Alexis, Torres, Franco i Fajardo, els quatre supervivents de la plantilla que va pujar.
Benvolguts siau estimats amics tots quan sou!
Ben arribats a la crònica de la divuitena jornada de lliga d'aquest campionat de primera regional. Aquesta primera regional, recordeu aquests quatre anys passats, que tantes suors i llàgrimes ens constà per poder-hi arribar. No pareix vera, però sembla que fos ahir... De vegades és necessari mirar de cap enrere per sabre i valorar el que tenim per endavant.
Aquest cronista de pijama i orinal, lletraferit i revetler, avui n'està de celebració, com també l'editorial Cap Vermell. La crònica d'avui és, senyores i senyors, ni més ni menys, que la número cent d'ençà que inicià, tot xino-xano, aquesta singladura futbolera. Quan acabi la crònica d'avui, amb el vostre permís, em faré un petit homenatge. Hem de beure una 'Edinger' ben fresqueta a la salut de tots els incondicionals lectors que setmana rere setmana ens segueixen i ens llegeixen. Salut per a tothom i, que aquestes cent cròniques, si Déu i l'autoritat ho permeten, sols siguin les primeres cent de molt més.
Deixem de banda l'anècdota setmanal i anem tot d'una, amb ganes, amb ràbia, amb coratge, amb apassionament, amb arravatament i peu a la post a desossar, a desballestar, a disseccionar, a desbudellar, a d'esbotifarrar i a esmicolar el que ha donat de si aquest interessantíssim i transcendental partit. Aquest últim partit d'aquest dos mil vint-i-un tan verinós, capritxos i toca pilotes.
Horabaixa de fred. Pel meu gust: poca gent a la grada i un horari que no convida ni engresca a la gent de participar del futbol gabellí. Si he de ser sincer, m'agrada més el típic diumenge de sempre a les quatre del de capvespre. Aquest dia i aquesta hora, és per antonomàsia, sinònim de futbol.
Durant tot el temps que portam d'aquesta complicadíssima lliga m'he queixat, setmana rere setmana, que la plantilla era esquifida i que ens faltaven uns quants de bons jugadors per suplir baixes, malalts, expulsats o gent que és de viatge. Doncs, avui ha quedat pales que la solució és a casa. Avui en Maties Ramis 'Team' ha vestit a quatre juvenils per afrontar un partit d'aquests de pinyol vermell, doncs, avui el nostre rival és un competidor directe, i com ja diguérem la setmana passada, assequible.
A més dels ja assidus Hèctor Herrera, Javier Barrantes i Juanma Franco avui s'han incorporat a la festa n'Alejandro Mora i Álvaro Ramos que han debutat i se'ls han vist bones maneres que no han desdit en res amb la qualitat de la resta de l'equip. També, avui a la banqueta, hem pogut veure, gojosos, en Miquel Martí 'The Wall' i en Javi Maya 'La cobra', que donat el resultat, s'han estimat més descansar una setmana més. De veritat ens congratula molt que aquests dos importantíssims jugadors estiguin a la recta final de la convalescència de les seves particulars lesions. Avui les baixes eren: Javi Pérez, Lluis Maya, Edu Flaquer, Joan Sard i 'El cavallet de bastos' Toni Serapio. Cinc titulars dels 'ibèrics potes negres', quasi res porta el diari... no són bromes, no!
Cal significar i destacar que uns dels millors i més regulars jugadors, en Joan Sard, ja no tornarà, malauradament, a jugar més enguany, donat que, a principis d'anys comença l'Erasmus que li servirà per acabar la seva carrera universitària. Sols puc dir que el trobarem a faltar moltíssim i que l'equip perd l'equilibri que en Joan amb el seu saber i bon fer, partit rere partit, ha donat a l'equip. Des d'aquesta crònica i des de Cap Vermell desitjam al gran pivot gabellí molta de sort amb els estudis. Que el trobarem a faltar molt i, que si pots, tornis molt prest. A reveure Joan!
