Escolar 2 Sóller 1

Salutacions cordials estimats lectors de Cap Vermell. Després de quinze dies d’atur forçós, tornam agafar els estris d’escriure per enfrontar-nos valents -mai millor dit- a una crònica on, les cullerades de mel a repartir, avui seran veritablement escasses i molt magres.

La frescor de les temperatures s’han  notat  més dins del camp i a la banqueta que a la graderia. Ens congratula molt l’afluència de públic, malgrat la maleïda COVIT, que aquesta temporada acudeix al camp amb número important per animar i encoratjar  les evolucions del nostre estimat equip.



Avui la primera plantilla ha estrenat la nova equipació  per la temporada 20/21. De la mateixa manera també ha estrenat una nova esponsorització. Després d’incomptables temporades de patrocini, Bolero,  ha donat  pas a la col·laboració altruista de Construccions Lluís Nebot S.L. Sempre és d’agrair que hi hagi persones i empreses del poble de Capdepera i Cala Rajada que s’involucrin amb l’esport local, ajudant de forma desinteressada, a institucions, com  puguin ser, la de l’Escolar. Els qui ja tenim una certa edat, encara podem recordar, al majestuós Lluís Nebot defensant admirablement  la porteria del nostre equip. Un gran porter i una millor persona que, quan la porteria gabellina li queda petita, passà amb molt d’encert, a defensar els colors del Manacor. Gràcies a Bolero i gràcies a Construccions Lluís Nebot S.L.

Després dels prolegòmens convé -ja és hora- entrar amb olivetes. Hem d’anar a pams i amb cautela per explicar-nos el millor possible, si no passa, que després sorgeixen mals entesos repel·lents que no agraden a ningú.  La gent de futbol sap, igual que a moltes més coses de la vida, que aquest esport funciona a cop de decisions. Les decisions són responsabilitat i qüestió del màxim responsable de l’equip: l’entrenador.  Les decisions es prenen durant tota la setmana, abans del partit, durant el partit i també –perquè no– una vegada acabat el partit. Encara no conec ningú que assumeixi  determinacions que vagin en contra dels seus propis interessos –a ningú –.  Qualsevol entrenador, bo o dolent, és el primer interessat en què, qualsevol decisió que pren, ho fa pensant, sols i únicament, en el benefici del seu equip. Igual que els jugadors no poden  estar, durant tota la temporada, a un cent per cent, són humans i tenen alts i baixos, fan partits esplèndids, partits normals i partits dolents; a l’entrenador, com a persona humana que és, li passa cinc cèntims del mateix.

Ja saben que no és necessari, però, volem rompre una llança  a favor del nostre entrenador, anticipant-nos a la jugada, doncs, avui mateix, segons els xiu-xius de la graderia, el nostre actiu més valuós, Isma Venera, no li han sortit les coses com a ell volia i tenia dibuixat al seu plantejament del partit –aquestes coses passen, i més vegades de les que un vol–.



Sabem i reiteram, que tota persona que està asseguda a la graderia, és un entrenador en potència –molt xerec, però ho és–. Els entrenadors de veritat ho saben i ho tenen més que assumit –quin remei–. Quan un arriba al camp i l’equip està escalfant, el primer que fem, jo el primer, és intentar esbrinar quina serà l’alineació inicial; quin serà el sistema de joc elegit amb els jugadors titulars; quina demarcació ocuparà cada jugador titular dins del sistema de joc triat; els suplents quins són i quines alternatives i variants ens ofereixen en cas  que hagin de sortir al camp; els jugadors que no s’han vestit, el perquè, no ho han fet. Tot això per descobrir i posar a la vista, les cartes i l’entrellat, que l’entrenador ha decidit jugar-se al partit de torn.

