Horta 2 – Escolar 2
Javier Barrantes i Héctor Herrera, dos juvenils que han estat alineats els tres darrers partits
Benvinguts siau tots quan sou estimats seguidors i seguidores d’aquest libel esportiu!
Avui dimarts i, abans de posar-me el davantal per entrar dins la cuina preferida dels lletraferits, vull felicitar a totes les Pilars i a tots els benemèrits, tant siguin dones com siguin homes. Molts d’anys a tots! Avui, festa nacional, fora feina i fora escola, és el dia de la seva onomàstica.
Vaig diligent, fora manies ni escrúpols -vaig curt de temps- a esmicolar el que ha donat de si, el partit corresponent a la sèptima jornada de lliga de 1ª Regional. Avui partit matutí i a un horari, les dotze, totalment desacostumat, tant pels nostres jugadors com per l’afició, que avui s’ha desplaçat en número important al municipal de Sa Lleona. El temps ha sigut bo, massa calorós i tot, pel meu gust.
El partit presenciat avui, malgrat l’experiència que port a les espatlles, és un d’aquells que té deixa totalment descol·locat. No sé molt bé, si el regust de boca que ens ha deixat és agre o és tirant a dols, si és fat o és salat. Malgrat tot, els gabellins i gabellines allà presents, hem coincidit tots plegats: abans de començar el partit hauríem firmat tots un empat ulls clucs -i de molt-. Però, vist el que s’ha vist a sobre la catifa verda hortolana, ens hem quedat amb la mateixa cara, d’aquell pobre catet, que va a l’especialista de la inseguretat insocial a fer-se, per primera vegada, la prova de la pròstata.
Sols veure el sistema de joc plantejat pel tàndem Maties i Jordi Ramis ja ens ha alegrat l’esperit i el dia. Pel partit d’avui ha deixat aparcat dins les cotxeres i amb el tiquet de l’hora posat, l’habitual i conservador 1-4-2-3-1, per sortir, força valent, amb un 1-4-3-3 marcant en zona. Així m’agrada... el futbol és pels valents! Els vermells de l’Horta o han fet amb un, també encoratjat, 1-3-4-3.
L’alineació del partit ha sigut la següent: Alexis a la porteria que ho ha fet molt bé. Crec que, a les dues faltes que han significat els gols hortolans, tal volta, ves pogut fer alguna cosa més que l’estàtua. Fora voler ficar jull, ni ficar-me allà a on no em demanem, no estaria de més, donar qualque minutet al «porterasso» local Biel Garau. Tothom mira pels seus! Al lateral dret en Torres que igual que la resta de la defensa ha estat bé i expeditiu fins que per les molèsties musculars als isquis l’han tenallat hi ha hagut de ser substituït. De lateral esquer en Xavi Granados molt segur i assentat a la seva posició. Al centre de la defensa l’incommensurable i inexpugnable Miquel Martí que ha estat com sempre, molt segur. També s’ha la vist una mica carregat, muscularment parlant. Com a company d’en Martí avui ha jugat n’Ivan Campo que ho ha fet beníssim. Pels pocs minuts jugats fins aleshores, avui ha estat molt segur durant els noranta i pico de minuts que ha durat el partit; ha fet ajudes i cobertures allà a on ha fet falta i s’ha imposat a la seva marca amb al joc aeri. A la banda dreta de la mitja en Toni Miquel Fajardo que també ho ha fet molt bé; ha estat incansable robant pilotes i oferint joc amb atac; ha pujat i ha baixat fent ajudes i cobertures allà a on ha fet falta. Al centre de la mitja el magistral Joan Sard que avui s’ha posat l’equip a l’esquena i, tant amb defensa com a l’atac, ha estat omnipresent -que l’enyorarem de molt a en Joanet després de Nadal-. A la banda esquerra a jugat en Javi Pérez que també ho ha fet molt bé. De les seves botes ha sortit la mil·limètrica passada del primer gol de l’Escolar. Malgrat fer-ho bé se li nota molt la seva escassa forma física. De veritat, és una llàstima no poder veure a aquest jugador en plenes facultats: té molt per aportar. En punta i per la banda dreta n’Héctor (juvenil) que pareix que s’ha guanyat, justament, un lloc dins l’onze titular. Ho ha fet molt bé aprofitant el carril que quedava a la part esquera de la defensa hortolana. Amb una mica més de veterania avui vesc pogut marca entre un i dos gols. Les oportunitats les ha tingudes. A l’hora de fer ajudes i cobertures amb defensa aflaqueix una mica. Tal volta, qualque ajuda en forma d’instrucció des de la banqueta, li seria útil. A l’esquerra de l’atac gabellí en Barrantes (juvenil) que també, pel seu bon joc, s’ha guanyat un lloc i minuts dins l’onze titular. Ha estat expeditiu i ha tocat àrea, encertadament, sempre que ha pogut. Al centre de l’atac, i ja no ens queden paraules per a descriure-ho, l’infatigable, el veterà dels veterans, el més llest de tota la universitat, «l’amo i el cavallet de bastos» Toni Serapio. Avui en Serapio s’ha tornat a desferrar un partit d’aquells que queden retinguts dins la retina i dins la memòria del respectable. A més de marcar els dos gols de l’Escolar, ell tot sol, ha portat de bòlit a tota la defensa hortolana. Hi ha massa diferència de jugar o no jugar amb en Toni Serapio. I l’equip o sap... També han jugat: en Lliteres que cada vegada va a més i que o ha fet molt bé. N’Abdulai II que segueix fora trobar la tecla del bon joc.
