Estimats tots quan sou... vet aquí els fets!
Ara mateix són dissabte i el rellotge del meu portàtil marca les deu i vint-i-cinc del vespre. Acab d'arribar de Sa Pobla a on he pogut ser testimoni directe i de cos present del partit avui disputat entre el nostre estimat l'Escolar i els arrossers de l'albufera d'Huialfàs (Sa Pobla).
Em sap molt de greu, però avui parlaré gruixat. El que tengui orelles que escolti i el que no que es grati! Estic molt empipat i espitat, tot a la vegada; no tenc ganes de sopar ni tan sols de fer una cerveseta ben fresca, i crec ben cert que me la meresc i que avui dormiré davall les teulades i amb els talons a darrere. Permeteu-me que abans de continuar prengui tres profundes glopades d'aire per veure si m'ha fuig aquesta moneia que duc aferrada.
Res de res... ja puc respirar i fer gàrgares ja! Continuo igual: estic molt emprenyat i com més ho pens més emprenyat estic!
Avui... primer partit de lliga i ens hem presentat a jugar amb onze jugadors de camp i tres jugadors a la banqueta; fora delegat i fora fissió o massatgista. Un dels canvis ha estat el porter suplent que, sense tenir res més on triar, ha hagut de suplir a un company amb molèsties musculars. Només dos canvis. Ja ho vaig dir la setmana passada a l'avantmatx: tenim onze/dotze titulars i la lliga és molt llarga. Era i és necessari i urgent cercar jugadors per completar una plantilla embastada amb agulles enganxadores. I si aquests jugadors són de qualitat encara molt millor.
Per motius laborals i de boda avui no han pogut venir a jugar: Toni Miquel Fajardo, Javi Pérez i Luis Maya. La setmana qui ve seran uns altres. No sabem si té o no té fitxa en Colau Sureda. Si no la té, ja és hora que li facin. N'Abdulai II, molt bon davanter, suposam, que per falta de papers, no té fitxa. Ningú dels responsables i encarregats de fer, si o sí, aquesta feina, han estat capaços d'engrescar a Javi Garcia, Carlos Niño, Cristo, Damià Mesa o els quatre juvenils que ja són sèniors. Inclòs a hores d'ara dubt molt que els hagin dit ni «xita com et va».
Senyores i senyors l'Escolar és una entitat emblemàtica i carismàtica dins el poble de Capdepera amb un bagatge de setanta-cinc anys – això es diu molt aviat... però és així–. Aquest mateix bagatge fa que l'entitat sempre estigui per sobre de les persones i de falsos personalismes. Ja ho diu molt clar l'himne de l'Escolar: un «emblema gabellí». Però, supòs que com l'himne no està amb castellà, segons qui, no el deu entendre. No podem ni hem de comportar anar per aquests camps de Mallorca a fer un ridícul institucional com el que hem fet avui. Avui mateix, encara sort que ningú s'ha fet mal. Sí qualcú s'hagués fet mal de veritat, hauria d'haver sortit el mateix entrenador a assistir al ferit de torn. Quin sidral!
Si hi ha directius que no entenen aquests conceptes tan bàsics convindria que, ara que és fresc, fessin un bon pensament i s'ho fessin mirar per un especialista. Ah... anau molt amb compte! No emprenyéssiu el senyor president que si l'emprenyau està dispost, prest i veloç, a retirar l'equip de la competició. Així de radical i de prepotent és manifesta el manaire que ara mateix porta el timó del nostre estimat Escolar. No sé, si tenim o no tenim, una bona assegurança. Farà molta de falta!
Avui, i com també als partits de pretemporada, no hi ha hagut cap directiu de tots els qui ha, amb un minin de decència i vergonya suficient, per a assistir al partit. Cap directiu s'ha dignat a donar la cara per, una vegada acabat el partit, donar un simple copet a l'esquena als jugadors i dir-los que ho han fet molt bé. Els jugadors són persones de carn i os. Persones que porten i defensen uns colors identificatius que representen al nostre estimat club. Persones que tenen sentiments, ego i amor propi. Aquests mateixos jugadors, si quan toca, són estimulats es motiven força. Però, si són menyspreats, de la mateixa manera es desmotiven fàcilment. Per afrontar una competició és millor fer-ho motivats que no desmotivats. A això ho entén el més beneit del món! Triïn, vostès mateixos...
