Espanya 2 – Escolar 3


Benvinguts siau estimats amics tots quan sou!

D'altra vegada aquí, a l'estaqueta de la informació esportiva, per contar-vos amb molt de gust i il·lusió, el que ha donat de si el partit del primer equip de l'Escolar a l'onzena jornada de lliga.
Abans d'entrar a esmicolar el succeït aquest horabaixa inclement i ventós de novembre, vull fer una petita voltera per passar per les interioritats més secretes de les giragonses de la planta noble del Figueral. Aquesta setmana ha sigut intensa, hi ha hagut brou i no ha sigut brou per fer un consomé calentet el que ha esdevingut, més sinó, un brou de peus bruts i ben salat.

A l'entrenador dels juvenils, José Diego Domínguez, no n'hi ha passat d'altre més bona pel seu capet mancat del més mínim sentit comú, que encalentir i intentar convèncer als dos juvenils, Hèctor Herrera i Javier Barrantes, que ara mateix, juguen i entrenen amb el primer equip, perquè deixin la disciplina d'aquests i retornin per jugar amb els juvenils. De fet aquesta setmana, motivat per les proclames subversives de l'incendiari i desestabilitzador entrenador, cap dels dos juvenils han entrenat amb el primer equip. Que sapiguem, aleshores, aquest missatge ha calat dins l'ànim de n'Hèctor, que ja ha manifestat clarament i públicament, que s'estima més jugar amb els seus amics juvenils. Pel que fa a en Barrantes, crec, si no m'equivoc, que hi ha una conversa pendent, entre el jugador i l'entrenador Maties Ramis. Ja veurem que serà quan sigui cuit!

No n'hi faltava d'altra, d'esclata-sang, al primer equip. Si no li basta la complicació implícita que significa, sortir dels llocs coers de la classificació, ara, el tàndem dels Ramis, s'han de posar el vestit de bombers per intentar apagar el foc que aquest entrenador «esquirol i traïdor» ha calat dins els vestidors del primer equip. I la directiva que fa enfront d'aquest problema sorgit gratuïtament? Doncs, senyores i senyors, els directius fan el de sempre: res i mirar de cap a un altre lloc com el qui no vol la cosa! A més d'això... fan rialles a qui no en té!
Començant pel coordinador i acabant pel president, que no saben i no sabran mai, que és i que significa portar el govern amb mà ferma, estabilitat i equanimitat aquesta icona entitat, són uns complets pusil·lànimes. La resta de directiva que assisteix, passant despistats per allà, ha semblant i vergonyós espectacle badocant, no és capaç de dir, ni tan sols, aquesta boca és meva. Tots plegats, malauradament, han demostrat ser incapaços d'ocupar en dignitat i sabre fer el lloc que tan malament ocupen. És evident que tots aquests assumptes els hi venen grans i són incapaços d'aplicar una mica de raciocini a tot aquest merder. Ja no em faltava d'altra per veure, sentir i assistir: «aquesta directiva s'ha deixat concagar dins la boca per un insignificant i deslleial entrenador dels juvenils».
«Barca nova i bon vent» li havien d'haver donat a aquest espardenyer, golafre, egoista, prepotent treralel·la. Més aviat que de presa, però! Tot dret de cap a casa seva el havien d'haver enviat! Que no sap allò tan bàsic que no s'ha de mossegar a la mà que et dona menjar. No sap que tots els equips de la pedrera de l'Escolar fan feina, única i exclusivament, pel primer equip. No sap l'ètica i la comunió que ha d'haver-hi entre entrenadors; que al cap i a la fi són confrares i col·legues. No sap que no hi ha major orgull ni major premi per un jove jugador que el passin per jugar amb el primer equip. A hores d'ara, dubt molt, que aquest bon senyor tengui el carnet adient per entrenar, perquè a l'escola d'entrenadors ensenyen moltes de coses, però, el que no ensenyen, és a clavar ganivetades per l'esquena als teus propis companys de club. Ja n'està bé d'ineptes que no saben fer una o amb un tassó! Despatxau immediatament a aquest neteja-botes i, si no el despatxau, sereu vosaltres mateixos, senyors directius el que haureu d'agafar el dos!



