En Pep va ser una persona, pel que recordem, que mai va ser jugador federat però si va jugar partits amistosos, disputant alguna costellada. Va ser directiu, si no anem errats, només durant la presidència de Miquel Cassellas (el seu gran amic), i en cap ocasió més. Durant tota la seva vida col·laborà no només al Escolar, sinó en qualsevol activitat esportiva o cultural de la vila i mai va tenir un no per a ningú, sempre disposat a ajudar.

 A l’Escolar sempre va fer feina en un segon pla, essent amic de totes les directives, amb les que col·laborà d'una manera importantíssima. A l'haver de fitxar per necessitat qualque jugador de fora poble, era un dels primers que els proporcionava feina; en el moment de fer socis, ningú de Capdepera (ni els propis directius) li guanyaven; i el mateix podem comentar de la venda de loteria de Nadal.

En la col·locació de tanques publicitàries al camp era el primer i, causa de la seva faceta professional, aconseguia molta publicitat dels seus proveïdors i amics. A l’acabament de cada temporada, en uns primers anys en qualque restaurant de la zona i els últims anys a casa seva de Son Jaumell  - al costat de l'amabilitat i simpatia de Margarida, seva senyora- convidava a tots els jugadors de la primera plantilla de l'Escolar, al costat dels seus entrenadors, delegats, directius i qualque aficionat. Vetllades i sopars que tots recordem.

A la fi de temporada la seva empresa mai deixà de lliurar un trofeu al jugador que el club li proposava. En ocasions puntuals i quan li demanaven,  la seva ajuda sempre va ser un si: per a vendre paperetes d'alguna rifa, per col·laborar en algun esdeveniment que organitzava el Escolar per recaptar fons, etc...

Per molts elogis que se li facin sempre seran pocs...  és mereixedor de molt més, Pepe va ser únic en la història de l’Escolar i per al poble de Capdepera.