Benvinguts, estimats tots quan sou... vet aquí la desfeta!
Ja avisàrem la setmana passada: a aquesta categoria, fins i tot, els més beneits fan rellotges. I avui, els casellers de Llubí ens han fet, no un rellotge, sinó un bon despertador i una bona ració de llengua amb tàperes. Un despertador que diu que ens espavilem aviat perquè ja és hora de llevar-se la son que portam aferrada. Un despertador que ens avisa que la pel·lícula d'així com transcorrerà aquesta temporada ja l'hem vista moltes de vegades. Per això, molt tristament i malauradament, ja en sabem el final i aquest maleït final no ens agrada pelada.
Dels últims tres partits, nou punts en disputa, sols hem estat capaços de fer-ne un. De sis partits jugats, devuit punts en joc, n'hem aconseguit cinc. Amb una simple regla de tres podem endevinar que, un cop acabada la lliga haurem aconseguit, si la cosa no canvia, trenta-dos rònecs puntets que no ens bastaran, ni prop fer si, per passar el llistó que marca el descens. Crec que és de més recordar que, enguany, són vuit els equips que perdran categoria. Dir-vos, aleshores, que dels cinc gols que portam marcats, tots i fora excepció, han vingut d'una jugada a pilota aturada. En jugada no hem estat capaços, després de sis partits jugats, de fer un punyeter gol. Bagatge molt magre i molt pobra com per salvar la categoria i no morir amb l'intent. I el més fotut de tot és que aquests punts que hem perdut han estat contra equip que són assequibles i de la nostra lliga. Ja no vull ni pensar el que passarà quan juguem en contra dels gallets i els equips capdavanters. Quatre anys de lluita i sacrifici llançats al poal dels fems amb un sospir... És hora d'arromangar-se i d'anar per feina, però fora ximpleries, amb el peu per davant i amb dos coloms ben grossos i ben redons!
Avui, d'altra vegada, hem sortit amb un equip de circumstàncies. Ja n'he parlat prou de l'escassetat i de la qualitat de la plantilla. El qui no és consola és perquè no vol... Les baixes d'en Joan Sard, d'Edu Flaquer i d'en Toni Serapio s'han notat massa, massa no, moltíssim, diria jo. Però, malgrat que hi fossin, hem de dir que: n'Edu Flaquer sols pot fer un entrenament a la setmana; en Serapio, ara mateix, no en pot fer cap. En Javi Pérez, ve una setmana si i una altra no. I encara, moltes de gràcies que venen i que hi són! No poden demanar, malauradament, gaire cosa més. Hi ha el que hi ha i, amb el que hi ha, no estam per fer violins de vuit cordes. Amb totes aquestes anomalies i accidents futbolístiques, malgrat intentar-ho fer-ho bé, el joc de l'equip es ressent moltíssim. En conseqüència la part física de l'equip té molt de marge per millorar.
L'alineació d'avui ha estat la següent: Alexis a la porteria; molt segur a les sortides per interceptar aquestes pilotades del contrari que cercaven guanyar l'esquena dels nostres defensors; baix els tres pals no ha tingut gens de feina, ja que els llubiners sols han fet un sol tret a porteria durant tot el partit. Torres al lateral dret del nostre equip; l'únic dels quinze jugadors verds que avui han intervingut, que ha aportat, en contades ocasions, profunditat i ruptura al joc del nostre equip. Xavi Granados al lateral esquer; malgrat fer un partit acceptable, el gol ha vingut per la seva banda, tot per no marcar en la zona, tal ment com li demanava l'entrenador i, per descomptat, per la falta d'ajudes per part d'en Javi Pérez en primer lloc i d'en Abdulai I en segon. Al centre de la defensa en Miquel Martí que ha estat molt correcte i dins la seva línia d'encerts habitual. S'ha cansat de demanar als seus companys ajudes i col·locació. N'Abdulai I ha sigut l'altra central: fora de lloc durant el temps que ha jugat; entrades fora de temps i ha fet molt poques ajudes i cobertures als seus companys quan han estat desbordats. Ja ho digueren la setmana passada, aquest home, no pot jugar al centre de la defensa... desestabilitza més que estabilitza.