 Avui, sense anar més lluny, el primer que hem pogut observar és la no convocatòria d’en Javi Maia: suposam que per culpa de molèsties físiques; una baixa força considerable, malament començam. Als titulars, hem pogut constatar, molt gratament, l’alineació d’en Miquel Martí i d’en Joan Sard: molt positiu i cent cavalls de força per l’equip. Ens ha vingut, molt de nou la suplència, d’en Javi Pérez i d’en Toni Serapio, doncs, als partits, ara mateix, ja disputats, la seva aportació ha sigut força valuosa, per no dir crucial. Ens ha  congratulat l’alineació d’en  Juanlu Flaquer que, fins ara, malauradament, no ha pogut gaudir de molts de minuts de joc. En Damià Mesa, on la seva titularitat, és força intermitent, ha suplit la baixa, lloc per lloc, d’en Javi Maia. També, hem tengut la mala sort, al sorteig inicial, de treta o de camp, de perdre la iniciativa, triant l’equip rival, la porteria a la qual més ens agrada assetjar a la segona part. Tot això, que no és poc, abans de començar el matx.

Un cop començat el partit, hem pogut sortir de dubtes, sobre el sistema de joc elegit per l’entrenador, pel partit d’avui. Hem tornat a sortir amb n’Alexis a la porteria, el qual, ha estat molt encertat en totes les vegades en què s’ha hagut d’emprar a fons. Podem destacar cinc o sis intervencions decisives per l'esdevenir del partit. Molt bé pel brau porter local!

 A la línia defensiva ho hem fet, com ja és habitual, amb tres centrals que, en resum, han estat ben col·locats i han solucionat  amb encert, quasi totes, les situacions de perill que l’equip solleric ha produït: en Damià Mesa per l’esquerra; en Miquel Martí, capità de l’equip, pel centre i en Jaume Torres per la dreta. Dir, que el bonàs d’en Mesa, s’ha trobat amb moltes dificultats, per marcar amb l’encert suficient, al rival, que avui li ha tocat. El Sóller, més viu que una geneta, ha aprofitat aquesta conjuntura per insistir amb carregar el joc per la nostra banda esquerra. Així ha arribat el gol del Sóller, en una pilota que no ha pogut arribar en Damià, ha fet que, la seva marca en franca solitud, hagi engaltat un tret que s’ha introduït, veloçment per l’esquadra dreta de la porteria que defensava Alexis, el qual i com també en Mesa, sols han pogut assistir testimonialment per veure com succeïa tot aquest episodi del tot involuntari.

A continuació una línia de dos pivots defensius: en Joan Sard i en Toni Miquel Fajardo. Dir, de l’infal·lible Joan Sard, doncs, normalment és un jugador inexpugnable i un gran canalitzador del joc, quan aquest comença des de darrere, que avui no ha tingut el seu millor dia. No ha pogut connectar jugant la pilota, amb la línia de quatre mitjos que tenia per endavant. Ha estat imprecís a l’hora de la passada de la pilota perdent moltes d’elles a peus de l’equip contrari que, molt ben situat, interceptava i anul·lava, el començament del joc local. Ha abusat de pegar pilotades contínues que no anaven enlloc i que sols trobaven als jugadors contraris que recuperaven pilotes constantment. En defensa ha estat molt bé dominat, com és normal amb ell, el joc aeri dins les dues àrees. De fet, ha intervingut positivament amb una bona rematada de cap, amb la consecució del gol de l’empat local. L’incombustible Toni Miquel Fajardo, avui tampoc ha estat a l’alçada del rendiment que ens té acostumats. Molt correcte en defensa, però no ha aconseguit enllaçar l’inici del joc amb la resta de companys. Ha perdut massa pilotes errant moltes passades de la bolla. No ha estat ben situat dins el terreny de joc cosa que ha fet que no acabàs d’entrar a formar part activa del joc de conjunt. Tant en Joan com en Fajardo no han pogut dominar, en cap moment del partit, la seva parcel·la de terreny de joc assignada.