El partit ha començat, fruit dels dos esquemes de joc presentats, força espitat i amb un ritme de joc vertiginós. L’Horta, un equip molt jove, que havia aconseguit guanyar els dos últims partits, ha sortit elèctric i decidit, per arreplegar el tercer partit guanyat de manera consecutiva. L’Escolar, damunt dels papers, podia semblar un rival assequible per aconseguir-ho. Les andanades locals se succeïen raig seguit. El perill a cada jugada d’atac era evident. Malgrat aquest assetjament l’Escolar es defensava amb molt d’ordre, criteri i contundència. En tot moment els jugadors de l’Horta, sobretot el seu número deu, feien assajats canvis de posició que creaven cert desori als marcatges efectuats pels verds-i-blancs, que dubtaven, si marcar dins la zona o a l’home. Aquesta controvèrsia ha empipat força al duet dels Ramis que no es cansaven de donar ordres concretes al respecte. El sistema de joc emprat pels hortolans, permetien a l’Escolar, fer jugades en ruptura i sortir amb pocs tocs de pilota al contraatac per les nostres dues bandes, la qual cosa, quan aquestes podien enllaçar amb en Toni Serapio, es convertien amb un vertader còlic nefrític per l’equip rival.
De mica en mica, el joc a ràfegues i de guerrilles de l’Escolar, ha anat desbaratant l’orde militar establert per un sorprès Horta, que perdut l’oremus, no sabia com plegar veles davant d’aquesta llevantada. Ha sigut sobre els vint minuts de joc, a un excels canvi de joc per part d’en Javi Pérez -com la toca aquest tipo-, banda esquerra a banda dreta, que la rebuda de cara en Toni Serapio que sols l’aguda de col·locar, molt solvent i fora despentinar-se, al costat dret del porter dels vermells. Un zero a un que ha significat un atac de morenes molt mal de pair per l’equip de la ribera felanitxera que, a partir del gol encaixat, ha perdut el domini del centre del camp i del partit. Per a l’Escolar, el gol ha significat un vertader vaccí, que ha reforçat encara més, els seus fonaments futbolístics a totes les seves línies. Ha sabut llegir, tractar i interpretar, molt millor, tots els llancis després del gol gabellí. Molt bona primera part la presenciada al camp de Sa Lleona, ambdós equips ens han ofert un bon i disputat espectacle futbolístic.
La segona part era una gran incògnita encara per buidar. Els gabellins, satisfets per tan bona primera part, n’estaven recelosos i amb la mosca a darrere l’orella recordant els trits succeïts de Porto Cristo. En tot moment hem sigut conscient que l’Horta no era cap pereta en dolç, més sinó, un equip molt mal d’esclovellar. Sabien cert que ells vermells sortirien amb manada a reivindicar la seva qualitat tàctica i tècnica.
Amb aquestes incerteses ha començat la segona part. Aviat hem pogut veure que ha sigut una calcomania de la primera. Les andanades dels vermells s’estavellaven enfront del mur granític i titànic de tot l’equip de l’Escolar. Quasi m’atreviria a dir que no hi havia ni defenses, ni mitjos o atacants. Tots, amb la finalitat d’ajudar i mantenir aquest encoratjador zero a un, feien el que fos per tal de posar bastons a les rodes del carru hortolà.