L'equip titular pel partit d'aquest gebrat dissabte ha estat el següent, i sempre ja dins el clàssic, 1-3-5-2-: N'Alexis 'L'aranya del Figueral' que ha estat molt segur i encertat al llarg de tot el partit. Com a centrals en Xavi Granados 'El provocador', el 'Pibe' Franco i en Sow Abdoulaye. En Xavi Granados ha estat bé i sobri. Al gol del Santa Maria haguera pogut fer, si m'apureu, gairebé qualque coseta més; la part positiva: avui no ha vist l'habitual targeta groga. Tot un èxit! En Sow 'La Roca' a estat infranquejable per alt, però molt dubitatiu i erràtic amb l'esfèrica als peus. El 'Pibe' continua amb un estat de gràcia que el fa imprescindible al centre de la defensa. Du uns quants de partits que es surt i avui ha tornat a ser un dels millors. A la mitja en Colau Sureda 'El ca de bou' i en Jaume Torres 'Mackie Navajas' per bandes. A en Colau l'hem vist més treballar en tasques defensives i fent cobertures a en Sow que no en atac. En Jaume Torres s'ha dedicat més a defensar, ja que les circumstàncies del partit així o aconsellaven. Ha ajudat, fent cobertures i relleus a Granados, però, així i tot, ha posat la verticalitat i la profunditat de l'equip a les seves cames. Ha jugat tot el partit, i això és una bona notícia, doncs, últimament arrossegava unes molèsties musculars que no el deixaven jugar a ple rendiment. Ha pujat la banda i ha creat perill. Al centre de la mitja en Toni Miquel Fajardo 'El Dandi' i en Miquel Lliteres 'El Pollancre'. Aquests dos jugadors quasi podríem endevinar que a partir d'avui seran els nostres pivots. Ho han fet bé, però acostumats a l'equilibri que aporta en Joan Sard, ens hem quedat en ganes de més. En Fajardo avui, cosa anormal amb ell, no ha estat encertat a l'hora de la passada mitja i curta. En Lliteres porta una progressió meteòrica; fora fer renou ni aldarulls, ara mateix, és un dels titulars imprescindibles de l'equip. Al vèrtex de la medul·lar en Javier Barrantes 'Matrix' que ha estat la baula que ha cuidat encertadament d'enllaçar la mitja amb la davantera; ha assumit el lideratge amb la personalitat impròpia d'un juvenil a l'hora de llançar les faltes i ha materialitzat executor el segon gol de l'Escolar. Molt prest el veurem fer les maletes, doncs, el Figueral, amb un no-res, li quedarà petit. A la punta de l'equip n'Abdou Diouf 'l'Escorpí del Figueral' i n'Hèctor Herrera 'El Suau' que avui ha estat el millor fora dubtes dels catorze jugadors que han intervingut al partit. A més de marcar el primer i donar el segon gol ha estat l'actiu amb més perill i verticalitat de tot l'equip. Ha desbordat a la defensa del Santa Maria; s'ha mogut i s'ha escapolit tant per banda dreta com per banda esquerra. Pel Santa Maria ha estat un vertader mal de cap. N'Abdou ha batallat i ha corregut. Així mateix, ha estavellat una pilotada al pal dretà de la porteria mariana. Quan ha estat substituït ha estat aplaudit per la grada en senyal de suport i per fer-li sabre que esperam molt més d'ell.
En Juanma ha substituït a n'Abdou. N'Álvaro a en Colau Sureda i n'Alejandro Mora ho ha fet per n'Hèctor Herrera.
La primera part ha començat elèctrica i molt prest, el partit, se'ns ha posat de cara. Pràcticament, faria dos minuts de joc, quan a una pilota que la defensa dels vermells del Santa Maria ha endarrerit al seu porter, n'Hèctor ha pressionat al porter que no ha pogut controlar, incomodat, la pilota. El porter, complicat fins als esperons, li ha arriat una pilotada al cuir que s'ha estavellat al cos tendre de n'Hèctor. Aquest rebuig ha acabat inevitablement i sorprenentment, al fons de la porteria del Santa Maria mare de Déu.