Al centre del camp dos mitjos centres: en Lluís Maia i en Dani Sureda acompanyats pels carrils per en Javi Garcia i en Junlu Flaquer. El bo d’en Lluís, tampoc i malauradament, ha gaudit del seu millor partit. Voluntariós però imprecís en totes les facetes i missions encomanades. Ha estat absent i amb llacunes importants durant tot el partit, accentuant aquestes carències, durant el temps que ha estat  dins el terreny de joc a la segona part. Ha tingut la mala sort d’estavellar un penal al travesser de la porteria rival quan, al minut cinc del partit i després d’unes clares mans per un defensor solleric, l’àrbitre, amb certes reticències, ha xiulat la pena màxima. Al minut vint-i-cinc de la segona part ha estat substituït. Quant a Dani Sureda dir que, com moltes vegades està passant últimament i l’any passat –tal volta massa i tot– el fan jugar en un lloc que no és el seu. Com en Dani Sureda complex a qualsevol lloc on el posin, ja va bé, en Dani a menjar-se les granotes que ningú vol. En Dani és un pivot defensiu amb majúscules i titular indiscutible, tal volta i a criteri de molts d’espectadors i tècnics, un dels millors que tenim, però, sempre que jugui al seu lloc natural. És un gran recuperador de pilotes i un ca de caça incansable a l’hora de realitzar els implacables marcatges a sobre dels seus rivals. Corre i menja quilometres, per donar i regalar i, sobretot, és un jugador d’equip i, amb aquests comentaris, hores d’ara, no descobrim a ningú. No en sabem el motiu, però, en Sureda, sempre és el jugador sacrificat i el damnificat a l’hora de moure les demarcacions dels jugadors dins l’estructura de l’equip. Avui, m’atrevesc a dir que, per culpa d’aquesta circumstància, hem jugat pràcticament amb un jugador menys i, si així ha estat, no ha sigut per culpa del pobre Dani que, així com ha de ser, accepta en resignació i donant tot el que té i més, el rol que li encomana l’entrenador. D’en Javi García dir que avui no li han arribat les pilotes necessàries i en la quantitat suficient  per a desenvolupar el  joc que últimament exhibeix. Malgrat atracar-se al joc cercant pilotes per jugar no ha pogut entrar dins una dinàmica fluida de joc. En les ajudes defensives ha estat molt correcte i encertat. Recordar que en García és el màxim golejador de l’equip. Del jugador més tècnic que tenim, en Juanlu Flaquer Barona, res positiu poden significar a la seva actuació al partit d’avui. No aconsegueix el ritme de joc necessari com per asseure’s dins el terreny de joc. No sabem si és per la falta de minuts o per altres motius, però, en Juanlu, no és el mateix jugador de l’any passat. Desaparegut ha sigut substituït al minut vint-i-cinc de la segona part. Esperam que, més prest que tard, aquest bon jugador torni a recuperar el seu nivell de joc i aporti les seves qualitats als partits que resten de temporada que ens faran molta de falta.

A la punta d’atac i sols ajudat pels dos carrilers Edu Flaquer que no ha pogut trobar el seu lloc en cap moment del partit. Ha estat molt incòmode i desatès de joc durant quasi tot l’encontre. No hi ha hagut connexió entre ell i la resta de companys gràcies a la bona predisposició i ocupació del terreny per part de l’equip taronger. Ha fet, com sempre, una feinada anant darrere la pilota i perseguint la sortida de pilota dels rivals, inclús, quan no li arribaven les pilotes s’ha sabut sacrificar-se baixant a posicions més endarrerides per aconseguir-les. És un lluitador nat amb un esperit de sacrifici increïble –amb això es pareix al seu pare quan aquest jugava a futbol– sols li falta saber amollar la pilota quan és l’hora de fer-ho. Tal volta, creixeria més, encara com a jugador, si s’estalviés aquests dos, tres i quatre driblis que normalment sempre fa de més.

Hem de dir que el Sóller ha estat el principal culpable, que ha fet que el nostre equip i la nostra banqueta, no pogués desenvolupar en cap moment el joc que ens té acostumat a oferir-nos. No tot –ni molt menys–  és demèrit del mal joc del nostre equip. Si nosaltres avui no hem estat còmodes i encertats dins el terreny de joc ha sigut motivat pel gran partit que avui s’ha desferrat el Sóller. Aquest equip ha demostrat tenir un cap pensant important i intel·ligent a la seva banqueta. M’atreviria a dir que l’entrenador solleric no és la primera vegada que veu un partit del nostre equip aquesta temporada. En tot moment ha estat més ben posicionat dins el terreny de joc que nosaltres. Ens deixaven jugar dins el nostre mig camp, però quan passàvem la línia del centre del camp, la seva línia de pressió sempre ens llevava la possessió del cuiro. Molt ben posicionat en totes les seves línies i dintre el seu ordenat, matemàtic i granític quatre-quatre-dos. Sempre s’ha anticipat a tots els balons, fins i tot s’han permès la llicència, de crear perill jugant a un fals contraatac que ens ha tingut sempre temorencs per encaixar un altre gol. Ho vàrem avançar a la darrera crònica: el Sóller sempre és un equip que ens posa les coses molt costa amunt. Malauradament hem encertat.