Avui, al contrari que els directius, hi ha hagut jugadors que lesionats i tot han vingut al partit per aportar, amb més o menys grau, el seu granet d'arena. Aquest és el cas de n'Edu Flaquer i de n'Alejandro Niño. Imaginau-vos si aquests dos jugadors no venen: un sol canvi, el porter suplent i tot, al primer parit de lliga. Quan arribem a Nadal que pot passar? De la mateixa manera que avui han vingut jugadors lesionats a jugar, entre setmana, hi ha jugadors, que escaldant diners de la seva butxaca han hagut de visitar a un fisio per ser tractats de les seves molèsties. És normal això? Vergonya, senyors...! Vergonya...!
Aquesta directiva, ara com ara, s'ha mogut menys que el rei negre enrocat dins el tauler d'escacs. Sols ha estat bona per posar al cobrament les tanques publicitàries. La part econòmica interessa més o és més important que no la part esportiva! Em sap molt de greu pel bo d'en Maties perquè la directiva, molt injusta i egoista li ha venut una moto de segona mà, aferrada i fora fre de mà. Crec que l'entrenador i el cos tècnic, per la implicació demostrada, no es mereix aquest tracte del tot injust. És perquè em vaig proposar donar cent dies de gràcia a la directiva, si no, avui mateix, li deman els quinze dies.
Bé... són gairebé les dotze i vint del vespre i encara no he dit ni una sola paraula del partit d'avui. Aleshores estic fora sopar ni beure cap cerveseta ben fresqueta. Acab de fer-me unes bullidures d'herbes consoladores per veure si es desinflama la vena de la indignació. Anem idò a veure què us puc contar del partit en qüestió...
La primera alineació oficial de l'era Maties Ramis ha estat: Alexis a la porteria; Torres i Miquel Martí als laterals; Campo i Franco al centre de la defensa; Joan Sard i Javi Maya com a pivots defensius; Javi Granados i Omar (nou fitxatge) a les bandes; Edu Flaquer de mitja punta i Joselito (també nou fitxatge) com a punta. El sistema de joc ha estat el vist als partits disputats en transcórrer d'aquesta pretemporada i molt diferent del desplegat la temporada passada, un: 1-4-2-3-1. Creim que l'alineació d'avui, vist el panorama, ha estat una alineació de pura subsistència, a on, hi ha hagut jugadors que han hagut de jugar a un lloc no del tot acostumat.
La primera part pens que ha sigut molt igualada. L'Escolar ha situat molt bé i fora permetre floritures a la seva defensa i pivots defensius. Malgrat que aquesta disciplina casernària el nostre lateral dret ha fet qualque tímida incursió per banda dreta. Ens ha costat una mica enllaçar jugades entre la rereguarda verda-i-blanca amb les nostres bandes i punta i mitja punta. Tal vegada hi havia massa metres entre uns i els altres per a fer-ho amb èxit. Les ajudes defensives de les dues bandes als nostres laterals han estat molt febles o inexistents. Gairebé ells tots sols, els laterals, han hagut d'espolsar les garroves atacants de l'Huialfàs. Molt prest s'ha encès la llumeta de l'alarma de la temperatura; la sala de màquines s'ha escalfat i les sirenes s'han tibat sorolloses. Edu Flaquer, que ha sortit entre cotons, ha dit no puc més. Les molèsties musculars no li han permès acompanyar als seus companys durant més temps. N'Alejandro Niño ha substituït al brau i esplèndid Edu Flaquer cosa que ha significat perdre el domini de la pilota que fins aleshores havia sigut nostra.
Ha sigut al minut vint-i-tres, a una treta de cantonada i aplicant els moviments tàctics que l'entrenador ha tingut a bé a posar a disposició de l'equip, quan en Franco, d'una bona carabassotada a clavat la pilota just prop del pal esquer de la porteria local. Un gol que feia que els verds es posessin per davant al marcador. L'alegria ha durat fins al minut trenta-dos, perquè, ha una jugada vinguda d'una treta de banda, la pilota ha quedat orfe de propietari entre la línia de defenses i la línia de pivots defensius. D'aquest llanci, ha sortit guanyador un jugador local que venia encès de posicions més endarrerides engaltant, des de fora de l'àrea gran, un pebrot coent que ha entrat a tall d'herba i pel pal esquer del segur Alexis que no ha pogut fer res per evitar el gol de l'empat. Aquest gol ha fet mal als nostres i ha provocat una mica de desajust a les missions encomanades per l'entrenador. Fi de la primera part.