En Javi Maya, avui, i a la fi, ho ha fet de pivot defensiu, ha intentat fer coses força interessants, però no ha tingut molta sort a l'hora de desenvolupar el seu bon joc a què ens té acostumats. Toni Miquel Fajardo ha estat l'altra pivot defensiu, molta de voluntat, molts de quilòmetres, però ni ell ni en Javi Maya han estat capaços de fabricar el futbol que l'equip necessitava. A la banda dreta de la mitja el juvenil Hèctor Herrera, ha estat correcta, no se li pot demanar més del que fa, massa responsabilitat assumeix per la joventut que té. A banda esquerra en Javi Pérez, se li nota la seva discutible forma física, tracta el cuir de forma exquisida, però el que no es pot fer, és jugar només, dins quaranta metres quadrats, d'un bon banda s'espera qualque cosa més, al gol llubiner no ha assistit al seu lateral. Com a centre de la mitja en Javi Barrantes (juvenil) que ho ha intentat en tot moment, ha assumit la responsabilitat amb total naturalitat. l'han arribat molt poques pilotes i no ha tingut l'ocasió per fer ajudes amb atac. Així i tot ha estat correcta. El punta de l'equip avui ha estat per n'Alejandro Niño, com sempre molt voluntariós, però tot s'acaba amb aquesta voluntat. No té res més per oferir. N'Abdulai II ha estat el primer canvi realitzat, se l'ha cercat, però ningú l'ha trobat, des de la graderia tampoc l'hem vist. Luis Maya ha intentat fer coses bones i posar-se l'equip a l'esquena, massa poc temps per a aconseguir-ho. N'Ivan Campos i en Lliteres han jugat els minuts del descompte, la seva aportació sols ha sigut testimonial.
Al minut tres de la primera part en Miquel Martí ha gaudit d'una bona ocasió de gol que no ha pogut definir encertadament, tot sol davant el porter taperer. Al minut cinc, a una jugada per la nostra banda esquerra, el banda llubiner ha arribat, bitllo-bitllo, fins a la retxa de fons. Allà, ha tornat a driblar en Granados, per acabar fent la passada de la mort a un company seu que estava més sol que el bon Jesús quan el penjaren a la creu. 0-1. A partir del gol, el domini del partit ha estat dels vermells. Cada cop que jugaven amb atac era un evident perill pels nostres interessos. Hi havia quatre jugadors casellers per quatre defenses verds. L'u contra u n'estava servit, la qual cosa, ha provocat més d'un ensurt a la nostra defensa. L'Escolar ha jugat tota la primera part trencat i xapat per la meitat: sis jugadors sobre la retxa de l'àrea gran i quatre al centre del camp o esperant la pilotada a dalt. Els nostres fabricants de futbol no l'ensumaven, doncs, la pilota passava de la nostra defensa als nostres bandes o punta. Sols, als cinc minuts finals de la primera part, l'Escolar ha estat capaç d'igualar les diferències. Per culpa de les contínues grolleries i pèrdues de temps per part dels cassallers llubiners l'àrbitre del partit ha hagut d'allargar amb quatre minuts la primera part.
La veritat sigui dita, jo esperava que en el descans del partit, es notés un canvi radical en el sistema de joc del nostre equip. Ben igual que el Porto Cristo se la va jugar la setmana passada, jo esperava alguna cosa semblant per part del propietari de la banqueta verda-i-blanca. Però no! Uns comptes fa l'ase i uns altres fa el traginer! L'Escolar ha sortit amb el seu típic dibuix conservador de sempre. Sols quan faltaven deu minuts per acabar el partit hem avançat una tímida pessigada les nostres línies. Hem de dir que el domini del joc a la segona part ha sigut clar per l'Escolar. L'àrbitre crec que ha deixat de xiular, com a mínim, un penal a favor dels nostres. El Llubí ha fet una passa enrere i s'ha defensat amb ungles i dents. El Llubí té jugadors força veterans i amb l'ofici ben a pres. Durant tota la segona part els jugadors llubiners sols s'han dedicat a perdre el temps d'una manera molt descarada. L'àrbitre, un moneiot de fira, no ha sabut aturar aquesta circumstància desesperant en cap moment. Amb les bajanades del Llubí s'ha perdut una minutada que al final del partit sols s'han convertit amb set minuts de descompte. Així mateix poden destacar entre tres i quatre bones rematades per part dels nostres jugadors. Aquests s'han entregat a fons i no han donat el partit per perdut en cap moment. En definitiva: primera victòria del Llubí a aquesta lliga de primera regional i, mira per on, dins el nostre camp.
He de dir, de manera satisfactòria, que avui sí, la directiva ha entrat als vestidors per donar suport i unes paraules de conhort al nostre equip. Falta els hi feia! Dilluns, per recuperar els ànims i les bones sensacions, la directiva, amb molt bon criteri, els hi prepararà una torrada d'animal mort que es xuclaran els ditets de bona que serà. Ja veuràs tu... al final aquests directius seran bons i tot! Cal donar al Cèsar el que és del Cèsar! Enhorabona, senyors directius... veieu com no són tant mal de fer les coses!
Aquest dimarts, festa de les forces armades o del Pilar, hi ha jornada de lliga. Retrem visita a l'Horta. Partit complicat aquí a on n'hi hagi. Equip, el de l'Horta, que tampoc ha tingut un bon inici de lliga. Tant de bo poden dur qualque puntet fins a Capdepera. Un bon resultat és molt necessari; la motivació de tot l'equip ho agrairà.
Mentrestant que tots vostès, estimats meus, gaudeixin així com cal aquest gran pont. Gairebé els nostres cossets es mereixen qualque alegria de tant en tant! A què sí!
Visca l'Escolar!
Biel Torres
