1-0. Gol de falta de Lluís Maya.
Benvinguts siau estimats amics tots quan sou...
Abans de l'inici del partit s'ha guardat un respectuós i sentit minut de silenci per les ànimes i memòria d'en Pedro Sancho Sureda i per la d'en Tòfol Irles malauradament finats aquestes darreres setmanes de festes. El més profund condol per les afligides famílies d'aquests companys i exjugadors de l'Escolar. Estimats companys descanseu en Pau... fins aviat!
Represa del campionat autonòmic de la lliga de la primera regional. Passades les festes de Nadal i a les portes d'un Sant Antoni que es presumeix descafeïnat i magre de veritat, l'Escolar, avui dissabte, ha jugat el primer partit de la segona volta d'una lliga i d'una categoria que ens està fugint, ben igual, que fuig l'arena quan rellisca entre els dits oberts de les mans. Un partit jugat en família on l'afició, una vegada més, ha brillat per la seva absència i s'ha estimat més la calentor de la taula braser que les gebrades graderies del Figueral.
Després de suspendre la setmana passada el partit corresponent pels positius de la Covid-19, aquesta setmana, també en tres positius i un safaster innombrable de baixes (no és cap novetat), hem jugat, i dic jugat per dir qualque cosa elegant, una cosa pareguda a un partit de futbol, on els tres punts en joc, eren de vital i extrema importància. El que no sé i dubto a veure si l'equip sabia d'aquesta vital necessitat... No ho sé!
L'equip ha entrat dins l'obscuritat dels mesos de gener i febrer. Mesos que, per història, són els mesos més dolents i terribles pels interessos del nostre equip. Si a aquest factor desestabilitzador i històric li afegeixes que als entrenaments setmanals, sols són, entre set i vuit jugadors i que fa més o menys un més que l'equip pràcticament no entrena, mal anem i aquestes són les conseqüències que tenen aquestes terribles casuístiques. Tampoc sé, si el bo d'en Maties Ramis sap, és conscient o qualcú li ha explicat de la transformació a dolent que pateix l'equip durant aquests mesos d'hivern... Seria important i necessari explicar-li...
Avui podríem dir que, per part d'un desconegut Escolar, han sortit a jugar un partit de futbol onze camisetes verdes, onze calçons curts blancs, onze calcetes verdes i onze parells de botes. Tot aquest abillament fora un cos humà a dintre seu capaç de bellugar amb harmonia i dóna vida o sentit a tota aquesta bogeria. L'equip avui ha oblidat de venir al partit amb l'amor propi i les ganes posades. Segurament que, fora voler, se l'han oblidada al penjador de casa seva.
No volem ser malastrucs, cendrosos ni volen ser motiu de desestabilització, però avui dia 15 de gener del 2022, mireu el dia en què us ho dic, vist el que s'ha vist dins el terreny de joc, el que passa a fora del terreny de joc i el que es pot intuir que encara esdevindrà, l'Escolar, si és veritat que baixen vuit equips, acaba de signar, irremeiablement, el seu descens de categoria. Això està dat i beneït!
L'alineació que avui ha exhibit, per dir qualque cosa, l'Escolar ha estat la següent: Alexis sota pals; Lliteres, Franco i Fajardo a la defensa; Ivan Campo i Lluis Maya com a pivots; Torres, Barrantes i Juanma al centre del camp; a la punta de l'equip Toni Serapio i Hèctor. A la banqueta n'Alfonso Mesa (juvenil) com a porter suplent, Sow Abdoulaye, Javi Maya, Diouf Abdou, Alejandro Mora (juvenil) i Álvaro Ramos (juvenil).
Avui ens jugàvem alguna cosa més que tres punts. Enfront d'un equip dels més xerecs de la categoria necessitàvem una victòria per començar a deixar equips per darrere nosaltres. Amb l'empat a dos, d'avui el Huialfas, en cas d'un hipotètic empat al final de la lliga, quedaria per davant nosaltres. El resultat obtingut a la visita de Sa Pobla fou d'empat a un.
