Salutacions cordials estimats i assidus lectors de Cap Vermell! Una altra setmana assistim puntuals a la nostra cita informativa per esquarterar fefaentment  tot el que ha succeït al partit corresponent a la segona jornada d’aquest calendari kafkià. Bon horabaixa de futbol, el que avui hem pogut gaudir al municipal de Valldemossa, els pocs gabellins que ens hem desplaçat fins a les terres dels Valldemossa, d’en Frederic Chopin, George Sand i la saborosa coca de patata.  Avui, bé ha valgut la pena, menjar-se tota la quilometrada que separen els dos municipis mallorquins. Amb un temps afable i pràcticament ideal  per la pràctica de l’esport rei, els dos equips han sortit disposats, al reduït terreny de joc, a jugar-se de bon de veres el llautó i els tres punts en disputa.

D’altra vegada l’entrenador gabellí ha sortit amb un dibuix tàctic valent, ambiciós i dissenyat  per cercar les pessigolles a l’equip Valldemossí, el qual, als dos partits disputats fins aleshores, sols ha sigut capaç de sumar un esquifit puntet. Ens agrada de veritat aquesta mentalitat guanyadora i pensam que quan es consolidi i s’acabi d’assimilar per part dels jugadors pot donar molts d’horabaixes d’alegries esportives  a la parròquia fidel del Figueral.

Tres centrals enormes, de potada i solvència demostrada: Damià Mesa, el gran capità Miquel Martí i en Jaume Torres, que avui reapareixia després de les seves cabòries teatrals. Dos pivots d’estatures contrastades. El més gran organitzador i el sotil de tota la categoria, acompanyat  sempre de prop pel més  hàbil, el més llest de la classe  i el millor pispador de pilotes d’aquestes contrades: Joan Sard i en Dani Sureda. Al centre de la medul·lar, els patrons, pistons i pulmons de l’equip: Edu Flaquer sempitern cervell pel centre; en  Javi García  i en Javi Pérez els dos ganivets més esmolats per les bandes  verd-i-blanca dotant a l’equip de ruptura, profunditat i gol. Dos homes en punta, dos maldecaps constants i bategants; dos vertaders supositoris  de l’oratòria futbolística que avui han assetjat maliciosament els darreres de l’equip negre i cel: en Cristo i en Toni Serapió que està assaborint les mels d’una segona joventut. En Toniet que, tan sols  en dos partits i mig, s’ha erigit  en l’únic i tot poderós  propietari del conjunt afinat de l’Escolar. Com si res, i el que no vol la cosa, s’ha fotut a tot l’equip a l’esquena, i aquest, ha ballat al so que ha marcat la batuta falaguera d’en Serapio. Avui, hem pogut gaudir, d’un vertader escàndol, un increïble espectacle per part del tot punt d’honor, coratjós i brau veterà del carrer Llevamans de Cala Rajada. Fora cap dubta el millor dels trenta jugadors que avui han intervingut sobre el cautxú negrós del camp de La Societat Esportiva Valldemossa. No m’he oblidat... no: a la porteria n’Alexis. El millor porter a l’oest del torrent de Son Moll.

A la primera part hem pogut assistir a una completa orgia de futbol organitzada per un soliloqui de l’Escolar de Capdepera. Hem dominat totes i cada una de les facetes del joc, de l’ocupació del camp i de l’espai. Inexpugnables en defensa, feridors per bandes i desestabilitzadors amb atac,  han fet que, des del segon u  del partit, l’Escolar hagi estat l’únic equip que ha demostrat una superioritat tècnica i tàctica aclaparadora enfront d’un equip invisible, desdibuixat i que ha eixugat constantment aigua de la seva sentina durant tots els primers quaranta-cinc minuts de la primera part.

El Valldemossa amb una rereguarda formada per quatre complets armaris de dos cossos; pesants i amb unes cuixes que pareixien dos pernils  de  porc negre de dotze quilos cada una; mancats de cintura i més lents que la pobra mula “Francis”; qualsevol paregut amb una defensa això hauria estat una mera coincidència. Tot això i més, que ens estalviem de contar-ho, ha fet que les oportunitats per part dels gabellins hagin estat nombroses i clares. Ha estat en Javi García, després d’una gran passada que l’ha deixat tot sol enfront del porter valldemossí que, astut, intel·ligent i en velocitat, li ha creuat la pilota a la seva sortida, al pal dret desguarnit de la seva porteria. Gran gol d’en García que, de mica en mica, s’ha fet solvent i merescut propietari de la banda dreta verd-i-blanca i que ha posat amb avantatge als avui visitants. La primera part, clarament, hauria pogut acabar amb un zero tres o un zero quatre. Sols la mala sort i la mancança de punteria han evitat que els gabellins anessin als vestidors amb el partit del tot resolt.



