Salutacions cordials estimats tots quan sou! Abans d'entrar amb olivetes, com sol dir el mestre Cabalgante, vull comentar l'excel·lent detall que el nostre il·lustríssim, excel·lentíssim i quaranta paraules més acabades en «issim» ajuntament ha tingut amb tota la plantilla del primer equip de l'Escolar. Dir que cada jugador i els membres del staff tècnic, de manera particular i nominalment, han rebut una carta de felicitació pels èxits aconseguits durant transcórrer d'aquesta gran temporada 2020/2021. Aquesta mencionada felicitació anava signada per la regidora d'esports Sra. Margarida Rico i pel batle Sr. Rafel Fernández. Benvingut sigui aquest reconeixement per part de la sala. No sols hi ha de donar calusa quan trobam que l'hem de donar, sinó que també, quan l'encerten, és de justícia dir-ho i remarcar-ho. Sols ha faltat convidar a tot l'equip a un sopar o a un dinar... No haguera estat de més... digníssimes i estimades autoritats!
Si el nostre ajuntament ha fet els deures, en canvi, la Real Federació de futbol de les Illes Balears segueix immersa dins el gran i profund pou del despropòsit. Aquest diumenge ha fet jugar als dos pobres equips a les cinc de l'horabaixa sota una sufocant solejada i amb unes temperatures que cremaven el cul a les llebres. Fins i tot, els negres i pobres grills cercaven la frescor d'una ombra caritativa! I tot això, fora ambdós equips, jugar-se res de res. M'agradaria veure a aquests manaires, caps pelats titines de panxa generosa i arrodonida, entrats en pastura amb la samarreta i els calçons curts baix aquest sol de justícia fent el bategot i trepitjant-se la llengua. I no tan sols això, sinó que també han posat l'horari del partit dels juvenils a la mateixa hora que el partit de la regional i en el mateix camp. Vostès poden entendre tal cúmul de despropòsits? Perquè, per molt que m'esforci, jo no sóc capaç d'entendre-ho. Quin malbaratament de doblers! Al final els juvenils han hagut de jugar el seu partit a les cinc de l'horabaixa dins Cala Millor.
Seguint amb aquesta setmana de celebracions i esbarjo, aquest passat dissabte, tot l'equip va celebrar un dinar de germanor al Bar Mosquito de Cala Rajada. Dinar que no hi falta de res i que s'allargà fins que el sol s'apagà i tots n'estigueren ben cansats. Aquest estipendi culinari ha desembocat amb un diumenge d'alegre i divertida «ressaca». Qui sopa de... berena de....
Aquest diumenge tots els equips de la pedrera de l'Escolar i l'equip contrari han tornat a obsequiar amb un més que merescut passadís a l'equip campió. Mentre això ocorria, per la megafonia de l'estadi del figueral, sonava en força la presentació amb societat del nou himne de l'Escolar. Himne acabat de modernitzat per l'esplèndid cantautor gabellí Felipe Cardiel. Enhorabona i moltes de gràcies, Felip per la teva desinteressada col·laboració!
Nou himne de l'Escolar fet per Felipe Cardiel amb motiu del 75 aniversari de l'Escolar
Pel que fa al partit d'aquesta jornada final poques coses es poden dir que la setmana passada ja no diguérem. Avui l'entrenador Venera ens ha sorprès amb un dibuix tàctic diferent al de sempre. Per aquest partit ha considerat a bé sortir amb un u, quatre, u quatre, u. Tal volta aquest plantejament sigui una provatura de cara a la temporada següent. No ho sabem... tot pot a ser. Malgrat això, hem pogut saber, que els jugadors estan esperonant al bo de n'Isma perquè continuí al capdavant de l'equip la temporada que ve. Aquests rumors... no m'agraden pelada!
L'equip, pel partit d'avui, merescudament, està del tot relaxat i forà l'ambició típica de quan hi ha punts transcendentals en disputa. La primera part m'atreviria a qualificar-la de fada i fora fonament. Li ha faltat el «xup-xup» que n'Arguiñano i posa als seus menjars. El centre campisme, ha estat la nota dominant d'aquesta primera part. El joc dins les àrees ha estat escàs i de poca importància. Sols un parell de jugades ha llevat l'ensopiment als fidels espectadors asseguts a la grada de ciment, que més que una grada, pareix una graella capaç de torrar les divertides i capritxoses morenes de tot el respectable assegut allà. Un tir al pal d'en Toniet Serapio a una jugada on tothom ja cantava gol ha estat del poc que mereix ser mencionat –no digui gol... digui Serapio–.