Si amb això no n'hi ha prou ens ha arribat a les orelles que el fissio, que tanta orenga, controvèrsia i polèmica va originar a principis de temporada, després d'estirar-li el que no està escrit de la seva assignació salarial, a dia sis de novembre encara no ha cobrat ni un sol euro del sou que li havien promès. Qualsevol dia, aquest bon professional, agafarà els estris i se n'anirà amb les seves mans a donar massatges i arreglar els músculs malmesos a un altre lloc. I els que ho patiran no seran els «escarxofats» directius, sinó que seran els de sempre: els pobres jugadors.
Avui, com feia molt de vent, aigua i fred els «manaires» directius s'han estimat més quedar còmodes i calentets a casa seva i han tornat a deixar tot sol, davant del perill, a tot el primer equip de l'Escolar. Això fa pena! Pena, llàstima i vergonya! I el que també és inqualificable és que l'entrenador del primer equip, en Maties Ramis, hagi de sortir a la carrera, per assistir als jugadors que es van fent mal durant tot el partit. Això, senyores i senyors, és innoble i fa una pudor deshonrosa! Un club en setanta-cinc anys d'història que s'hagi de veure d'aquestes maneres... Increïble!
Ara, que ja han passat els cent dies de gràcia, els puc dir, a tots aquests que diuen ser directius: que si tenen un mínim de vergonya i dignitat se'n vagin per aquí a on han vingut! Directiva dimissió!

Quan ja portam més d'un vint-i-cinc per cent de lliga consumida cal mirar, molt de prop i en deteniment, la taula classificatòria. Per això i perquè s'ho mirin amb tranquil·litat, la tenim a bé, incloure-la al final d'aquesta crònica. El bagatge comença a ser preocupant, encara sort, que avui, hem donat la sorpresa de la jornada. Avui, a la fi, a l'onzena jornada hem aconseguit la segona victòria d'aquesta lliga tan complicada. Ja ho diguérem la setmana passada: si jugam com ho feren llavors és molt possible que les coses canviïn ben aviat. I han canviat... i ho han fet per bo! El guanyar fa riure, doncs, si és així, senyores i senyors tots quan sou, riguem!



Hem tornat a sortir molt valents, arriscant tot el resta que teníem a sobre aquesta taula de pòquer, perquè, com diu ben dit i encertadament la dita: el qui no arrisca no pispa... Sembla que l'1-3-5-2 ha vingut per a quedar-se. L'equip així com passen les jornades i els minuts més assimila aquest aferrissat sistema de joc.
Per aquest partit el bo d'en Maties ha tingut a bé posar a n'Alexis sota els pals de la nostra porteria. Avui, dissortadament, aquest bon porter ens ha mostrat la cara menys agradable del futbol. Al primer gol de l'Espanya ha fallat incomprensiblement el que era una pilotada tova i minsa que l'esperava amb les dues mans obertes i per endavant. La pilota per culpa de la mateixa inèrcia ha botat a terra per seguidament introduir-se ella sola dins la porteria de l'Escolar. El segon gol ha sigut degut a una pilota que ha rebutjat deixant-la morta dins l'àrea gran defensada per l'Escolar. L'atacant de l'Espanya sols ha hagut d'empènyer suaument l'esfèrica fins que aquesta ha tocat la xarxa de la porteria. Mala sort o tal vegada mal partit. A partir de l'errada del segon gol n'Alexis s'ha mostrat molt insegur i dubitatiu fent perillar, evidentment, tota la feina que havia fet l'equip durant tot el partit. La setmana passada va jugar i ho va fer molt bé en Biel Garau, pens, fora atrevir-me a dir-ho en veu alta, que el bo i jove d'en Biel avui es mereixia jugar. Però...

A la línia dels tres centrals han ocupat posició en Franco per la dreta, en Miquel Lliteres al centre i Toni Miquel Fajardo per l'esquerre. Molt bon partit d'aquests tres grans centrals. En Franco ha millorat bastant de dissabte passat a aquest. Molt prest el tornarem a veure en plenitud de facultats. En jove Lliteres també s'ha desferrat un partit de cine cinc estrelles. Inclòs, a una de les innumerables pujades, ha tingut l'encert de marcar el primer gol de l'Escolar que significava el zero a un del marcador. En Fajardo està en ratxa. Ja porta uns quants partits que juga a un bon nivell. Aporta seny, equilibra i equalitza a tota la defensa. Porta els galons merescudament. Ara que parlam dels centrals de l'equip, dir, al respectable que ens segueix, que el gran Miquel Martí pateix una lesió greu al menisc i sembla, que haurà de guarda molt de repòs o passar inexorablement pel quiròfan. Sigui el que sigui li desitjam una prompta i completa recuperació com més aviat millor. Ànims Miquel!
A la sala de màquines i de creació tres mitjos: en Joan Sard i n'Edu Flaquer una mica més endarrerits, i a la punta del triangle, el juvenil Barrantes. Tot tres s'han fet amos i senyors del centre del camp pràcticament al llarg de tot el partit. En Sard i en Flaquer, a més de guanyar el terreny al rival, també s'han fet els posseïdors de la pilota. Han sabut llegir en tot moment, les evolucions i necessitats, del partit i no han dubtat, en cap moment, participar de l'atac gabellí. Molt bé a tots dos i també molt bé al jove Barrantes que ha sabut ser la baula entre mitjos i davanters. A jugat a un gran nivell i, si continua amb aquesta progressió, possiblement, més aviat del que ens pensam, qualque equip de major entitat l'ens «pentinarà».