Els perills de bon de veres s’alternaven a les dues porteries. Era un teva meva constant. Ha sigut després d’una perillosa jugada de l’Horta, a on l’esfèrica s’ha passejat, d’esquerra a dreta, per sobre la retxa de gol de la nostra porteria i, a una pilota dividida i fora propietari on, en Toni Serapio molt valent, corrent entre les colzades, empentes, i andanades dels seus dos marcadors, que ha aconseguit, en prou feines, entrar dins l’àrea gran visitant en franca avantatge de gol. El central de l’Horta no li ha quedat més remei que enviar a en Toniet Serapio a tastar el gust que fa l’herba sintètica. L’àrbitre, fora complexos, ha xiulat molt segur el penal i, a sobre, li ha mostrat al defensa vermell la targeta del mateix color. Penal clar i expulsió encara més clara.
En Toniet ha executat amb una precisió suïssa la pena màxima enganant al rabiós porteret de l’Horta. Zero a dos i amb un jugador menys: les coses es posaven molt de cara pels interessos gabellins. Els seguidors gabellins estaven amb el cul estret incrèduls de la proesa que s’estava signant. L’Horta, malgrat tenir un jugador menys, ha insistit amb el seu joc vertical, sobretot, per la seva banda esquerra. Ha continuat caparrut a sobre del seu blanc cavall, llança i escut en mà, envestint una vegada darrere l’altra la ben col·locada rereguarda de l’Escolar.
Tan va el cantí a la font que acaba per trencar-se. Sobre el minut vint-i-cinc de la segona part la llumeta testimoni i d’alarma ha començat a fer bellumes intermitents. L’Escolar havia posat la reserva a la seva entredita condició física. A una de les envestides hortolanes per banda esquerra, en Torres, ha hagut de fer una clara falta sobre el desfermat atacant vermell que anava tot encès de cap a la nostra porteria. Era una falta uns quatre metros abans de la retxa de la nostra àrea gran. El número deu de l’Horta, un vertader botxí amb aquestes comeses, ha engaltat una paràbola que ha burlat la resistència de la barrera, entrant la pilota, molt prop de l’esquadra tan ben defensada per n’Alexis. L’u a dos acabava de pujar al marcador. Nervis i desassossec...
La llumeta testimoni de l’alarma ja no feia bellumes, sense més xítxeros dins el gavatx per rosegar, la susdita llumeta, ha barrinat un bon esclafit que ens ha deixat a tots els gabellins allà presents, bocabadats. Torres i Martí el més damnificats amb aquest aspecte. La prova de la pròstata tornava a deixar carusses d’angoixa, d’incredulitat i el cul ben estret.
Les estires i arronses continuaven. En Barrantes l’ha tinguda en una vaselina que no li ha acabat de sortir tot el bé que ell volia. L’Horta no quedava enrere. Ha gaudit de tres o quatre ocasions clares de gol. La graderia verda-i-blanca sols miraven el cronòmetre del mòbil que pareixia que n’estava en una vaga continua. No avançava! Aixuixines una altra falta fora de l’àrea. Una mica més lluny que l’anterior, però pràcticament semblant a la del primer gol hortolà. Altre cop, el maleït número deu, preparat per voltar la maneta del garrot vil. Una altra volea, aquesta vegada al pal contrari de l’altra falta, ha entrat feta una exhalació, dins la porteria d’un Alexis que ha assistit immòbil a l’empat. Una insultant exaltació ha embargat a tot l’equip hortolà que es pessigaven les galtes davant aquesta remuntada.
Faltaven uns quants minuts i el descompte per acabar la refrega. La pròstata retrunyia pessigada del tot, ja no donava més de si mateixa. El partit ha acabat i ha deixat descontent als dos equips. A l’Horta perquè l’Escolar se li ha escapat viu i a l’Escolar que no es creia la remuntada de l’Horta. Aquest mal gust d’agra i dolç ens ha embargat a tots els incondicionals verds-i blancs allà presents que pensant tenir els tres punts dins les mans amb prou feines s’ha aconseguit un només. La meitat pensant pels seus interiors que hem perdut dos punts. L’altra meitat pensant que s’ha guanyat un. Recordau... al principi tothom firmava un empat. Doncs, ja el tenim!
En resumen: molt bo, però que molt bon partit el realitzat pel nostre equip al complet. Sols falta millorar aquest aspecte físic per afrontar els partits amb un mínim de garantia d’èxit. La torrada d’aquest dilluns, deferència de la directiva, a donat molt bon resultat. Senyors directius ja ho sabeu...
Diumenge que ve rebrem al Figueral, la visita del sempre complicat Can Picafort. Una altra incògnita per esvair. Tant de bo ens torni a sortir un partit tant polit com el d’avui. Jugar bé també s’agraeix molt i, si guanyem, no vegis quina alegria.
Estimats tots quan sou... bona setmana i a reveure!
Visca l’Escolar!
