Benvinguts siau estimats amics tots quan sou!

Abans d’entrar a esmicolar el que ha dat de si el partit d’aquest dissabte, vull fer una rectificació sobre una informació que vaig fer la setmana passada. No em dolen peces, ni em cauran els anells per rectificar quan m’equivoc -gràcies a Déu no és molt sovint-. Vaig fer referència a què el fissió, aleshores de la setmana passada, encara no havia cobrat. Doncs, el president de l’Escolar, molt atent, m’ha fet arribar el resguard d’una transferència feta per l’Escolar, el dimecres dia 20 d’octubre a favor de Sergi Medina per un  valor de 500 €. en concepte de dietes i desplaçaments. Volen suposar que aquestes dietes i aquests desplaçaments és el sou estipulat pels seus serveis.

Rectificada la malifeta i evitant entrar en discussions estèrils que no porten a res de bo, anem doncs a continuar amb la crònica. A hores d’ara estic a l'espera d'esdeveniments sobre la situació de l'entrenador dels juvenils. Segons el president de l'Escolar, aquest bon senyor, és mereixedor d'una sanció exemplar, perquè ha vulnerat i s’ha passat el règim intern del club pels folres dels coloms. Tota aquesta paperassa plena de bones intencions, articles i règim sancionador, segons pareix, serveix de poca cosa.  Però jo ho entenc... la veritat sigui dita, trobar un nou entrenador per substituir a l'actual, a aquestes altures de la lliga, pot semblar una tasca fútil, però evidentment no ho és. Deixem idò, que maduri la fruita i que passin els dies i veurem com acaba tot aquest sidral.

De partit poc florit poden qualificar el presenciat avui al nostre estimat Figueral. El poc que ha tingut de vistós, ho ha tingut d’emocionant. És xocant senyores i senyors: contra l'Arenal férem un gran partit i, malauradament, perdérem. Avui, sincerament, malgrat intentar-ho, no ha sigut el nostre millor dia. Hem anat, pràcticament tot el partit a remolc del ritme i joc que han marcat els visitants, però a l'últim instant, fora abaixar els braços i fora deixar de remar, hem guanyat el partit. El futbol és imprevisible i és una sorpresa constant. Jo n'estic enamorat!       

És una veritable llàstima, portam dotze partits i el bo d'en Maties Ramis no ha pogut alinear al mateix equip en dos partits seguits. La infermeria en vers de minvar dissortadament engreixa, i això si que és un vertader problema. Jugam amb set jugadors menys en comparació a l'equip titular de l'any passat. Hem de saber valorar amb la justa mesura aquesta complicada situació.  Vist el que hem vist i patint el que hem  patit, aguantem l'equilibri  amb molt bona nota.  Avui en Joan Sard, per culpa de l’estrebada muscular patida la setmana passada,  ha estat baixa. I s’ha notat... vaja si s’ha notat la baixa del talentós Joan!.  Ja no vull pensar després de Nadal... De moment l’equip es sobreposa i treu el cap a totes aquestes dificultats afegides que sorgeixen jornada rere jornada.

Aquesta setmana és molt possible que sabrem, la gravetat o no gravetat, de les lesions d’en Miquel Martí i d’en Javi Maya. Hem de ser positius i esperar bones notícies. Dia vint-i-nou operaran, a la fi, a Dani Rodríguez del seu malmès genoll. N’Ivan Campos, i ja ho sabíem, serà baixa la resta de temporada a causa d'un problema de genoll que pinta molt malament.

Dins el ja l'assimilat 1-3-5-2, avui i per aquest partit, l’onze titular ha estat el següent: Alexis a sota pals. No ens agrada gens dir que un jugador no ha estat bé. Sabem que ells són els primers que ho volen fer bé i que són els primers que saben que no han estat a l'alçada. Avui, com també el dissabte passat, n’Alexis no ha estat fi. És un gran porter, això ja ho saben i no és necessari fer proclames a favor seu, però el notam incòmode, dubtós i nerviós. Avui ha tingut encerts i errades, però les errades que ha tingut són impròpies d’ell.

Els tres centrals: M. Lliteres per la dreta, Franco pel centre i el capità Fajardo, per l’esquerra. Han començat fluixets, però així com el partit ha evolucionat han entrat en dinàmica positiva de joc acabant fent un bon partit. A la mitja Edu Flaquer i Barrantes pel centre i a la punta del triangle en Lluís Maya. Bé per n’Edu que s’ha carregat a l’equip a l’esquena i ha estirat a empentes i travelades, durant els noranta i busques de minuts que ha durat el partit. En Maya ens va agradar  més la setmana passada jugant com a segon punta. No ho ha fet malament, però, jugant a segons quines posicions, es troba més endollat que no avui. Barrantes és un diamant en brut, setmana rere setmana evoluciona i aporta més coses a l’equip.

A la banda dreta en Jaume Torres i a l’esquerra en Xavi Granados, que tornava a l’equip després de l’inevitable descans per acumulació de targetes. En Granados ha estat sobri, correcta i ha complit molt bé amb les missions encomanades. Ha sobrat la targeta groga que li han mostrat. El tema de les targetes és el seu punt feble. En Jaume Torres  va a més segons passen els partits. Malgrat la banda no ser una posició desconeguda per ell, acostumat a jugar de lateral o central, ha de fer una bestreta física extra que encara no ha assimilat. No escatima esforços a l’hora de defensar ni a l’hora d’atacar. És normal que cada partit acabi amb els bessons a tall de clotell.