Quan estàvem deliberant, dins d'un empat desassossegant, qui s’emportava el moix a l’aigua, han arribat, a la fi, els esperats canvis, que avui, vist el que s’ha vist, pensam que s’han destorbat una mica massa a produir-se. La graderia esperava els canvis, doncs, l’evolució del partit així ho exigia, al descans de la primera part. Però no, des de la banqueta, ens han fet patir fins al minut vint-i-cinc de la segona part, que ha sigut quan, s’han produït. Dos exactament. Esperàvem expectants, sobretot, la incorporació d’en Toni Serapio a la dinàmica del partit. Han entrat ell i en Javi Pérez. En Toni, molt encertadament, ha ocupat missions i posicions atacants. Miraculosament tot, amb un segon, ha canviat de dalt a baix. Hem passat d’una inèrcia negativa amb força perill de perdre els tres punts a una il·lusionant predisposició atacant de l’Escolar.  Les envestides i perill dels verds s’ha convertit amb el camí encertat per doblegar a un dificilíssim i rocós Sóller. Les jugades d’atac i de  perill han estat constants, estavellant inclús, una pilotada al pal esquerre de la porteria defensada pel Sóller. El míster ha decidit posar més llenya al foc i ha sortit en Cristo que l’acabada de fer quant, d’un tir precís i creuat, ha aconseguit doblegar la resistència de la defensa numantina i la del porter de l’equip de la Vall, marcant el que seria el definitiu dos a un. El primer gol, no ho hem dit, però l’han aconseguit entre en Joan Sard i en Jaume Torres.  

Mirau el que són les coses de vegades: tres canvis molt tardans han canviat la dinàmica completament del partit. Però l’amo, el cavall de bastos d’avui, fora cap classe de dubte, ha sigut, d’altra vegada i un cop més, el revulsiu que ha significat l’entrada  al partit de l’icònic Toni Serapio. Perquè l’equip gabellí, sense més ni menys, amb una sola xisclada de dits i al ritme que ha marcat l’atacant del carrer Llevamans, significàs  un gir de 180 graus al transcórrer del partit. Sabem i entenen que  no poden jugar tots; que qualcú ha de seure sacrificat a la banqueta, que no sempre els jugadors, malauradament, fan un bon partit. Però, el que és molt difícil d’entendre, és veure com el nostre actual millor jugador; el més llest de tota l’escola; el que té més visió de joc: el que llegeix millor les situacions de joc; el que sap, en tot moment, a on és millor forat on espera la pilota; el més fugisser de tot l’equip; el que es posa l’equip a l’esquena i estira, dents estretes i en dos collons d’ell, fins a l’extenuació; el més veterà de tots i que, lluita i corre com si no hagués un maleït demà; si aquest mateix... en Toniet Serapio, l’amo, com el podem tenir segut, avorrit i menjant-se les ungles a la maleïda  banqueta! Perdonau-me, senyores i senyors..., pel meu acalorament, però, és que fins i tot, un cec veuria –mai millor dit– que en Toni Serapio és un titular indiscutible com la copa del pi més gran de tota Cala Rajada i Capdepera! En Toni, coix i tot, ha de jugar de titular –és una expressió col·loquial–! Així, almanco fins al dia d’avui o ha demostrat. Avis per a navegants: aneu amb compte, encara hi som a temps... cuideu de tots els jugadors, ningú sobra ni ningú és imprescindible. Però cuideu una mica més en Dani Sureda i en Toni Serapio. Els resultats i l’equip ho agrairan...



Si de veritat, volem assolir fites importants, no podem anar de xirimandangues i de falses conviccions que no condueixen a res més que no sigui el fracàs més absolut. Facem una mirada enrere i repassem temporades anteriors. Que veim?  Seria un gran error desaprofitar aquesta segona joventut de què gaudeix en Serapio. Però bé, calma, tranquil·litat i bons aliments. Massa bé està, així. Jugar ringo-rango i guanyar els tres punts. On s’ha de firmar?


Altres resultats: