Benvinguts siau estimats amics meus tots quan sou!
Partit corresponent a la setzena jornada del campionat de lliga de primera regional. Avui, malgrat ser festa i pont, crec que les graderies han estat ben concorregudes i animades.
Horabaixa de fred, un fred, d'aquell d'uns temps primer i que fa molta d'estona que no patíem.
Ens ha sorprès gratament veure deu tanques publicitàries noves. Això vol dir que hi ha deu col·laboradors més que aporten la quota anual a la minvada caixeta de cabals del club. També un altre detall que ens ha agradat, ha estat veure a la banqueta local a quatre persones com a cos tècnic: entrenador, delegat, fissió i una altra persona que no saben quina és la seva ocupació. Tot això parla molt bé i a favor de la directiva, que de mica en mica, està solucionant les mancances que jornada rere jornada hem anat posant de manifest. Ara sols falta que, com a regal de reis o del pare Noel, ens duguin a qualque jugador gabellí d'aquests de campanetes i que estan escampats per mitja Mallorca. Que Déu ens escolti!
Ahir la directiva va tenir a bé oferir a la primera plantilla de l'Escolar un bon sopar. Aquests detalls i estipendis sempre estan i venen molt bé per pujar els ànims i fer pinya. Saben que el pròxim dia setze d'aquest més el club farà el corresponent sopar de Nadal al restaurant El Cruce de Petra.
Avui també, abans de començar el partit, s'ha guardat un minut de silenci. No saben cert en memòria de qui s'ha fet. Volem suposar que ha sigut pels tres joves que fa uns dies perderen la vida a un desgraciat accident de trànsit. Sigui per qui sigui: que descansin en Pau.
Anem, doncs, a entrar ja amb el que ha donat de si el partit d'aquest dimecres horabaixa. Pel partit d'avui hem recuperat a N'Edu Flaquer i a Toni Miquel Fajardo. Dos bons reforços que bé s'ha notat a dintre del camp. Dins el ja clàssic 1-3-5-2 han sortit al terreny de joc: Alexis sota pals. Lliteres, el Pibe Franco i en Fajardo com a centrals. Com a carrilers n'Hèctor Herrera i en Javi Pérez. Ocupant el centre de la mitja en Joan Sard i Edu Flaquer. Davant ells en Lluís Maya. En punta en Javi Barrantes i en Toni Serapio. Han ocupat un lloc a la banqueta: Campos, Abdoulaye I, Abdoulaye II, Xavi Granados, Colau Sureda i Juanma.
El partit d'avui el podem titllar de lleig. Que hagi sigut un partit lleig no vol dir que hagi estat dolent. Sols que les coses, malgrat intentar-ho en tot moment, hi ha ocasions que no surten com un voldria. Davant teníem un rival dels més xerecs que hem vist aquest any. No voldria ofendre els equips de penyes, però el Campanet ha semblat, talment, un equip de penyes que ha vingut a fer un partit de costellada. Dels dolents... dolents, però! Ha vingut a Capdepera a passar l'horabaixa, i a fer, el poc i malament que saben fer. Amb un 1-4-4-2 ha esperat a l'Escolar replegat i col·locat dins el seu camp. Ha donat la iniciativa del joc, la possessió del camp i de la pilota a l'Escolar. Tot això... perquè no tenien res més de valor que donar. Quan han pogut, minsament, han sortit amb tous contraatacs que la nostra defensa i, sobretot, el nostre bon i encertat porter, han desbaratat amb èxit i solvència.
Malgrat la baixa qualitat tècnica i tàctica del rival l'Escolar no s'ha trobat còmode en camp moment del partit. Li ha costat molt trenar jugades i encara més li ha costat arribar ordenats a la porteria dels campaneters. Avui hem abusat un poc de la passada llarga. Aquestes, quasi sempre, eren interceptades pel rival o eren molt difícils de controlar pels nostres jugadors de banda i puntes. També hem abusat bastant de voler entrar sempre pel centre de la infraestructura de l'equip rival, deixant les bandes òrfenes de pilotes per jugar o lluitar. He arribat a pensar que l'Escolar s'ha contagiat del ritme de joc que han ofert els jugadors vestits, avui, de carabassa. Semblaven més els butaners que no jugadors de futbol. Jugadors veterans amb abdòmens sospitosos i prominents més propis de camioners que no de jugadors de futbol.