A la punta de l’atac, n’Hèctor i en Toni Serapio. Tots dos, malgrat estar molt aïllats i solitaris a la punta de l’atac, s’han mostrat i ofert per intentar rebre i participar del joc de l’equip. En Serapio, pel nostre gust, ha baixat una mica massa, pensam que ell sempre ha d’estar a dalt amb la canya parada. Les ajudes en defensa millor si les fa el segon punta.

La primera part ha començat molt dubitativa per la part defensiva que li correspon a l’Escolar. El Platges ha agafat la mida als nostres centrals tirant pilotes a la seva esquena que han estat un vertader mal de cap pels nostres defenses i porter. Una pilota estavellada al travesser; una altra estavellada al pal esquer una que ha sortit fregant el pal, tot junt i amb el gol visitant, ves pogut significar amb molta de facilitat un zero a quatre als vint minuts de joc a favor del Platges de Calvià. Podem dir que la sort, aquesta vegada ha estat al nostre costat. No hem sabut fer-nos amb el domini del centre del camp i en tot moment la línia de mitjos i la línia de davanters ha estat separada per massa metros. No hem trobat l’equilibri, ni hem sabut enllaçar amb els nostres davanters que han estat molt desatesos durant tota la primera part. Per banda sí que hem creat una mica més de perill tant en Xavi i, sobretot en Torres, han aportat la poca profunditat i ruptura de la primera part. Al minut quaranta ha sigut en Torres des de banda canviada qui, de cap i tot sol enfront del porter contrari, ha marcat el gol de l’empat. Aconseguir l’empat abans del descans ha estat molt important pels nostres interessos. Fruit de la jugada del gol de l’empat hi ha hagut una mica de picabaralla que ha acabat amb l’expulsió del tot injusta d’en Maties Ramis.

Al temps de descans els entrenadors han aprofitat per donar consignes noves i per reforçar i millorar el planificat a l’inici del partit. Malgrat les ordres impartides, l’Escolar no ha pogut desplegar el joc que ens té acostumat i que tant el caracteritza. Hem intentat jugar i fer-se amb un centre del camp que no hem pogut assolir en cap moment. Les oportunitats s’han anat alternant i el Platges de Calvià ens ha posat molt costerós el partit. No hem pogut jugar com ens agrada a causa de  la ferma oposició de l’equip rival. Tota la segona part ha estat un estira-i-arronsa continu per veure qui es portava els tres punts en disputa. En Jaume Torres, d’un tret llunyà ha estavellat la pilota al travesser del Platges. En Toni Serapio d’un tret des de la banda dreta ha estavellat el cuiro a l’escaire de la porteria rival. Jaume Torres ha deixat una pilota franca a Serapio que, tot sol davant el porter, no ha pogut marcar. Els nervis a les grades eren evidents i l’empat, vist el que hem  vist, no el veiem, conformats, com un resultat dolent.

La banqueta ha començat a moure’s. En Pérez ha substituït a un Hèctor que no acabava d’aportar tot l’atac que l’entrenador desitjava.  És una pena que en Javi Pérez amb la qualitat que té es limiti ha jugar dins una porció de terreny tan curta i estreta. En Pérez, igual que en Torres, ho han de provar amb més ocasions. L’equip necessita aquest esperit incisiu i plus a l’hora de fer mal a l’equip contrari. En Colau ha substituït a un Torres que com ja he dit, tenia les bolles a tall de clotell. I ha sigut el mateix Colau, quan faltaven quatre minuts per acabar el partit, qui ha passat una bona pilota «al nostre cavallet de bastos» que, amb molt bon criteri sé la a jugada per banda dreta i la creuada amb precisió suïssa al pal esquer, a on no hi ha pogut arribar el porter calvianer. Aquest gol ha estat molt celebrat per tot l’equip i per tot el públic assistent.

Quedava per jugar uns pocs minuts més tot el descompte que l’àrbitre hi ha volgut  afegir. Vull dir que l’àrbitre i la seva assistent de banda dreta han donat un vertader festival d’Eurovisió quan a ineptitud i desconeixement del reglament, ja que l’han aplicat de forma arbitrària i capritxosa. Han tret de polleguera als vint-i-dos jugadors, més a les dues banquetes. Mirau si és mal de fer, però ningú ha quedat content amb la labor d’aquestes dues col·legiades. Crec, que la federació balear, hauria de tenir una mica més de respecte i consideració de cap al futbol i a la gent que el practica i, sobretot, al qui el veu. Això, senyores i senyors, és un  despropòsit tan gran com el nostre castell.

A l’últim minut del partit el Calvià ha disposat d’una falta, la qual l’ha haguda de treure en dues ocasions. A la segona vegada el centre ha estat rematat marcant gol el Calvià. Quan tots ens posaven les mans al cap, la malfeinera assistent de banda ha aixecat la bandera assenyalant un fora de joc que no sabem d’on ha sortit. Encara sort!

En resum: tercera victòria rapinyada de l’era Ramis  i la segona consecutiva. Aquest bon resultat ens ajudarà a escalar qualque posició dins la taula classificatòria. L’equip agafa un plus de moral que ens farà molta de falta pel pròxim partit.  Com ja vaig anticipar la setmana passada retem visita al tot poderós At. Rafal. Un partit dificilíssim, i més dins aquella capsa de mistos que té per camp el Rafal. Qui sap? Amb aquest plus de moral els nostres són capaços de donar una bona sorpresa. Per ells n’estic segur que no quedarà. N’estaria bé! A què sí?

Fins que arribi aquest partit ús desig que passeu una bona setmana. Aneu amb compte amb el fred, la pluja i el vent. Tan de bo la setmana que ve puguem tornar a riure tots junts.

Estimats tots quan sou: Visca l’Escolar victoriós!