A la represa la cosa ha canviat. El Valldemossa ha sortit decidit i mentalitzat a donar la volta al marcador. Han aportat velocitat al joc i han estirat les tres línies intentant que l’Escolar fes una passa enrere. Aquest domini fictici, ha durat fins al minut dotze de la segona part. Quan estàvem amb allò, que si figa que si raïm, en una jugada que la pilota ha rondat l’àrea local, n’Edu Flaquer, s’ha tret del capell, amb una posi malabarista, una increïble estisores que ha deixat estafaril·lats a totes les personetes, pròpies i externes, allà presents. Golàs més que merescut pel “gladiator”   Edu Flaquer!

El segon gol de l’Escolar ha fet molt de mal als sorpresos jugadors locals que patien una important hemorràgia a la seva destruïda línia de flotació. A partir del gol la cosa ha tornat a canviar i a posar-se de part de l’Escolar. Devers el minut trenta de la segona part, l’omnipotent Joan Sard, ha hagut d’abandonar el terreny de joc lesionat. L’ensurt ha sigut majúscul, i no pel partit d’avui, que semblava pràcticament dat i beneït, sinó pel galimaties que pot significar poder substituir-lo als pròxims partits. Tant de bo que en Fajardo ja podrà incorporar-se la setmana que ve. Esperam que no sigui res greu i, que més prest que tard, puguem comptar amb la bona feina d’en Joan. Amb això, a una jugada trivial i fora perill aparent i, després d’un misto del babau porter local, la pilota s’ha introduït, a càmera lenta i tota sola, dins la porteria valldemossina. Aquest gol es pot atribuir a la insistència i perseverança d’en Toniet Serapió que, en cap moment, ha deixat de remar pressionant als atabalats jugadors locals i, no ha perdut, en cap moment, la  fe de treure petroli d’una jugada que pareixia resolta a favor dels locals. Bona feina Toniet!

Quan faltaven uns deu minuts, més el temps afegit, per acabar el partit, a una jugada fortuïta, un jugador local i en Miquel Martí s’han lesionat. El malmès genoll del brau defensa gabellí ha fet figa, posant un esglai esgarrifat al semblant incrèdul dels aficionats allà desplaçats. De veritat, pregam perquè tot quedi en un ensurt  i, que molt aviat, tornem a gaudir del talent defensiu del brau capità gabellí.

El partit no ha donat més de si mateix. L’àrbitre, que ho ha fet bé, ha xiulat el final de la contesa mostrant el camí dels vestidors als dos equips. L’Escolar, amb un gust agredolç, ha rebut un fort i merescut aplaudiment per part dels seus incondicionals. Els jugadors de l’Escolar, molt cansats i suats, empipats i traguent foc pels queixals perquè l’absurda normativa Covid-19 no els permet que es dutxin un cop acabat el partit. Una hora i mitja de camí refredant i ideal per agafar un bon constipat. Incomprensible... vergonyós senyors de la Federació i de l’Ajuntament valldemossí! Quin poc capet...!

La propera jornada rebrem la visita del Valldemossa a les hosts fortificades del Figueral. Volem creure que aquest equip, dins un camp gran com és el nostre, no trobi el forat del pany per ficar-hi les claus que serveixin per obrir la ben guardada porteria  gabellina. La setmana que ve esperam desitjosos el retorn de Javi i Luis Maya i la de Toni Miquel Fajardo. Que les lesions de Miquel Martí i la de Joan Sard quedin tan sols amb un ensurt i que el bo de Juli es recuperi aviat de la seva lesió al genoll.

I a vostès estimats lectors de Cap Vermell us vull citar i encoratjar-vos a retrobar-nos a la propera crònica setmanal. Això, si Déu vol, serà la pròxima setmana. Mentrestant, anau molt amb compte!. A fer feina el qui en tengui i a fer esquives fintes a la maleïda Covid-19.

Molta sort!