En Javi Ha estat la baula adient per enganxar el joc dels mitjos amb les idees ferotges d'atac de les nostres puntes. És veritat que ara per ara és un juvenil, però pel qui desconeix aquest minúscul detall, diria que és un veterà més que, fora complexes, es tira l'equip a les seves espatlles fent-lo funcionar a dreta i esquerra, talment un rellotge. Molt bé per en Barrantes. Pràcticament, podria repetir tot el dit i escrit per en Barrantes pel fibrós i elèctric Hèctor. Ha treballat així com ho fan els vertaders veterans. Ha posat aquella unça de coneixement i tranquil·litat a l'hora d'atacar marcant el tempo i el ritme al seu antull. Ha defensat amb criteri com el qui més. Molt prest n'Hèctor deixarà de ser una gratíssima novetat per entrar, per la porta gran, al club dels consagrats. Que bé Hèctor!
A la punta de l'atac escolapi dos vertaders ganivets, dos trinxets de Sa Pobla, dos bisturís quirúrgics, dues catanes mortals japoneses esmolades com una fulleta d'afaitar. Dos «Tuaregs» del desert que no deixen ni donen mai una sola pilota per perduda. Poques coses podem dir que ja no hàgim dit del nostre estimat «cavallet de bastos», «l'amo» de la partida que sempre guanya. El veterà dels veterans. El punt d'honor fet persona. Avui, malgrat lluitar com sempre, no ha tingut sort de cara al gol, fallant inexplicadament, una gran bolla franca que l'ha enviat per correu certificat, en Ruedas. En Serapio és l'ànima de l'equip. Avui ha patit un ferri marcatge a l'amo que li ha deixat poc marge d'actuació, malgrat aquest condicionant, n'ha feta de les seves, una darrere l'altra. Motivat per una targeta groga, el mestre Maties, ha trobat oportú trametre'l a la dutxa abans d'acabar el partit, per així assegurar la seva participació en l'encontre de la setmana que ve. En Miki Ruedas s'ha sortit, rompent esquemes i cintures amb la seva endiablada velocitat. A la primera part ha gaudit d'un u contra u amb el gran porter de Cala Millor, sortint la pilota amb un efecte, de dedins a fora, fregant el pal esquer de la porteria del Badia. A la segona ha servit un gol cantat a en Serapio que l'ha estat impossible convertir. Ha fet feina a escarada posant a prova amb la seva relliscosa velocitat la paciència dels defensors locals. Fora dubtes el fitxatge d'en Miki, marcarà un abans i un després dins aquesta competida lliga. No debades, aquest corresponsal de trinxeres, va demanar fins a l'extenuació el seu fitxatge a principis de temporada. Ara no estaríem com estam; molt probablement, en vers de lluitar per sortir de places de descens, lluitaríem altius per ocupar les places que permeten jugar el play-off d'ascens. Avui, l'equip ja s'ha vist empoderat i amb altres maneres, gràcies a la participació d'aquest excel·lent davanter.
En Ramis a partir del primer quart de la segona part ha anat introduint canvis, que gratament, han mantingut el nivell i el ritme aconseguit pels jugadors substituïts. Així ha sortit n'Alvaro, en Granados, n'Ivan Campos, n'Abdu II. La gran novetat d'aquest diumenge ha sigut la retornada de n'Edu Flaquer que, els quasi quinze minuts que ha jugat, ho ha fet a un bon nivell i a un bon ritme. Seva ha estat la treta de la falta que ha rematat en Lliteres marcant l'únic gol del partit. Crec, sincerament, que avui tot l'equip amb general és mereixedor d'un gran excel·lent i d'una gegantina matrícula d'honor.
La primera part ha començat amb tímids i dubitatius llancis per part dels dos equips. Molt prest s'ha vist que l'Escolar ha imposat la seva bona col·locació dins un gran terreny de joc que li era favorable. Més ben col·locats que els seus rivals i fruit d'una pressió estructurada baix el jou del seny els verds han exercit aquesta pressió sobre la sortida jugada de la pilota per part del Badia, cosa que ha fet que els locals estiguessin incòmodes i desterrats arran de tota la primera part i que no trobessin, malgrat intentar-ho, la tecla adient per adreçar la malifeta. El Badia ha anat a remolc durant tota la primera part, d'un Escolar que tenia perfectament assimilades les directrius donades per l'entrenador. De fet, l'equip ha gaudit de tres magnífiques ocasions de gol per anar-se'n al descans amb una clara avantatge. Per contra el Badia sols ha tingut una clara ocasió que n'Alexis s'ha n'ha cuidat de desbaratar.
A la segona part i sols a un minut de la represa el número deu del Badia ha fet una gran penetració, deixant asseguts a mig equip de l'Escolar, que no ha estat gol per molt poquet. Aquesta ocasió ha donat a entendre a l'Escolar que el Badia no anava de bromes i que sortia tot dret a aconseguir els tres punts en disputa. Fruit del domini del Badia l'Escolar s'ha hagut de conformar jugant a un esperançador contraatac que, de tant en tant, sorprenia els locals. Es coneix que les directrius inculcades per en Varon durant el temps de descans han fructificat dins el si del seu equip. L'Escolar ho intentava, però suposam per cansament i la introducció de nous jugadors, la pressió efectuada a la sortida de pilota no era gairebé gens efectiva. La fèrria i col·locada defensa dels verds i els dos ganivets de la punta d'atac, han estat la clau que ha servit per obrir el pany de la victòria. Com ja he dit més amunt, faltant vuit minuts pels noranta quan en Lliteres d'una esplèndida i encertada caparrotada ha marcat l'únic gol del partit. L'àrbitre, que ho ha fet bé, ha allargat deu minuts el partit. Això ha fet que l'angoixa i el temor circules pels gabellins asseguts a la grada. Final del partit i tres punts d'or a la butxaca.
Setena victòria dels pupils d'en Maties Ramis que fa que l'equip es col·loqui a un sol punt de la salvació. El proper cap de setmana un altre derbi per disputar. Un derbi, que a mi particularment, en fa molt de respecte i una mica de por. Darrerament, dins casa nostra, els rivals s'enfilen a les nostres barbes i ens posen la victòria molt costerosa. El Porto Cristo malgrat ocupar l'última plaça de la classificació és un expert en complicar el partit a qualsevol equip. Haurem d'anar molt en compte i tenir les idees molt clares per doblegar la rabiosa solvència dels portenys. L'ombra allargada del Llubí, de l'Uyalfas, del Can Picafort, del Campanet i qualcun altre, rondinegen les clarianes d'un Figueral mancat de figueres. En cas de guanyar el derbi significaria haver aconseguit nou punts d'una tirada. Cosa, que fora dubtes, ens allunyaria dels llocs perillosos de la classificació. Tan sols no arriba a un mes i vèiem la botella mig buida. Ara les coses pareix que han canviat i la botella sembla mig plena. Qui ho havia de dir? Tant de bo la inèrcia segueixi amb símptomes ascendents i que nosaltres ho poguem comptar.
Estimats lectors tots quan sou, avui ens ha tocat riure. Ens agrada riure i volem continuar rient. Diumenge és el partit del dia H i de l'hora zero. Per favor, no malbaratem l'ocasió. Amb aquest partit ens hi va qualque cosa més que l'orgull i l'amor propi.
Verdes hem de guanyar!
Visca l'Escolar victoriós!
Biel Torres