A les bandes i actuant com a carrilers nats: n'Hèctor i en Torres. Poden dir que avui han tingut més tasca defensiva que no atacant. Al camp de l'Espanya, de bones dimensions, permetien albirar bones galopades per banda. El temps i el rival demanaven seny i el dos bandes, aconsellats i dirigits des de la banqueta, l'han tingut. Han sabut mesurar l'hora de replegar metres i l'hora de la profunditat i ruptura. Han estan, tots dos, molt bé i conjuntats amb la resta de l'equip. El segon gol ha vingut després d'una segona jugada iniciada, en un primer moment, pel valent i incisiu Torres. El tercer ha vingut després de rebre una falta a uns cinc metres de la retxa de l'àrea gran de l'Espanya. A causa de la seva constant despesa física ha acabat amb els bassons ran de gola.

Amb les tasques d'atacant en Lluís Maya, que avui, reapareixia després d'un llarg parèntesi. Tothom ha coincidit que s'ha notat molt, però que molt, l'aportació del petit dels germans Maya. Ha baixat a rebre pilotes. Ha estat el primer defensor de l'equip. Ha fet una despesa física molt important anant de dreta a esquerre i viceversa cercant la pilota i ajudant a la jugada. Ha sabut cercar els espais i crear els buits perquè els seus companys les aprofitessin. Partit completíssim del benvingut Lluís que ha aportat el que feia uns quants de partits ens faltava de totes totes. L'altra punta ha sigut l'incommensurable Serapio, que avui ha tornat a estar pletòric. Ha anat encès i ha enverinat a tota la defensa dels blaus Llucmajorers. Ha sigut un cap de fibló dins aquesta tempesta de vent i aigua fent vertaderes dimoniades que han portat de bòlit a tot l'equip contrari. «L'amo i cavallet de bastos» avui ha tornat a fer un merescut doblet. Amb el dos d'avui ja són set les dianes que porta el millor valor de l'equip. Avui, a una bona passada d'en Mayita, en Toni ha quedat tot sol enfront del porter rival que no ha pogut arribar a la pilota creuada que li ha adreçat fora segell el padrí de l'equip. El segon gol, el qual el poden visionar al petit vídeo incorporat a aquesta crònica, ha sigut al llançament, molt intel·ligentment, a una pilota rasa que ha passat pel mig del bot que ha efectuat la tanca col·locada per defensar aquesta jugada. Aquest tercer gol ha donat la tranquil·litat necessària per acabar un partit que hem anat guanyant durant tot el partit, però, que a les acaballes, hem tornat a passar un desassossec que ens ha tret de polleguera, fins que l'àrbitre ha xiulat el final del partit.

Des de la banqueta han sortit per col·laborar amb l'equip en Colau Sureda que ha ocupat la banda esquerre de l'equip. Bons els minuts que ha disputat el ràpid i incisiu Colau. Quan agafi una mica més de ritme serà uns dels jugadors que aportaran intensitat i força al nostre equip. També han sortit n'Omar i n'Abdulai II. N'Omar, descambuixat, no sap ni a on té la seva ombra. Si no sap això tan elemental, estimat Watson, com pot entendre i llegir això tan complex com és el futbol. N'Abdulai II ha sortit amb un pebre coent a dins el cul. Corre, sí que ha corregut molt, pareixia tal ment una gallina fora cap ni plomes. Inclòs, fora poder frenar, ha passat, com una locomotora, per damunt un dels seus companys que s'ha entravessat pel seu camí. En Niño que ocupava plaça a la banqueta ni tan sols a escalfat, i això, que en Torres, bolles ran de gola, havia de menester un merescut relleu. Jo entenc molt bé a l'entrenador... Hi ha moments que quan et gires cap a la banqueta i veus el panorama tan desolador et cau l'ànima a terra. Tanques els ulls i ordenes escalfar al primer que et ve bé... i encomanes la teva ànima a un Déu tot misericordiós.

