fotos arxiu
Salutacions d'altra vegada preuats i estimats lectors de Cap Vermell. Encara ressonen els ecos del partit del passat dissabte i ja tornam a estar immersos per desbudellar el que ha succeït al partit de la jornada d'avui. Com ja sabeu, no podem assistir físicament al partit, per culpa de les rigoroses normes contra les bestioles toca nassos de la Covid-19. Tot sigui per esvair-lo d'una punyetera vegada.
Sort d'en Bernat Martí i vicepresident de l'Escolar que avui, enredat de fred, ha pogut assistir en qualitat de directiu a l'esmentat partit i, molt generós, ens ajuda a enllestir aquestes quatre paraules en forma de crònica.
A cara de ca es presentava el partit nocturn al municipal vinater de Binissalem. Sols en tretze jugadors ha pogut viatjar l'expedició verd-i-blanca i, entre ells, el juvenil que ja debuta la temporada passada i que també ho va fer: en Màrius. Han sigut baixes el sancionat Javi Pérez; els nafrats Dani Sureda i Alejandro Vadó que, després de passar la pertinent consulta medica, han de reposar de les ferides de guerra rebudes en carn pròpia. En Jaume Torres per raons artístiques i teatrals. Els germans Maia a causa de la trista defunció de la seva padrina. Des d'aquí, Cap Vermell i aquest cronista, volem expressar el nostre més sentit condol per tota la família; descansi amb pau.
L'alineació –embastada en repunts de fil de cosir– ha estat la següent: Alexis a la porteria; Damià, Martí i Fajardo com a centrals; Màrius i Joan Sard com a pivots, un més ofensiu, i l'altra, amb més llibertat per anar a l'atac; a les bandes en Javi Garcia i en Franco; al centre de la mitja n'Edu Flaquer i en punta en Toniet Serapio «l'amo» i en Cristo. A l'esquifida banqueta en Juanlu Flaquer i en Pablo com a porter suplent.
La primera part ha començat rabiosa i molt moguda. Al minut dos, a una bona jugada trenada pels «asules», s'han avançat al marcador. Malament començava la cosa pels nostres interessos. El Binissalem, guarnit per quatre o cinc jugadors veterans que donaven solidesa, contundència, qualitat i experiència a l'equip bodeguer, tots ells exjugadors del primer equip de tercera divisió, ha imposat un ritme de joc important i que creava importants esquerdes i fissures dins les línies d'un Escolar sorprès i malmès per les furibundes i serioses envestides dels locals. Després d'unes quantes ordres des de la banqueta gabellina i d'estrènyer quatre perns que semblaven fluixos i que anaven a lloure l'Escolar, amb el vestit de picapedrer posat, ha començat a donar senyals de vida. Tot i el gol ningú dels verds ha abaixat els braços, ans al contrari –diria jo–. De mica en mica els nostres han anat imposant la seva qualitat tècnica i disciplina tàctica aconseguint apoderar-se amb el domini de la pilota i, amb el que tot entrenador desitja i somia, el centre del camp. Les jugades es trenaven de forma contínua i ja començàvem a ensumar porteria. Tant hem ensumat que a una de tantes, i després d'una bona jugada, el pitxitxi i «o rei de la samba» de l'equip Edu Flaquer ha afusellat al porter local que fent l'estàtua i l'estruç ha vist com la pilota perforava la seva, fins aleshores, verge i impol·luta porteria. Amb un empat més que merescut l'àrbitre, que avui a passat totalment desapercebut –així com ha de ser–, ha indicat als vint-i-dos jugadors el camí dels vestidors.
Durant aquest temps d'esbarjo l'entrenador local ha tirat de llibreta, pissarra i experiència, transmetent les instruccions pertinents i guanyadores als jugadors que no es perdien detall de la dissertació futbolera.
La segona part ha sigut una altra història. Talment ha semblat un altre partit. L'Escolar semblava un rellotge de luxe amb la seva maquinària ben engreixada i llatina, desplegant un futbol excels i més propi de categories superiors. Es veia venir... s'intuïa la frenètica galopada. Molt prest s'ha avançat l'Escolar. En una jugada assajada, marca de la casa, que ha cercat el cap d'en Joan Sard, el qual, la a tocada el just i necessari perquè el porter local la rebutges deixant-la morta dins l'àrea petita perquè l'atent Màrius «el teutó d'argent» i juvenil, fiqués el borseguí per instaurar un important i esperançador u a dos. Aquest gol ha sigut el principi d'una gran, soferta, merescuda, orgullosa i esplèndida segona part.
Enfurismats i presos per l'ímpetu d'anar per davant al marcador, en una breu i simple despistada, el Binissalem incrèdul, ha pogut empatar el partit. Ara sí... que s'han empipat de valent els nostres jugadors. Ferits al més profund del seu orgull, han tirat tots junt, del carro verd-i-blanc, han hissat les veles i han tirat de cap avant. Si abans jugàvem bé, a partir de l'empat, encara hem jugat millor. L'equip ho feia, talment, de cine. Obra mestra «òpera prima» que amb tres espolsades i quatre andanades en Cristo «el Cristo redemptor do Brasil», després d'una altra jugada cinc estrelles, ha establert hàbilment un encoratjador i engrescador dos a tres. El tercer gol ha enllepolit la solvència i vanitat d'un Escolar que anava encès i tot dret a conquerir una altra victòria que fregava l'epopeia. Entre una cosa i altra, n'Edu ha patit una estrebada muscular que l'impedit continuar dins el terreny de joc. Aquest contratemps podia semblar que fes figa dins l'ànim dels gabellins. L'ha substituït en Juanlu Flaquer que ho ha fet bé el temps que ha jugat.
Els gladiadors verds-i-blancs encara no estaven assaciats del festí que s'estaven empassolant entre pit i espatlla. Enverinats han posat peu a la post hi han donat gas a fons; els atribolats vinaters en vers de beure vi, bevien vinagre adulterat de tres pessetes. Quan tot pareixia dat i beneit, d'altra vegada en Màrius «el teutó d'argent», el pipioli juvenil jugant a escarada, ha marcat el definitiu i amortidor dos a quatre. Aquest gol ha estat molt celebrat per tota la plantilla mentre, una grada despullada de públic, s'ho mirava mans al cap, esglaiats i amb els pèls de punta.
Gran i treballada victòria del conjunt al complet d'un Escolar insultant, i més, després de l'empat de l'Atlètic Andratx, als quals li agafam dos punts més d'avantatge. Agafant, amb dos partits menys, d'altre cop el lideratge de la competició. Està ben vist, enguany això funciona. S'ha demostrat que a aquest equip no hi ha ni suplents ni titulars. Tots i fora cap excepció són imprescindibles!! Sabeu que ho són de bons aquests al·lots!
Em pens que qued curt, que no he lloat suficientment aquesta gran gesta. Tenc l'estranya sensació que em queden paraules dins la gargamella per dir... n'estic ansiós. Quin sidral Déu meu... duc el dimoni dins mi!
Diumenge de capvespre podrem veure, de cos present, la segona part d'aquesta hilarant eliminatòria. Jo no deixaré d'anar-hi... i vosaltres? Sembla que l'aparcament del Figueral és prou gran per a agombolar uns quants de centenars de gabellins i cala-rajaders amb el morralet i la distancia oportuna; escridassadors i reptadors a les anàrquiques i absurdes mesures contra la Covit19 imposades pel nostre «gran» govern de pa i fonteta.
No faltis... no t'ho perdis! De veres... ho ha receptat el metge!
Ens veim i ens llegim molt aviat...
