Sóller 0 - Escolar 2

 

Salutacions novament preuats lectors de Cap Vermell. Una setmana més acudim puntuals a la cita esportiva que tenim compromesa en tots vostès. Anem promptament i fora més dilacions a desballestar el que ha donat de si el partit que aquest dissabte de capvespre han disputat dins Can Maiol, el Sóller, com a titular del terreny de joc, i el nostre puixant Escolar, com insigne  visitant i líder invicte. Pensàvem que el fort vent que bufava golafre aquest dissabte seria el protagonista del matx, però no, les imponents muntanyes de la serralada de Tramuntada han protegit i arredossat l’impecable verd que cobreix el municipal Solleric.

L'alineació d'avui, just saber-la, ens ha encoratjat força, doncs, l’amo, el cavall de bastos, acompanyat per l’abnegat, precís i calculador Cristo que, després de marcar el gol de la victòria la passada jornada s’intuïa força motivat, ha sortit, avui sí, de titular. Una colla atacant engrescadora i de màximes garanties. Qui, malauradament, segueix a la grada és el major dels germans Maia, que sembla no estar recuperat de les seves molèsties musculars. Una altra novetat ha sigut el debut del vell conegut per l’afició gabellina Ivan Campo que després de flirtejar amb la Primera Preferent per terres serverines ha tornat al seu cau. Una baixa que es presumia, avant matx, de vital importància ha estat la del granític central gabellí Miquel Martí que, per motius de quarantena sanitària, no ha pogut entrar dins la convocatòria del partit d’avui.

Partit que, a priori i analitzat el partit de Capdepera, davant d'aquest mateix equip, ens semblava que seria complicat. I així ha estat, que ningú s’engani ni s’enlluerni pel marcador final. Avui, malgrat el boníssim resultat obtingut en el xoc, no ha sigut un partit fàcil, més bé, podrien dir que ha sigut tot el contrari. L’entrenador gabellí  ha tirat de la llibreta de notes i ha dissenyat un encertat u, tres, dos, tres, dos per anul·lar l’u, quatre, quatre, dos clàssic del Sóller.

El partit ha començat amb un domini altern, amb la pressió, com arma principal d'un Sóller crescut, i més, després del bon partit que realitzà dins Capdepera on, gaire bé va fregar la sorpresa. Quan portàvem, cinc minuts de joc, l’Escolar ja havia llançat quatre córners, mentre que els sollerics, tan sols havíem gaudit d’una sola ocasió. Des d’un primer moment els gabellins han deixat palès quines eren les seves intencions. Però mai, dins d’un partit de futbol, existeix la tranquil·litat absoluta, al minut vint de partit en Lluís Maia, ha començat a patir molèsties estomacals que l’han tengut allunyat del seu millor joc. Aquestes molèsties li han impedit continuar amb el bon rendiment que avui ha exhibit, des del primer moment, el brau mig centre gabellí. Sobre el minut trenta-cinc  ha hagut que ser substituït, doncs, les seves molèsties en vers de minvar anaven en augment. Edu Flaquer ha sigut el jugador que li ha donat el relleu. Entre i entre en Cristo, molt lluitador i encertat durant tot el partit, sobre la retxa de l’àrea gran que defensava el Sóller, li ha robat clarament la “cartera” al defensa local, quedant en franca posició de disputar un u contra u amb el porter local. En Cristo amb una  tranquil·litat  sorprenent ha creuat la pilota just al pal dret de la seva porteria anotant un encoratjador zero a un. Tot just efectuat el canvi d’en Lluís Maia, a una jugada, on un dels troleibusos del Sóller, s’ha estavellat, pilotada inclosa, amb el fràgil Toniet Serapió, el qual, ha sortit molt mal parat d’aquest desafortunat  llanci. Ha acabat la primera part,  peu rossec-peu rossec i en fortes molèsties al seu genoll. A la represa, impedit de continuar, el veterà Serapio, que ho havia fet molt bé, inapel·lablement ha hagut de ser substituït per n’Alejandro Niño. El segon imprevist del partit que la banqueta verd-i-blanca ha tingut que sortejar.

La represa de la segona part ha començat amb un clar,  u conta u, entre Alejandro Niño i el porter local. L’incombustible atacant hispà-veneçolà, ha malbaratat aquesta gran ocasió de gol,  fent una imprecisa vaselina que ha sortit molt lluny de la porteria rival. Molta d’estona hem pensat que aquesta ocasió desaprofitada era la clau per tancar el partit. El Sóller s’ha llevat el paparró de sobre i ha decidit donar una passa endavant. Això ha motivat que durant un temps de la segona part el Sóller en els “posàs” per corbata pensant que la possibilitat d’un empat agafava força i forma.


