Escolar 0 – Cala Millor 0



Benvinguts siau estimats tots quan sou!

El primer derbi de la temporada ens ha decebut força. La primera pedrada ben enmig del front. A les graderies del Figueral molt de plàstic i ciment orfes d'espectadors. I els assidus que hem assistit esperaven molt més futbol que no l'ofert pels dos conjunts -pel que hem pagat massa ens han donat- Sent rigorós m'atreviria a dir que gairebé els seguidors del Cala Millor han superat amb número i decibels als seguidors gabellins.

Aquest dissabte horabaixa esperaven un Cala Millor amb més ofici i categoria. El desballestament de l'Horta per part d'en Xisco Baron no ha fet del Cala Millor un equip temible, a tenir en compte i amb aspiracions per assolir l'ascens. Esperaven molt més futbol i ofici d'un equip que fins aleshores contaven els partits per victòries. M'atrevesc a dir que el Montaura o el Constància són molt millors equips que aquest Cala Millor vingut a menys o de rebaixes. El Cala Millor veritablement ens ha decebut força!



L'alineació dels verds-i-blancs ha estat la següent: N'Alexis segur a la porteria, però imprecís a les passades; un Torres desconcentrat i que avui no ha pujat la banda, al lateral dret; un Javi Pérez desdibuixat com lateral esquerrà; un Sant Miquel Martí amb un suficient rascat i el cabdill Franco força perdut i absent, al centre de la defensa; els pivots defensius per en Joan Sard que ha donat el call i Toni Miquel Fajardo que ha anat a la ronsa dels esdeveniments; a la banda dreta un Abdulai II que no l'ha vista ni l'hem vist i, per l'esquerra, un Lluis Maya que l'ha cercada fora tenir sort; un Javi Maya al centre de la mitja que ha fet quilòmetres debades i, en Toniet Serapio, tot solet a la punta de l'atac. Avui la nostra millor arma ha estat en tot moment fora del partit, desconegut i mancat d'ajudes. Malgrat tota aquesta negativitat i no tenir el dia, l'equip ha estat voluntariós, i tant a la primera part com a la segona, ho han donat tot, no han escatimat en despesa física i s'han deixat la pell a dins del camp. No sempre, malgrat voler-ho, podem jugar bé. Avui sols ens ha faltat fabricar una mica de futbol.

Puc dir, malgrat una mediocritat manifesta, que la defensa avui ha estat del milloret, aguantant la solidesa de l'equip i desbaratant, amb més o menys encert, les minses escomeses patides al llarg de tot l'encontre. No sabem si els nervis o la responsabilitat de jugar contra un rival, sobre els papers, tal volta superiors a nosaltres, ha passat factura al capet i per derivada a les cames dels nostres jugadors. No m'atreviria a dir, si l'Escolar s'ha contagiat del mal joc del Cala Millor, o ha sigut, el Cala Millor que s'ha contagiat del mal joc de l'Escolar.




La primera part no passarà a la història del futbol pel joc desplegat, més bé, tot el contrari. Els dos equips, i dic els dos equips remarcant aquesta circumstància, perquè ambdós s'han provat per veure qui ho feia més malament. Del malament que ho han fet, cap dels dos ha guanyat; els dos han sortit perdedors d'aquest torcebraç per veure qui era el més dolent del partit. Imprecisions a l'hora de passar el cuiro al company. Passades al contrari. Malament a l'hora de realitzar el control de la bolla quan la rebíem. Els controls orientats amb brillat per la seva absència. Pilotades i rebutjos a cap lloc amb possibilitats de creació de joc o perill. Desmarques els justs i sempre molt tard. Sortides a destemps a cap lloc i no han sabut atacar la recepció de la bolla. Ajudes, cap ni una, i molts poquets oferiments al portador de la pilota i, una mala fi de desencerts, molt llarg d'explicar.

El Cala Millor l'únic perill, entre cometes, quasi millor dir pedrades, que ha estat capaç de fer, han sigut quatre pilotades mal penjades dins la nostra àrea, que la nostra defensa i el nostre porter han pogut anul·lar, bitllo-bitllo, fora cap entrebanc. De l'Escolar, tal volta podíem ressenyar dins una improductiva i dubitativa primera part, una minsa i única arribada a porteria visitant.



Amb de dir que l'actuació de la tripleta arbitral ha estat nefasta o, millor dit, el següent del següent; l'àrbitre molt «endreçadet» ell, tot el temps es refilava el seu estrambòtic pentinat i es retocava meticulosament la posició de la seva indumentària. L'assistent de banda dreta ha errat l'alçada del banderí amb una avarícia fora mesura. Pensam que aquest jovenet, un negat de l'arbitratge, ha errat la seva vocació. Ho feria millor cantant al «karaoke» a les revetles de les festes patronals del seu poble. Fruit d'aquest escàndol arbitral, al minut trenta de la primera part, a una decisió molt discutida, l'àrbitre, molt presumit ell, ha mostrat, inesperadament, la cartolina vermella a un incrèdul Franco, que es feia creus enfront de tan gran injustícia. L'Escolar ha jugat el darrer quart de la primera part amb un jugador menys.

