Salutacions cordials estimats assidus a aquesta crònica esportiva! Seguim fidels, perennes i empernats –a veure qui és el que es cansa abans– informant des d'un absurd exili futbolístic. Estimats lectors moltes de gràcies per ser-hi!
Anem aviat a ficar-nos dins farina per comentar el que ha donat de si aquest matx de segona regional. Horabaixa amb un temps fabulós per la pràctica i visionat d'un bon partit de futbol amb els nombrosos incondicionals castigats –com al·lots dolents– enrabiats darrere les reixes que separen el camp de l'aparcament.
Si us he de ser franc, vos he de dir que esperava més resistència per part del Santa Mònica. Un entrenador que s'ha equivocat de dalt a baix oferint un plantejament molt valent, però impropi d'aplicar-lo enfront d'un rival de la solvència i categoria que, insultant, exhibeix enguany el totpoderós Escolar. Tampoc ha tingut en compte les conseqüències de jugar dins un camp amb les mides que exhibeix el nostre enorme Es Figueral. Aquest partit jo el tenia remarcat amb vermell: pel nom del rival, per ser un equip acabat de descendir de la primera regional, pel bagatge i perquè el Santa Mònica, ocupava fins al dia d'avui, un digne i incomprensible vuitè lloc.
Els visitants, avui grocs-i-negres, han sortit a jugar aquest partit oferint un desafiament amb un paupèrrim u, quatre, quatre, dos. Han sortit amb la seva defensa esperant-nos literalment sobre la retxa del centre del camp cercant deixar en fora de joc les evolucions dels atacants gabellins. Amb la seva mitja i la davantera intentaven furtar la pilota i desbaratar l'estratègia local, corrent com pollastres fora cap, a la sortida i creació de la nostra jugada. Hi ha hagut moments que les tres parets de canyisset del Santa Mònica estaven situades dins quinze metres esquifits. Tots amuntegats, però molt mal col·locats, intentant no deixar espais i estar molt a sobre dels nostres jugadors. Amb aquest dibuix volien evitar les jugades assajades dels verds-i-blancs. Sobretot l'encadenament de moviments i aconseguir els espais que l'Escolar necessitava per tal d'arribar a la porteria rival.
Els sants no han donat senyal de consistència ni l'envergadura tàctica necessària per cercar les pessigolles a un Escolar molt ben assentat, seriós, tocant pilota fins a trobar l'espai o el jugador desmarcat i el canvi d'orientació de la bolla, sobretot, cercant contínuament la nostra banda dreta, governada amb una tirania impietosa per l'incombustible Javi Garcia, que avui, i ja són moltes les vegades, ha sigut un vertader trinxet ben esmolat, deixant constantment en una ridícula evidencia el seu magre marcador.
L'Escolar fidel al seu ja típic sistema de joc d'u tres-u.quatre-dos (amb dos carrilers Javi Garcia i Javi Pérez) no s'ha despentinat en cap moment de l'encontre. No hem patit, ni la nostra porteria ni els nostres centrals s'han vist en cap moment obligats a emprar a fons les seves qualitats i treure les faves de l'olla. En una paraula: l'Escolar ha tingut en tot moment el partit controlat. Avui la dupla del centre del camp, Luis Maya i Dani Sureda, resguardats per les cobertures d'un Joan Sard que cada partit va a més, han sigut el nucli dur impenetrable, indestructible i granític que s'han ocupat de destruir qualsevol senyal de jugar a futbol per part dels visitants.
Amb dues espolsades, pràcticament en cinc minuts, l'Escolar ha tingut enllestit l'ametller dels ciutadans. Primer ha sigut en Javi Garcia el qui ha foradat la porteria del Santa Mònica. Tot seguit, després d'una esplèndida jugada trenada per Sureda, Garcia i l'amo, el cavall de bastos, en Toni Serapio, l'Escolar ha inoculat intramuscularment i fora anestesia, el dos zero a un Santa Mònica feble i fora resistència. El partit semblava dat i beneït. Malgrat els dos gols, paradoxalment, els grocs-i-negres no han abaixat els braços en cap moment. Han seguit remant, això sí, contra corrent i contra un rellotge gegant que feia molta via.