Però, tant la nostra defensa, que avui ha estat Hercúlia, com els nostres dos, avui incomensurables pivots, s’han cuidat de mantenir l’ordre tàctic i la posició a dintre del terreny de joc. I el més important de tot: la nostra porteria a zero i n’Alexis com un simple espectador fora haver d’intervenir per trets o ocasions locals de manifest perill. Quan estàvem amb tot això, en Javi Garcia, que travessa per un especial moment dolç de joc, ha caigut lesionat. Ha estat substituït per en Josep, el fisio petrer que l’equip tenia  l’any passat, que molt encertadament s’ha emprat més en tasques defensives que en tasques ofensives. Quan pensaven que seria interessant, per tal de mantenir el resultat favorable, passà a defensa de quatre jugadors, en Dani Sureda, que avui si, ha desenvolupat amb molt d’encert la seva vessant atacant, dins d’una jugada personal per la nostra banda dreta a posat divinament l’esfèric sobre el punt de penal,  on en Niño, sols ha hagut de ficar la punta del peu per introduir el cuiro per segona vegada dins la xarxa  de la porteria tarongera.

El zero dos semblava una martellada definitiva pels reis de la gamba vermella. En cap moment el Sóller ha abaixat els braços ni ha donat símptomes evidents d’entregar la cuera. N’Edu Flaquer, també majúscul, s’ha cuidat de temporitzar molt hàbilment la resta de la minutada que quedava  per tal d’exhaurir el temps real de joc. El Sóller en tot moment ha continuat robòtic en les seves escomeses. Ha lluitat el llautó dignament fins que l’àrbitre del partit, fluixet anant a xerec, ha tingut a bé xiular el final.  Podem dir que el Sóller, fins aleshores, ha estat l’equip que més ens ha agradat del tres que ja hem esclovellat. 

En síntesi, bon partit l’executat pel nostre equip que,  picapedrers feiners, han hagut de picar molta de pedra per tal de doblegar la important resistència demostrada per un digne rival.  Excel·lent actuació dels nostres tres centrals, Toni Miquel Fajardo seriós i inexpugnable; Jaume Torres que ha estat molt encertat en les ajudes i assistències sobre els seus companys així com les contínues i rapides anticipacions sobre els davanters sollerics i, n’Ivan Campo, que malgrat, ser el seu primer partit ha demostrat encert, seguretat i domini total del  joc aeri. Pensam que, una vegada acoblat i assimilades les missions encomanades pel míster Venera, pot aportar  solides a la rereguarda gabellina.  Les dues taronges mecàniques –mai millor dit– avui han sigut, fora cap dubte, en Joan Sard i en Dani Sureda que han fet un partit de cine de cinc estrelles, atacant i defensant sempre amb encert i jugant la bolla amb una vertadera exquisides. Els dos Javis han estat bé, fora treure faves d’olla, però han estat bé,  acompanyant el joc d’atac i fent adequades assistències defensives. Un altre galàctic d’avui ha sigut Edu Flaquer fent quilometres a dojo. Pispant pilotes a destre i sinistre i tot això amb evidents molèsties musculars. En Cristo així com li donen minuts va a més, esperam més prest que tard, veure aquell jugador que de juvenil va delectar i encisar a tota la graderia del Figueral. En Serapio, durant el poc temps que ha estat dins el camp en condicions dignes per jugar, ha demostrat el seu sabre estar i a on ha de situar-se  en tot moment per ser més aprofitable pel seu equip. Suposam que, fins dia tres de gener, que serà quan tornem a jugar el pròxim partit, li haurà estat  suficient per a recuperar-se de les doloroses nafres del partit d’avui.

El pròxim partit, com ja hem dit, serà el tres de gener dins el sempre complicat i difícil camp del Miquel Bestard de Bunyola. Si no hi ha, inconvenient de força major, serem allà per analitzar i contar-vos amb molt de gust tot el que allà succeeixi. Donar-vos, de tot cor i, per anticipat les preceptives  i oportunes bones festes per aquest Nadal força atípic.

Que molts d’anys; un bon Nadal farcit de regals del pare Noel; bona entrada i sortida d’any acompanyats de familiars i cercles pròxims (allegados). Feliç i venturós 2021.

Ens llegim l’any que ve!