Internada de Fajardo que ha acabat amb la falta del primer gol El partit ha començat molt tebi per ambdós contrincants. Tant un com l'altra deixava jugar al seu rival. No hi ha hagut cap mena de pressió. Ni la posició ni la pilota ha estat desig de cap dels dos equips. Els poblers que han vingut a no perdre i l'Escolar que no sabia si estava jugant un partit de futbol o era a les encalçades de Sant Antoni han fet motius per endur-se'n la victòria. Sobre el minut deu i després d'una bona jugada trenada entre en Fajardo i n'Hèctor que ha acabat amb una falta sobre la retxa de l'àrea gran dels visitants, en Lluis Maya, per l'esquadra ha convertit el primer gol de l'Escolar. Semblava molt fàcil, fora fer res de l'altra món i fora cap esforç físic ens hem trobat comandant el marcador. De mica en mica, els poblers, que són xerecs, però no beneits, s'han deixondit i s'han fet amb el domini del partit. Fruit d'aquesta circumstància, després d'una bona jugada per la banda esquerra del nostre rival, l'extrem l'ha passada enrere i el jugador de l'Huialfas, completament lliure de marca ha posat l'empat a u al marcador. L'Escolar ha disposat, per part de n'Hèctor d'una bona jugada de gol. Hèctor envers de passar la bolla a Toni Serapio, que estava totalment tot sol, s'ha estimat més provar-ho. No ha tingut sort, enviant el cuiro per sobre del travesser de la porteria visitant. Encara sort que als dos darrers minuts d'aquesta primera part els poblers han gaudit de dues increïbles ocasions de gol, que no han marcat, perquè el seu saber no els permet arribar-hi. Acabar amb un u a tres feridor haguera pogut ser una realitat.
A la represa no hem observat cap canvi d'actitud per part dels verds de l'Escolar, que són, els que de veritat ens importen. Les camisetes i els calçons curts, orfes de cos director, pul·lulaven orfes i fora sentit, fent ziga-zagues erràtiques per dins el camp de futbol. Els poblers, que es conformaven amb un empat, s'han tirat còmodament erera a veure-les venir. Han optat per sorprendre'ns al contraatac. Amb una d'aquestes en Toniet Serapio tirant de galons i de collons a una jugada personal, individual i intransferible ha marcat el dos a un. Un gol del tot inesperat vist el menfotisme i el mal joc esgrimit pel nostre equip fins aleshores. Amb el dos a u, pens que l'Escolar havia d'haver estat una mica més intel·ligent i passar a defensa de quatre. No és la primera vegada que ens passa, però si, que esperam que sigui la darrera. Ja ho veurem, va dir aquell...
En uns dels nombrosos contraatacs de l'Huialfas, on la nostra defensa i el nostre porter no s'han entès, el davanter vestit de negre, s'ha trobat tot sol pilota als peus i porteria buida. L'empesa una mica i gol evident. El dos a dos estava servit. Així mateix, en Lluis Maya a una bona jugada d'atac, ha estavellat el cuiro al pal esquer de la porteria poblera. A les acaballes del partit n'Abdu II, tot sol i a porteria buida, l'empesa tirant-la, com sempre, a defora dels tres pals. Dues jugades més i l'àrbitre del partit ha mostrat el camí dels vestidors als dos equips.
En resum, estimats amics, partit infumable, dolent i horrible aquí on n'hi hagi. Feia estona que no veiem un equip amb les ombres tan mortes, mancat d'entusiasme i ganes de jugar a futbol. Amb aquesta aptitud no podem esperar res de bo. Ja ho he dit més amunt... ja som equip de segona regional.
El proper dimecres a les nou del vespre l'Escolar, o el que queda d'ell, retrà visita al Pollença i Port per disputar el partit ajornat de la setmana passada. Si no canviem la nostra predisposició i hi posem una mica d'amor propi molt malament ens anirà la cosa. Esperam, pel bé de l'equip, que tornin els ànims i les ganes de lluitar. Si no és així que cada pal aguanti la seva vela i el darrer que tanqui la porta...
Fins aviat estimats tots quan sou...
Visca l'Escolar victoriós!