Ha sigut a una treta de cantonada per la nostra banda dreta, tirada amb el tiralínies d'en Luis Maya, que impecablement ha rematat de cap i al pal contrari, el sostre de l'Escolar Joan Sard. Amb un tres i no res l'Escolar ha arribat al descans amb totes les ametlles i les garroves replegades i a punt per anar a la bàscula a vendre-les per fer caixa.
A la represa del partit ha continuat la mateixa tònica que ja havíem pogut veure a la primera part. L'aglomeració indiscriminada de visitants al centre del camp, la triangulació perfecta per part dels nostres, que amb les botes d'aigua ben posades, sortejaven tota l'aigua –mai millor dit– que feia el llaütet de l'equip estudiantil i arribaven rabiosos i en perill constant a la porteria visitant.
Després d'un tímid repartiment de cops –tous i minsos– en una jugada per la nostra banda esquerra, un contrari que portava els mitjons al revés, ha trabucat contundentment a l'hàbil i relliscadís Dani Sureda dins l'àrea visitant. L'àrbitre assistent ha estat el qui ha marcat el fragant penal que l'àrbitre, en primera instància, no l'havia vist. Li ha pegat suau i al pal dret en Javi Pérez convertint de manera inapel·lable i convincent la pena màxima. Amb el quatre a zero els visitants han seguit amb el mateix sistema, ritme i, en cap moment han donat per entregada la cullera.
Amb aquest resultat l'entrenador local ha trobat que era l'hora de moure la banqueta: han entrat en Damià i en Cristo per en Sureda i en Torres. En una treta de cantonada i després de diversos rebutjos, a la segona jugada, ha tornat a ser en Javi Pérez (el de les ulleres dels Tres Sudamericanos que cantaven allò tan conegut de: Me lo dijo Pérez... que estuvo en Mallorca) que ha engaltat amb la seva cama esquerra una fortíssima paperina que ha superat l'oposició de totes les cames que rondinejaven, amb el nord perdut, per dins l'àrea propietat dels grocs-i-negres.
El moviment a la banqueta local ha continuat. Amb un cinc a zero el més lògic era que juguessin tots els avui suplents. Després de la greu lesió patida al partit de Sóller s'ha incorporat al partit d'avui el brau, intel·ligent i contundent Javi Maya. També ha debutat en Franco Lima: jugador vingut de l'Argentina i que no havia pogut jugar fins ara degut a una sanció federativa d'uns papers de dubtosa procedència. A la fi ha debutat el gran i únic José Alejandro Rodrigo Moya Vadó que ha disposat d'una gran ocasió amb la cama esquerra que el porter del Santa Mònica ha rebutjat després d'una gran intervenció. Els pocs minuts que ha tingut no ho ha fet gens malament. Recordar que en Vadó és un dels màxims golejadors que ha tingut l'Escolar. Per acabar l'episodi dels canvis destacar el debut del jove porter Pablo, que també, ha estat molt segur rebutjant una enverinada xilena feta per un dels atacants santificats.
Ha tancat el marcador, abans de ser substituït i després d'una pilota per banda dreta que un dels nostres, molt lluitador, no ha donat per perduda i l'ha posada de cap enrere amb una passada de la mort perfecta que: l'amo, el cavall de bastos, en Toniet Serapio col·locat sempre al lloc a on va l'esfèrica, s'ha cuidat inapel·lablement de creuar amb molta d'intenció, el cuiro al pal llarg del porter visitant. El delicte del sis a zero estava comes i consumit –i tant!–.
Avui crec, després d'aquesta voluminosa victòria, és just destacar a tot l'equip al complet: banqueta, místers, fisio i delegat inclosos, que malgrat, la mediocritat del seu rival ha sabut imposar les seves virtuts futboleres fent un partit realment d'escàndol. Una altra qüestió remarcable ha sigut que avui no hem estat castigats amb targetes. Ni groga, ni vermella –està molt bé això–. Sempre que sigui possible hauria de ser així. La vidriola del club ho agrairà de veritat. Ara mateix i després del descans de la setmana passada som segons a tres punts del primer, però amb dos partits menys. A partir d'ara la lliga es complica un pessic, ja que els rivals seran els que ocupen els llocs davanters de la taula classificatòria.
Per avui res més per comptar. Acomiadar-me de tots vostès fins a la pròxima setmana agraint la vostra passejada per sobre aquestes quatre lletres descambuixades i desitjant poder comptar una nova victòria per part del nostre estimat Escolar.
A reveure!