Les nostres puntes s'han trobat desassistides durant massa minuts. En Toni Serapio ha hagut de bascular molt a banda per entrar en joc. Ha jugat molt lluny de la porteria rival. Des d'aquesta posició li ha costat molt posar la porteria al centre del seu assassí punt de mira. Les dues bandes d'avui tampoc s'han trobat amb els seus millors moments. Avui tot ens ha costat molt. Malgrat no trobar el forat del pany per obrir el sistema exhibit pel contrari, l'Escolar no ha deixat ni un sol moment de picar pedra. Dins el desajustament i l'anarquia que imperava arran de gespa l'Escolar ha continuat humil, decidit i caparrut, lluitant cada una de totes les pilotes i jugades per intentar treure petroli de qualcuna d'elles. Tant a la primera part com a la segona la tònica del partit ha estat la mateixa. El Campanet endarrerit i l'Escolar topant, una vegada darrere l'altra, amb els defenses camioners.
El temps anava passant. La primera part ha sigut un sospir fora veure solució als problemes d'elaboració i conducció que teníem. S'ha vist molt poca cosa. A la segona i jugant a favor de la porteria que a nosaltres ens agrada s'ha vist una mica més de futbol. Més iniciativa i més verticalitat. Això no obstant, el Campanet ens ha donat uns quants d'ensurts, que n'Alexis, molt segur al llarg de tot el partit, s'ha cuidat d'avortar. Seguien passant els minuts i el Campanet, cada cop, perdia més temps. Un punt els hi bastava. L'Escolar no ha perdut el seny ni el control del partit; ha seguit intentant crear perill dins un ordre anàrquic i del tot discutible.
Tota la graderia tenia el rellotge a la mà. Veia com els minuts s'anaven exhaurint fora cap canvi a l'inexistent lluminós. L'entrenador local ha tirat de banqueta fora aconseguir millorança en cap aspecte. Ha tornat a desmuntar la defensa, quan aquesta, donava estabilitat i equilibri. Molts dels que allà patíem hem recordat el partit de l'Arenal. De vegades l'entrenador no pot ser tan generós i donar entrada a tots els jugadors de la banqueta. Si els canvis aporten molt bé, però quan afebleixen, millor no fer-los.
Ha sigut al minut quaranta-cinc de la segona part, al darrer minut del partit, quan una pilota fora control que anava i venia per dins l'àrea petita del Campanet, ha caigut al cap del nostre millor valor, el cavallet de bastos, que l'enviada, dins un bon embolic de trànsit, minsament al fons de la porteria dels butaners. Gol del pitxitxi Sant Serapio!
Aquest gol ha estat molt celebrat per l'equip, cos tècnic i públic perquè suposaven obtenir els tres punts amb disputa i la quarta victòria d'aquesta lliga tan i tan complicada. L'àrbitre, molt absent durant tot el partit, ha afegit cinc minuts més a la rifa d'avui. Cinc minuts, que un poc més, i ens surt el cor per la boca perquè, els campaneters han gaudit, com a poc, de dues bones ocasions per empatar el partit. Encara sort que allà dalt, a la capella del castell, hi ha qualcú que sempre mira pels interessos dels bons gabellins.
Partit difícil, complicat i d'aquests que, si et despistes un poc, acabes perdent. Un Escolar que fora fer un gran partit ha lluitat i ha donat la cara en tot moment. Ha tingut molt clar que volia els tres punts en disputa. Ha sabut nedar dins l'anarquia i ha sabut ballar un pasdoble amb la més lletja de tota la lliga. Molt bé pels nostres abnegats jugadors que es mereixien, de totes totes, aquesta treballada victòria.
Destacar per igual, el bon partit realitzat per en Joan Sard i el de l'aranya del Figueral, n'Alexis, que, com a mínim, ha salvat tres ocasions clares d'un u conta u dels butaners camioners del Campanet. Tot està bé quan bé acaba i avui ens hem anat satisfets amb la quarta victòria d'aquesta lliga a sota els braços. La setmana vinent, dissabte dia onze a les 16 hores, es jugarà un altre partit molt complicat en contra de la Unió de ciutat. Tres partits dins la mateixa setmana... així anem! Tots els partits són complicats, però, de moment, no hem vist a cap equip que ens sigui superiors. Tant de bo puguem pispar qualque puntet...
Estimats siau amics tots quan sou, vet aquí la crònica...
Visca L'Escolar victoriós!
Biel Torres