Ja en teníem un, la facilitat d'aquest gol i la pressió que exercia tot l'equip convidava al fet que veuríem, més prest que tard, més gols. L'Escolar ha dominat clarament el partit fins al minut quinze. A partir d'aquí, els vermells, de mica en mica, han anat equilibrant la contesa. Cada pilota amb poder del Santa Maria era un important ensurt per l'Escolar que eixugava aigua de la sentina. Després del minut trenta el partit ha estat un vertader, estira-i-arronsa, amb arribades per part dels dos equips. Malgrat el joc d'àrea i trinxeres el marcador no s'ha mogut. L'àrbitre del partit, el senyor Pedro Rodríguez, dolent com un ca rabiós, ha deixat de xiular un clar penal sobre n'Hèctor que, driblada la seva marca, fugia tot sol i fora targeta de presentació per la banda esquerra, a visitar el porter contrari, quan ha estat assaltat i tomat fora cap mena de mirament, per la seva marca. El valent Héctor, després de la topada, ha hagut de ser atès per l'assistència mèdica de l'Escolar durant quatre o cinc minuts. L'àrbitre enfront de l'evidència ha fet el suec mirant a una altra banda. A la darrera jugada de la primera part, els defenses vermells del Santa han aturat la pilota amb unes clares mans dins l'àrea gran visitant. Aquestes mans l'han vista, via satèl·lit i per canal de pagament, mig món. L'àrbitre, més magre que un canyisset, mirava de cap a Pamplona.
A la represa l'Escolar disposava de jugar a favor de la porteria bona. Aquesta segona part, també de passades curtes i mitges del tot inconcretes, ha estat, en un principi d'un l'Escolar que havia posat «el turbo» per assassinar el partit com més aviat millor. Fruit d'aquest assetjament i enderrocament, sobre el minut vint-i-cinc i, a una espectacular jugada individual de n'Hèctor que s'ha internat dins l'àrea visitant i fent la passada de la mort en Barrantes l'ha creuada rasa i perfecta al pal contrari del porter. El dos a zero era una realitat i ens feia pensar que el partit ja era dat i beneit. Més lluny de la realitat, el Santa Maria renascut de les seves cendres ha començat a posar en evidència a la defensa gabellina que, se les veia i desitjava eixugant i acovardint pilotes per tot arreu. Amb una d'aquestes, quan ja havien vist més d'una vegada les orelles al llop, a una jugada per banda esquerra del Santa Maria, l'extrem vermell ha driblat la feble resistència d'en Granados. Tot sol enfront de n'Alexis el bon jugador del Santa Maria ha creuat, al pal llarg, convertint el dos a un.
Els fantasmes i els dimonis de sempre ja eren arribats. Tots els espectadors, cul estret i congelat, assistien atònits a les contínues envestides del Santa Maria. En Maties no aturava, «posseït i fora de si» de col·locar jugadors i donar instruccions amb vehemència. Cada jugada significava un ensurt de bon de veres pels interessos verds-i-blancs. Quin desgavell... tots els presents intuïen un mal final! A una de les nombroses tretes de cantonada en contra de l'Escolar el porter visitant ha pujat per intentar la rematada. El partit ha acabat amb el públic demanant insistentment l'hora. Bé està el que bé acaba. La cinquena victòria de l'era Ramis ja era una realitat. No ha sigut un partit de floritures ni de joc vistos, però sí que l'Escolar ha sortit conjurat i disposat, rabiós, a treure, així com fos, aquest partit endavant. És palesa «la pinya» que existeix als vestidors. Amb aquestes ganes i amb aquesta decisió segurament traurem molts de punts. Tant de bo sigui així i que nosaltres ho vegem! Amén!
Ara comencen les vacances nadalenques hi haurà temps per col·locar i recompondre les coses al seu lloc. Estrènyer quatre perns i a buidar la infermeria de ferits i baldats. Qui sap... tal volta el Pare Noël ens dóna qualque sorpresa en forma de reforços. El pròxim partit serà el dia nou de gener del vint-i-dos a dintre del camp del temible Pollença i Port. Hi ha temps suficient per esmenar errors i encarar la resta de competició amb ànims i objectius renovats. Ara mateix l'equip ocupa la catorzena posició amb vint punts a la taula classificatòria i a quatre punts de la salvació que dóna la dotzena posició. Ens hem d'esforçar per aconseguir la permanència... val la pena! Sols ens separen vint-i-dos punts de l'objectiu.
Lo dit: una cerveseta ben fresca a la vostra salut. Bon Nadal, Bones Festes, que els Reis Màgics d'Orient us duguin molts de regals i, que sobretot, i per favor siau amics estimats tots quan sou, molt feliços!
Ens llegim aviat!
Visca l'Escolar victoriós!
Biel Torres