La primera part, jugant a favor de vent, des de l'inici fins a l'acabament, ha estat controlada per un Escolar que ha estat molt fi i encertat. Hem guanyat l'espai, el camp i la bolla al rival. Hem aportat seriositat i serenor al joc. Jugant la pilota sempre per terra i amb molt de criteri amb anat evolucionant. Fruit de totes aquestes circumstàncies ha arribat el primer gol d'en Lliteres. Ha vingut després d'un rebot dins l'àrea espanyola que ha quedat als peus del jove central gabellí que, molt segur d'ell mateix, ha estrenat el marcador. Malgrat aquest bon gust de boca, l'Espanya ha gaudit de més oportunitats que no, l'Escolar. Amb un encoratjador zero a un ha acabat una primera part molt tranquil·la i fora massa ensurts pels nostres colors.

A la segona part, jugant contra vent, encara ho hem fet millor que a la primera. Hem guanyat a l'Espanya amb totes les situacions de joc d'aquest segon temps. Molt prest en Toniet Serapio ha marcat un segon gol que ha aportat tranquil·litat al joc i a les aspiracions verd-i-blanques. Tot i això, des de la graderia el petit grupuscle de gabellins allà desplaçats, trobaven a faltar un tercer gol concloent que mates d'una vegada el partit. Amb una jugada inofensiva del tot, després de l'errada d'en Alexis l'Espanya ha fet l'un a dos. Els fantasmes del dia de l'Horta i del Porto Cristo tornaven a presentar-se, tocapilotes i enllestits, per fer-nos patir i deixar-nos amb dos pams de nassos.


Amb aquestes l'esplèndid Joan Sard ha patit una forta estrebada muscular que l'ha deixat K.O. i fora la possibilitat de continuar dins el terreny de joc. La pèrdua d'en Sard ha fet molt de mal a l'equip que, noquejat i a punt de besar la gespa, no ha tornat a ser el mateix que fins les hores. L'ha substituït n'Omar... quina por! Els nostres han tret forces de flaquesa, no s'han amoïnat davant aquesta gerra d'aigua freda i han seguit decidits i valents fins que han aconseguit el tercer gol. Quan tothom pensava que el partit estava dat i beneït ha tornat a succeir la segona gran errada d'un Alexis totalment desconegut. Un asfixiant dos a tres lluïa a l'inexistent marcador del municipal de Llucmajor. Amb el temps acabat i dins l'afegit l'Espanya ha disposat d'una treta de cantonada, a la qual, els onze jugadors, porter inclòs, han pujat a rematar la pilota concreta que empates el partit. Hem sabut defensar la jugada amb ungles, dents i els ulls infectats de sang, i la sort, aquesta vegada si, ens ha estat favorable. Pràcticament tot seguit d'esvair la perillositat d'aquesta treta de cantonada, l'àrbitre, que ha estat molt bé durant tot el partit, ha xiulat la fi de l'encontre. Al·leluia... la fi hem pogut respirar tranquil·lament! La segona victòria de l'era Ramis era ja una realitat. Tres punts a la butxaca! L'equip al complet ha tingut a bé fer un sentit aplaudiment a l'afició allà desplaçada, la qual, ha estat corresposta pels incondicionals aficionats gabellins.


                                     Classificació després de l'onzena jornada


En resum: bon partit d'un Escolar necessitat imperiosament de punts davant d'un equip que tenia sis punts més que nosaltres. L'Espanya, la veritat sigui dita, ens ha decebut força; de veritat esperàvem una mica més d'entitat d'aquest rival vingut a menys. La setmana que ve, més concretament el dissabte vinent a les cinc de la tarda, rebrem la visita d'un Platges de Calvià, que damunt els papers sembla assequible. Tot depèn de nosaltres. Si sortim endollats i jugam com aquests dos últims partits, tendrem moltes de possibilitats de sumar tres punts més. Tres punts que ens fan molta de falta i que d'aconseguir-los ens ferien donar una passa de gall dins la taula classificatòria. Necessitam sumar com l'aire que respiram.

A la propera sortida, contra l'At. Rafal, serà molt complicat treure qualque cosa positiva. Per entitat i per un camp de molt reduïdes dimensions, el Rafal, serà molt mal d'esclovellar. Crec que no cal recordar que seran vuit els damnificats que perdran irremissiblement categoria. Mentrestant arriba aquest escull anem a gaudir del bon partit i del resultat conquerit avui.

Benvinguts estimats tots quan sou, cuidar-vos molt, abrigau-vos bé i ompliu les vostres butxaques de pedres, que tingueu una setmana plàcida i fora massa entrebancs. Nosaltres, la setmana que ve, si el totpoderós o troba adient, tornarem per aquest jardí farcit de males herbes i passarem, bolígraf amb mà, rigorosa llista. El que no hi sigui, simplement, es perdrà, el misteri d'esbrinar el que es narrarà a aquesta, la vostra, crònica.

Visca l'Escolar victoriós!

Biel Torres