Salutacions cordials estimats tots quan sou!
Ens tornam a retrobar una vegada més a aquesta secció esportiva enllestits per parlar del que ha donat de si el partit d'aquesta penúltima jornada. Jornada del tot intranscendent per part de l'Escolar que rendí visità als ciutadans dels extraradis que juguen al renovat i eixerit municipal del Secar de la Real per complir sols amb el tràmit merament federatiu.
Abans de començar el partit, com és de justícia, l'equip de l'Establiments ha fet un sentit i emotiu passadís al recent campió de lliga. Crec que aquest gest d'educació i reconeixement és per aplaudir i dignifica, encara més si pot, el fair play, que «de vegades» esdevé per aquests camps de futbol abandonats per la mà de Déu.
Al partit d'aquest passat dissabte s'ha notat el relaxament normal de l'equip campió quan sap que ja ha fet els deures i que ha aconseguit matrícula d'honor a l'examen de fi de curs. Per tal motiu jugadors titulars i imprescindibles dins l'esquema de joc del nostre equip avui ni tan sols s'han vestit. Edu Flaquer i en Màrius són dos clars exemples del que he dit. D'igual forma, l'important canalitzador de joc Joan Sard, molt colpejat, ranquejant i fora l'evident necessitat de forçar la màquina, s'ha vestit per ocupar una plaça a la banqueta. Recordar l'absència d'en Cristo i l'acabat d'estrenar Abdu què, per motius laborals, no ha pogut disputar aquests darrers encontres. D'igual manera, no podem ni volem oblidar, al valent i talentós Dani Sureda què, des del partit de Santa Mònica, roman amb una lesió important de genoll que el té allunyat i fora poder participar del joc de l'equip. Dins cotons i a la banqueta també hi havia n'Alejandro Vadó, en Juanlu Flaquer, n'Ivan Campos i n'Alexis que aquesta setmana patí un desafortunat accident quan feia llenya amb una motoserra. Amb sis punts de sutura a la mà esquerra n'ha sortit.
Per tant a l'alineació titular hi havia el jove Pablo Murillo com a porter. Se l'ha vist imprecís o insegur a l'hora de blocar les pilotades que anaven a la seva porteria. Tal volta treballant una mica aquests aspectes tècnics específics de porter, el bo i sacrificat Pablo, pot esdevenir com un molt bon porter. Vímets en té per donar i regalar!
A la murada de tres centrals: en Jaume Torres per la dreta; en Miquel Martí pel centre i en Damià Mesa per l'esquerrà. Com ja ens té acostumats en Miquel Martí s'ha mostrat impenetrable, resolutiu i molt solvent. A les bandes, els nostres dos centrals, s'han hagut d'emprar a fons i a conseqüència del joc han patit una mica més del normal. En Jaume Torres malgrat no poder aprofitar dues grans ocasions de gol, li ha tocat ballar amb la més lletja, perquè l'Establiments ha carregat tot el seu joc d'atac per la nostra banda dreta. Amb ocasions i trobant a faltar les ajudes amb defensa d'en Javi Garcia s'ha vist superat per la seva marca i d'altres davant d'un dos contra u. El tercer gol dels vermells ha vingut a conseqüència d'una errada a l'hora de controlar d'una pilota penjada del nostre brau central, el qual, ha disputat un partit a cara de ca i més que acceptable. Bona temporada pen Torres. En Mesa també ha patit de valent enfront de les envestides contràries mostrant-se més insegur i dubitatiu del normal. Al primer gol visitant, tant ell com en Javi Pérez, han assistit com simples convidats de pedra, veient com l'atacant contrari, lliure de marca o oposició corporal, remata còmodament de cap una pilota penjada dins la nostra àrea gran. En tot l'altre han complit amb encert i han aconseguit una bona nota al partit d'aquest cap de setmana. Hem d'aplaudir força la bona temporada realitzada per en Mesa i per en Pérez.
Com a pivot defensiu i distribuïdor de joc ha jugat en Toni Miquel Fajardo. Acostumat a jugar gran part d'aquesta temporada de central s'ha trobat una pessigada incòmode i fora de lloc a aquesta posició, la qual, requereix una mica més de moviment i despesa física a l'hora de rebre i distribuir la pilota. El partit d'avui l'ha sabut interpretar molt bé i ha aprovat a l'hora de defensar i emprendre l'atac. Ningú li pot llevar cap mèrit a la gran temporadassa que s'ha desferrat l'esplèndid Fajardo.
Al centre del camp ha reaparegut l'incombustible, polifacètic i jugador d'una qualitat contrastada: Javi Maya. Després d'un any horripilis i fora poder jugar gran part del campionat per culpa de les constants lesions, per aquest partit, ha semblat una bona alternativa per ocupar aquesta important posició dins el dibuix tàctic de l'equip. Malgrat notar aquest ritme que et dóna la continuïtat de partits ha complit amb notable alt. Tal volta li ha costat oferir-se per rebre la pilota que conduïa en Fajardo. Quan era propietari de la bolla ha cercat, amb més o menys sort, un ampli ventall de possibilitats a l'hora d'elaborar l'atac. Per la temporada que ve i, recuperat del tot de les lesions, serà un jugador important i a tenir molt en compte per disputar aquesta aconseguida primera regional.
L'altre mig centre ha estat en Franco, el qual, ha estat la novetat positiva d'aquesta temporada. Jugador granític, que posa el peu amb encert, que domina el joc aeri i que no «coneix la por». Capacitat tècnica i tàctica per ocupar amb encert distintes posicions les acapara sobradament. Jugador que començà la temporada a la banqueta i què, de mica en mica, s'ha fet merescudament, amb la titularitat. Al partit d'aquest cap de setmana s'ha mostrat resolutiu i solvent a l'hora d'anul·lar l'atac contrari. Ha fet un caramull de quilòmetres cercant tapar forats i robar per aconseguir la possessió de la pilota. Sols li ha faltat una mica d'iniciativa a l'hora de l'atac. També pensam que, de cara a la temporada següent, serà un jugador important dins l'organigrama de l'entrenador.
A les bandes, els dos Javis. Bon partit amb atac i, si tant vols, millorable en defensa el que han realitzat aquests dos bons jugadors. Ambdós s'han vist privats, a causa de l'empenta del rival, a prodigar-se amb les seves bones internades per la banda. Han estat més requerits a l'hora de fer ajudes amb defensa que oportunitats han tingut per col·laborar amb l'atac verd-i-blanc. Fora treure faves d'olla, m'atrevesc a dir, que ho han fet bé i han complit amb les missions encomanades per l'entrenador.
En missions de mitja punta i allunyat de la seva clàssica posició de mig centre ha jugat en Luis Maya. Voluntariós i cercant opcions d'eslavó entra mitja i puntes ha fet una meritosa feina a l'hora de recuperar i servir pilotes a la nostra punta i a les nostres bandes. Jugador de sobrades i contrastades qualitats tècniques. Sempre dona goix veure com imprimeix ritme a les evolucions del joc i s'ofereix per fer ajudes tant amb defensa com amb atac. Al partit contra l'Establiments ha marcat el gol que ha significat posar-se per endavant al marcador.
La punta clara de l'equip ha estat en Toniet Serapio. D'ell no puc dir res que ja no hagi dit. Màxim golejador del nostre grup de segona regional ha aquest partit, ha marcat dos gols més. No li podem demanar gaire cosa més al nostre cavallet de bastos. Jugador veterà que atresora una gran quantitat de virtuts futbolístiques. Fora dubtes la millor temporada d'en Toniet des de fa molts d'anys.
Des de la banqueta ha sortit en Vadó. El pobre sols ha pogut aguantar menys d'un minut abans de tornar-se a lesionar. En Juanlu també ha participat d'aquest partit mostrant-se incisiu durant el poc temps que ha jugat. En Joan Sard ha disposat d'uns vint minuts de joc. S'ha notat per bé –com sempre– la seva participació mostrant-se segur i expeditiu amb les missions encomanades.