L'u a zero ha vingut motivat per una centrada fora perill per banda esquerra d'en Javi Pérez que un defensa visitant, amb un mal control, l'ha ficada dins la seva pròpia porteria. També, per descomptat, podem destacar unes quantes internades per banda dreta del ràpid Javi Garcia que han posat l'esglai a la grada i, han arrabassat, unes tímides mamballetes per part dels culs escalfeïts dels soferts seguidors gabellins. Amb l'u a zero l'àrbitre, fora voler sabre res més de l'envit, ha enviat als vint-i-dos jugadors tot dret i, fora cobrar les vint mil pessetes, de cap als vestidors.
Gol en pròpia porta 1-0
La segona part ha estat d'un clar domini verd-i-blanc. Les escomeses de l'equip gabellí han estat constants. No obstant el nostre jove porter Pablo ha hagut de fer unes quantes bones intervencions de mèrit. És bon saber que la porteria, jugui en Pablo o jugui n'Alexis, n'està molt ben guarnida. El segon gol ha arribat motivat per una jugada per banda dreta i després que en J. Torres passes una pilota que mil·limètricament ha rebut en Toni Serapio, el qual, de cap, a posat el dos a zero al lluminós fora llum del mític figueral.
Amb aquestes, a una desafortunada jugada a on en Pablo i en Martí no s'han entès, per culpa de la sortida fora de temps del primer, la pilota ha quedat franca als peus del davanter contrari que, a porteria buida, ha marcat el dos a un. A una jugada dins l'àrea visitant el defensa ha desbaratat una clara ocasió de gol portant-se el cuiro amb les manetes. Penal claríssim que l'àrbitre, molt discutit, dèspota i escridassat, ha passat tres pobles de xiular-lo. Seguint amb el joc i a una jugada trenada pels ciutadans ha arribat el gol de l'empat. Quatre fues més per part dels verds que no han servit per desequilibrar aquest lleig marcador. Pensam que massa rèdit s'emporten els vermells i blancs pel poc bagatge que han fet. Però bé... massa bé ha anat que ningú s'ha fet mal! Un punt per on i tothom de cap a cases més que contents.
Al final del partit, públic i jugadors, s'han intercanviat sentits i emocionants aplaudiments de reconeixement i gratitud mútua. La veritat sigui dita, els uns i els altres bé s'ho mereixen. Un cop els jugadors i cos tècnic passats per la dutxa, tots plegats presoners del goig i de l'algaravia, han pujat decidits al camió que estava preparat per celebrar una rua victoriosa per tots els carrers de Capdepera i de Cala Rajada. La cervesa, així com ha de ser, no ha faltat a la festa. Acabada la rua sopar de celebració més que merescuda i guanyat a cop de fues i gols per tota la plantilla. Ja veurem demà qui és el guapo que anirà a fer feina... Per dissabte que ve, els jugadors, ja tenen preparada una bona torrada de les parts més suculentes i saboroses d'un pobre animal mort. La festa continua!
Senyores i senyors això està dat i beneit! La temporada 2020/2021 ha posat el punt final amb l'assoliment del campionat i del tan anhelat ascens. Enhorabona a tots els actors implicats. Aquesta temporada ja és història convertint-se amb la història viva del C.E. Escolar. Capdepera i Cala Rajada n'estan congratulats esportivament parlant. No vull oblidar als incansables directius que no han afluixat fins que l'han aconseguida. Donar-los unes merescudes gràcies per tot quan han fet en benefici d'un club tan gran com és l'Escolar.
Per la meva humil persona ha estat un goig i un gran honor poder informar fora de l'anonimat, setmana rere setmana, de tot quan a succeït als partits del primer equip de l'Escolar. Donar les gràcies a Cap Vermell per deixar-me desenvolupar la meva tasca fora traves ni emperons i sempre des de la llibertat més absoluta. Jo guardaré les eines d'escriure i de fer riure per ocasions venidores i de major solemnitat. No sé si la casa està disposta a renovar la fitxa milionària d'aquest cronista de cervell inquiet i una mica dislocat. Per la qual cosa no sabem si ens tornarem a retrobar, vosaltres a un costat de la pantalla de l'ordinador i jo, pegant ditades tan grosses com a destralades, a l'altre. Sigui el que sigui, moltes de gràcies per ser-hi i llegir-me. Fora vostès això, fora cap classe de dubte, vés estat el mateix. Una forta i estimada abraçada per a tothom.
Estimats tots quan sou... vet aquí els fets!
(*) NOTA DE CAP VERMELL: El xec està signat i la quantitat en blanc. Orgullosos de comptar amb un cronista tan aixerit. Gràcies, Biel!
Ho deim sovint: "Hi ha equips de primera divisió que no tenen cròniques tan acurades!"
Els infantils de l'Escolar també celebraren el seu campionat!
