Salutacions cordials amics i lectors de Cap Vermell. Aquesta setmana, per tercera vegada, ens tornam a trobar engrescats i enllestits per fer l'autòpsia al partit d'aquesta jornada. Massa jornal per aquest cavallet que arribarà el moment en què ja no sabrà el què dir o el què contar fora por a repetir-se.
A la fi, les autoritats civils i militars d'aquesta Comunitat Autònoma, han donat el seu braç a tòrcer. Ja ens han desempresonat del nostre càstig infantil i ja ens deixen, com a infants bons al·lots, entrar als camps de futbol. Massa s'han torbat aquests aprenents de «Xesc» que han fet de la seva capa una casaca. Bé... un cop entrats dins aquesta «aparent normalitat», esmicolem tot d'una, el que de veritat ens interessa.
Els esdeveniments se succeeixen i es precipiten molt aviat. Aquest passat dissabte, fora anar més lluny, el temible Santa Ponça, l'únic equip que fins aleshores ens havia guanyat, va fer els ous a terra en la seva visita al camp del Santa Mònica. Sis a zero varen perdre els Poncetins. Amb aquesta derrota, l'empat de l'Andratx i la nostra victòria d'avui, deixam al Santa Ponça, a nou punts d'avantatge quan sols queden aquests mateixos punts per acabar la lliga. Descartant l'Andratx perquè, ara mateix li treim cinc punts d'avantatge quan ja sols li queden tres punts per disputar. Si els meus comptes no em fallen i em traeixen, aconseguint sols un punt més dins Sa Pobla, la setmana que ve, l'Escolar serà el brillant i merescut campió de lliga d'aquest grup de la segona regional balear. El que vol dir que, després d'un bon grapat de temporades, a la fi, assolirem l'ascens a primera regional fora necessitat de jugar un fastigós i complicat play-off i, tot això, faltant encara dos partits per disputar.
Deixem de moment penjada a la perxa la pell de l'os i esbrinem el que ha donat de si el partit d'avui.
Què voleu que us digui estimats lectors? Després de la pujada d'adrenalina del passat dimecres on l'equip al complet ho va donar tot i ens va fer viure les emocions del futbol a flor de pell i en carn viva, avui diumenge, hem assistit a un partit on l'equip ha anat a deixar que el cronòmetre anàs esgotant els minuts d'una forma amb què el partit s'ha convertit amb un simple monòleg dels verds-i-blancs. Partit intranscendent que ha passat sense pena ni glòria. Partit tranquil i fàcil d'un líder insultant en contra d'un coer vingut a menys. Partit que a priori té molt pocs al·licients com per motivar a un equip que, segons el meu parer, necessita un merescut recés per agafar l'aire suficient i necessari per a poder celebrar merescudament i amb magnificència el títol de lliga que si no hi ha res de nou el pròxim dissabte dins Sa Pobla es farà efectiu matemàticament i en conseqüència el merescut ascens. El club pot començar a preparar el cava i la rua per dins els carrers de Cala Rajada i Capdepera perquè la plantilla o pugui celebrar així com es mereix. Tothom es mereix celebrar aquest meritós primer lloc, assoliment, que fora cap dubte, és dificilíssim d'aconseguir.
En un horabaixa ideal per la pràctica del futbol, l'Escolar ha sortit a disputar aquest encontre amb el seu tradicional dibuix tàctic que tan bon resultat li ha donat a Ismael Venera, el vertader artífex i cervell dels èxits aconseguits.
El ritme del partit ha estat tou tirant a minso. El més important era tenir el control de la bolla, del camp i de l'espai. Això o hem fet amb nota excel·lent. Fora fer un joc de pissarra ni excels hem anant treballant amb la idea de fermar el partit com abans millor. Ha sigut en Javi Pérez al minut vint-i-un de la primera part a una pilota rebutjada que d'una canonada rasa i creuada al segon pal ha aconseguit inaugurar el marcador. El segon ha arribat al minut trenta-tres aprofitant una pilota que havia pegat a uns dels pals, ha travessat per damunt la retxa de gol tota la porteria i, al segon pal, hi havia preparat «l'amo», en Toni Serapio que sols ha posat la bota perquè el cuiro entràs dins de la porteria poblera. A l'últim minut de la primera part i després d'una jugada individual del «rei o samba» ha pujat el tercer i definitiu gol al marcador del municipal gabellí.
La segona part ha passat fora pena ni glòria. Els minuts han anat passant. La pluja ha fet acte de presència i en Màrius «el teutó d'argent» s'ha fet mal. L'ha substituït, gairebé sense escalfar, el «Kàiser» Vadó. Aquesta manca d'escalfament ha fet que a una pilota llarga, l'icònic Vadó, perseguint la pilota es trenqués la musculatura posterior de la seva cuixa dreta. Esperam que tant en Màrius com en Vadó es recuperin aviat i que puguin disputar amb la resta de companys els tres partits que resten.
Pel caire positiu volem fer menció a la reaparició d'en Abdu, carismàtic i talentós central, que ja havia format part de la plantilla de l'Escolar en temporades anteriors. Esperam que, de cara a la temporada que ve, n'Abdu sigui un reforç granític i de quirats pel nostre equip i per la nostra defensa. Benvingut Abdu!
Amb aquestes l'àrbitre ha xiulat el camí dels vestidors. El partit s'ha acabat. El públic assistent, avui en gran número i amb senyal d'homenatge, ha fet mamballetes als nostres jugadors, els quals, han tornat la salutació des del centre del camp. A partir d'aquí tothom de cap a casa seva que per avui i pel que hem pagat la festa no dóna més de si.
Dissabte que ve, a les vuit de l'horabaixa, jugarem el partit de l'ascens dins el municipal de Sa Pobla. Un sol puntet n'és suficient. Basta! Tant de bo tornem de cap a Capdepera campions de lliga.
Si les autoritats i el temps no ho impedeixen, nosaltres Cap Vermell, serem allà a peu de gespa, per contar-vos tot el que succeeixi. Ens llegirem, si així o trobau, el diumenge. Mentrestant que vostès ho passin molt bé i tenguin una bona setmana!