El partit en si té poc per comptar. Relaxació normal i merescuda d'un Escolar que ha jugat al ritme que, segons l'equip contrari marcava, ell jugava. No ens equivoquem, relaxació, no vol dir en cap cas, indiferència o menfotisme. L'Escolar en tot moment ha donat la cara a un partit, que hem d'entendre, que era intranscendent i fora l'objectiu o necessitat d'aconseguir els tres punts. Si avui haguéssim necessitat els tres punts segur que l'Establiments, equip molt fluixet, se n'haguera duit una bona golejada d'escàndol.
L'Escolar als inicis ha controlat molt bé la posició de l'esfèrica. Tocava i tocava fins a trobar el forat oportú per desenvolupar l'atac. Un fort tret creuat d'en Javi Pérez ha posat l'esglai entre els pocs gabellins desplaçats al partit. L'Establiment, a poc a poc, s'han deixondit i al minut vint, lliure de marques, ha marcat de cap l'u a zero. Al minut vint en Toniet Serapio cercant la cama de l'adversari ha estat tomat dins l'àrea local. Penal claríssim que el mateix Serapio amb saviesa s'ha encarregat de convertir. Al minut quaranta i després dels nostres jugadors, perdre una pilota absurda, el davanter local, tot sol davant el nostre porter, a posat el dos a u al marcador. Així s'ha arribat al descans del partit.
N'Isma ha intentat recompondre i donar ordres noves a l'equip. Al cinquanta-tres de la represa, en Tonien Serapio des de més de cinquanta metres, li ha pegat una bona espardenyada a la pobra pilota, que el porter local no l'ha vista ni passar i això que no era sec. L'empat a dos ha esperonat a l'Escolar que al seixanta-tres després d'uns quants rebots dins l'àrea petita local, la pilota ha caigut als peus d'en Luis Maya què, després de provar-lo unes quantes de vegades, a la fi, arriba a entrat el cuiro dins la porteria de l'equip ciutadà. El dos tres semblava un bon resultat. Inclòs, aquest mateix cronista, vist el que s'ha veia, apostava per un resultat més ample. Però no... ha estat al minut noranta, motivat per una errada defensiva, on l'Establiments ha marcat el gol de l'empat.
Gol clar que l'àrbitre, xèrif fora pistoles, en un primer moment no l'ha donat per bo perquè s'ha pensat que el cuiro no havia entrat dintre de la porteria defensada per en Pablo. Fins i tot l'assistent de banda ha quedat aturat fora marca el centre del camp. L'àrbitre va donar permís per reprendre el joc davant els bocabadats jugadors locals impotents davant tan gran injustícia. L'àrbitre seguia caparrut com un porcell de llet que allò no havia sigut gol. Els jugadors de l'Establiments treien foc pels queixals davant aquesta decisió arbitral. A força de protestar l'àrbitre ha consultat amb els seus assistents de banda què, el més vell del dos, sols tenia catorze anys –quin infanticidi més cruel!–. Cap dels dos ajudants de banda ha estat capaç d'aclarir si era o no era gol. L'equip local s'aferrava a l'evidència palesa que la xarxa d'aquella porteria tenia un bon forat per on havia sortit la pilota. Després de quasi deu minuts d'estires i arronses va arribar a donar el gol per vàlid. Tot seguit foren els jugadors de l'Escolar els qui se li han afuat. Amb una paraula: això ha estat un veritable merder, culpa d'una federació incapaç de formar i tenir àrbitres de contrastada solvència. Fa molts d'anys que rosec les anques pels camps de futbol, més de mig segle, i mai, fins al dia d'aquest partit, havia vist a un àrbitre tant calçasses com aquest, canviar la seva decisió un cop aquesta, haver estat xiulada –veure per creure–.
Amb aquestes acaba el partit. Tothom cap a cases a esperar el darrer partit de lliga què, el més segur, és que es jugui diumenge que ve a l'hora de sempre. Per tant si no a res que ho impedeixi tornarem per aquestes contrades a tornar a informar del que succeeixi al partit que posarà punt final a una temporada del tot reeixida pel nostre estimat Escolar.
Senyores i senyors... estimats tots quan sou: a reveure!
Biel Torres