A la graderia, els pocs seguidors gabellins allà estafaril·lats, ja parlaven, fora tenir res millor a fer, si era bo o no era bo, signar l'empat. Hem sortit al camp amb el mateix dibuix tàctic però amb un canvi de posició dels nostres laterals i bandes. Si a la primera part havien jugat a la dreta aquests a la segona o han fet per l'esquerra i el mateix amb els jugadors de l'altra banda. Al minut cinc de la represa una pilota que ha ultrapassat l'oposició dels nostres dos centrals deixava tot sol al punta patater.
Tanta sort de Sant Miquel, que no és el de les cerveses, ha fet la falç i ha rapinyat la franca pilota que disposava el davanter local que ha quedat «compost i sense núvia». Gairebé no havien sortit d'aquest ensurt quan n'Alexis, fent floritures i jutipiris amb la pilota a un lloc que és millor no fer-ne, ha deixat al davanter sols amb la pilota davant la porteria buida. Aquest davanter, esburbat i fora saber-ne més, tanta sort que ha tirat la pilota lluny dels nostres tres pals.
Aquests minuts de sotsobre i desajustament, de mica en mica, han anat canviant. De fet, al minut vuitanta, en Javi Maya a tret una falta fora de l'àrea, d'aquelles que a ell li agraden, de forma magistral. Aquesta canonada ha obligat al porter de Sa Pobla a fer la gamba i una gran intervenció a mà canviada. Gran falta i espectacular aturada! Gairebé uns minuts més tard, Sant Joan ha estavellat fantàsticament de cap, a una treta de cantonada, la pilota al travesser local quan la graderia, propietat dels seguidors gabellins, ja cantaven el gol. La veritat que aquesta segona part, malgrat trobar a faltar una mica de profunditat al joc gabellí, l'Escolar ha estat superior a un Huialfàs molt fluixet i dispers en tot moment del partit.
Un cop acabat el partit els més positius poden pensar que un empat és molt bo i, fora cap dubte, ho és. Però també, de la mateixa manera, els més escèptics –que n'hi ha –, podem pensar que en vers d'haver guanyat un punt se n'han perdut dos. Avui si l'Escolar arriba a jugar aquest partit amb la plantilla al complet, li feim un vestit de la primera comunió a mida, a aquests rivals estantissos de Sa Pobla.
A tot l'equip al complet avui es mereix un gran 10 i una excel·lent matrícula d'honor. Als defenses els pertoca un onze, perquè han estat molt segurs i ho han fet molt bé durant tot el partit. Tots s'han portat i s'han implicat de cine cinc estrelles i ho han donat més que tot. Enhorabona, al·lots i tècnic per aquest puntet que té gust de glòria beneïda!
Malgrat generalitzar i repartir afalacs i enhorabones per tot arreu, avui ens ve de gust destacar a Sant Miquel Martí, a Sant Joan Sard i a Sant Jaume Torres que han estat molt feiners i encertats durant tot el partit. Malauradament, aquesta magnífica conducta per part dels jugadors, és evident i hem de ser conscients, que falten cobrir, urgentment, certes posicions. És molt difícil guanyar partits jugant sempre amb set jugadors i mig. No sempre el destí ens donarà allò per què tant lluitam. Hi haurà dies, fent el mateix esforç que avui, de sang i de llàgrimes. Per aguantar la categoria i aspirar a fites més importants l'equip necessita reforços, però això, ja són figues d'un altre paner. Això és feina única i estrictament de la directiva. D'una directiva que de moment no hi és i no se l'espera.
Són les tres i mitja de la matinada i jo fora sopar. Ja n'estic ben amarat de tanta tisana i aquesta diarrea mental em té pertorbat i desassossegat del tot. M'espera una bona setmana d'envestides i de crítiques les quals assumirem esportivament. Ja no em podia mossegar més la llengua fora por de morir enverinat.
Estimats tots quan sou... vet aquí els fets!
Visca l'Escolar!