A la represa ha sortit Edu Flaquer per en Lluis Maya. Una glopada d'aire fresc i de qualitat contrastada. Malgrat la seva bona voluntat no ha pogut fer-se, com ell tan bé sap fer, amb el control de l'esfèrica i guanyar-se el centre del camp, avui més que mai, orfe de propietari per part d'ambdós equips. La segona part podríem dir que ha sigut una calcomania de la primera Això sí... hi ha hagut uns moments que pareixia que els dos equips s'havien deixat els complexos a dintre dels vestidors... pura il·lusió. S'han deixondit una mica -no ha fet colló-, però hi ha hagut una lleu millora amb el joc dels dos equips. Malgrat aquest miratge la segona part ha sigut dolenta i, el futbol, pels dos equips, no s'ha l'ha vist ni s'ha l'esperat. N'Abdulai I ha sortit per en Javi Maya. A aquest moment l'equip a passat a jugar amb tres centrals i en dos clars carrilers; cosa que, malauradament, no ha millorat en res el joc de l'equip. Al minut quinze de la represa, l'assistent de banda dreta s'ha desferrat un inexistent i desassenyat fora de joc de dintre el seu particular barret de copa, anul·lant despietat i fora vergonya, un gol legal a un Escolar que no s'ho creia. L'àrbitre molt més a prop i col·locat que l'assistent no ha assenyalat, per ell mateix, res punible a aquest llanci.

Per refrescar una mica l'asfixia mental de l'equip, han entrat al terreny de joc en Xavi Granados i n'Omar. En Xavi ha estat correcte a l'hora de defensar, però nul a l'hora d'atacar. N'Omar, perdut i fora llums dins la immensitat del Figueral, tret de polleguera i inexplicablement, a un llanci fora gens d'importància, de sobte, ha pegat un bon cop de puny al porter visitant. Jugadors amb aquest tarannà no són dignes de vestir la camiseta verda de l'Escolar. A un moment important i clau del partit ha deixat, fora cap mena d'atenuant, al seu equip i als seus companys venuts i amb nou jugadors. Valdria més que la fitxa d'aquest infractor, que lleva més que aporta, fos per en Colau Sureda, que segurament donaria més qualitat i seny que aquest desassossegat. Els seguidors, tant els gabellins com els de Cala Millor, veient la incertesa que regnava al marcador, han acabat suplicant el final del partit a «l'endreçat i presumit àrbitre de la senyoreta Pepis».




L'empat que abans del partit volíem firmar s'havia consumat. Un regust agredolç ens ha embargat i no sabem molt bé si el resultat obtingut és bo o és xerec. A mi, amb la mosca a darrere l'orella, tenc la sensació que el Cala Millor se'ns ha escapat viu i cuejant. Crec, fora dubte que tenim millor equip que no ells i que el temps ens posarà a cada un dels dos equips al seu lloc. Subratllam i repetim... malgrat que no ha sortit un bon partit els nostres jugadors han lluitat, ho han donat tot i s'han deixat la pell intentant treure qualque cosa positiva d'aquest, a priori, difícil matx. Res a dir i molt per valorar quant a aptitud. No hem de desesperar, partits com el d'avui sempre en surten i en sortiran, però si creim amb nosaltres mateixos, aconseguirem un bon nivell futbolístic i assolirem els objectius desitjats.

La setmana que ve continuarem a la zona d'alt voltatge amb un altre derbi de pinyol vermell. Visitarem el sempre complicat camp dels nostres estimats veïns de Porto Cristo. El cos tècnic té tota una setmana per endavant per recuperar l'ànim i l'esperit guanyador dels nostres braus i bons jugadors. Necessitam una victòria i pensam que a Porto Cristo, malgrat les baixes que tindrem, és un bon lloc per aconseguir els tres punts en disputa.


Pel que fa a la part institucional avui, i a la fi, hem tengut un delegat així com cal i amb fitxa a la banqueta. A poc a poc la directiva, encertadament, va posant les coses al seu lloc corresponent. Llàstima, que l'estrena del nou delegat, al final hagi acabat amb la seva expulsió. Després de protestar, acaloradament i ostentosament, dins el terreny de joc l'anul·lament del gol a l'Escolar, l'àrbitre li ha dictat el camí dels vestidors després de mostrar-li la cartolina vermella. Poc ens ha durat l'alegria... Convendria tenir uns quants de delegats de reserva, cinc o sis, doncs, el nouvingut i estrenat, com a mínim es passarà dos partits al moll eixut. També convendria triar delegats amb menys temperament i amb una mica més de paciència o sentit comú.

Au idò... això ja està dat i beneit. Estimats tots quan sou vet aquí la crònica! Si Déu o vol fins a la setmana que ve que, si el temps i la salut o permeten, tornarem amb més i renovada xerrameca!
Visca l'Escolar!

Postdata: si així convé, la pròxima setmana, parlarem amb total seguretat, del govern...